Ara és l’hora Catalans! #27S

11222411_10205989355347258_3023669511729308860_n

Tota la vida somiant poder fotre els poders fàctics. Ara que els tenim acollonits ens tirarem enrere? No pas!!!
Primer fem una miqueta d’història: Per la primavera del 1931 diversos grups republicans i catalanistes es van unir  per a formar un nou partit que es presentés a les eleccions municipals que es farien tot just unes setmanes després.

No eren unes eleccions municipals normals. Donat que el sistema estava podrit per totes bandes hi havia moltes ganes de fer foc nou i començar a construir una nova societat.
Les eleccions van superar el seu caracter purament municipal i van esdevenir plebiscitàries. Si guanyaven els partits republicans canviaria tot.

Aquell partit creat a core-cuita, i que es va anomenar Esquerra Republicana de Catalunya, va arrassar a les eleccions.

Ara ens trobem en una situació semblant, unes eleccions autonòmiques que es converteixen en plebiscitàries perquè hi ha una mala maror considerable amb el sistema imperant, una formació independentista transversal formada poc temps abans i amb esperances de guanyar.

Però també hi ha diferències. Als anys 30 es parlava de república i catalanisme, Francesc Macià va proclamar la República Catalana (amb la idea que fos integrada dintre d’una futura Federació de Repúbliques Ibèriques) que va durar tres dies per les pressions de la nou-nada República Espanyola.
Ara, en canvi, es parla obertament d’independència i no hi ha cap previssió de pactar amb Espanya res que no sigui com negociar els termes del divorci i establir unes relacions de veïnatge.
A més a més ara a Espanya no hi ha cap “govern amic” com el que se suposava que era el de la República i fins i tot els partits més rupturistes que emergeixen com a posible alternativa no plantegen cap novetat en la qüestió catalana i els, a priori, més rupturistes no passen de la ja coneguda retòrica condescendent que hem vist altres vegades.

Espero, doncs, que els catalans hagin aprés les lliçons del passat. Qui no apren dels seus errors els cometrà de nou.
I a qui no li acabi de fer el pes la coalició de Junts pel Sí que voti si més no les CUP. (I esperem després que totes dues formacions estiguin a l’alçada del moment històric. Que ni la prudència ni la intransigència els faci traïdors)

Que cap vot per la llibertat de Catalunya es perdi (ja se n’han perdut prou per la negligència o mala fe en la gestió del vot per correu sobretot a l’estranger)

Penseu sobretot en el que passaria si no guanyem de forma clara i contundent.

Si realment ho voleu, no serà només un somni.

Joan Sales va dir que els catalans portaven segles fent l’imbècil, i que la qüestió no era deixar de ser català sinó deixar de ser imbècil.

Avui sabrem què volem ser, perquè com no guanyem de forma clara ens haurem merescut tot el que ens ha passat i el que ens passi a partir d’ara.
A banda de votar  per a tenir un país pròsper o per donar a la nostra llengua i cultura el rang que es mereixen també ho fem per dignitat. Per honorar els que ens han precedit i pel futur dels que vindran.

Tots els dies que t’has manifestat.
Totes les vegades que ho has somiat.
Totes les respostes a les seves mentides i injustícies.
Totes les consultes, totes les diades.
Tot allò que hem estat.
Tot el que podem arribar a ser.
Tots els que ho volien i ja no hi són.
Tots els que vindran.
Tot allò que hem fet.
Tot allò que volem fer.
Tot, absolutament tot, hi cap dins un sobre…
i es guanya en una urna
Avui no podem fallar.
La victòria depèn de tu. (Rebut per twitter)

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s