Monthly Archives: gener 2016

No ens falleu @KRLS i @govern !!!

Fa temps que vaig perdre el compte de les vegades que he titulat algun post amb alguna frase que expressava el convenciment que el moment era definitiu i irreversible (“Ara sí!” “Salpem!”,..etc) i que després la realitat s’ha encarregat de deixar-ho en un desig il·lusori. O no tant. Dos passos endavant, un enrere. O a l’inrevès.

Un ja és conscient que aquesta mena de processos sovint (no sempre) no arriben al clímax en un moment determinat com en una pel·lícula, que la cosa va de feina de formiga i que les coses te les trobes sobretot  pels fets consumats tot i que algun moment es pugui (més aviat des de la perspectiva que en el moment que el vius) considerar com un fet culminant.
Però és que la trajectòria d’aquest procés cap a la independència (del que jo situaria el començament al febrer del 2006 amb la primera manifestació de l’ara oblidada Plataforma pel Dret a Decidir) es va alternant de moments d’eufòria (les manis i vies diverses, el 9N,…) amb destrempaments col·lectius posteriors. Acabarem bipolars perduts. Les negociacions post 27S han estat el més estrambòtic que hem viscut per ara. Molts pensàvem que quan es va aprovar la declaració de desconnexió al Parlament ja estava tot lligat per a fer govern o que almenys només quedavem serrells per a negociar però és que no hi havia res acordat!!! Penso que en un futur serà objecte d’estudi.

Donat que per ara la cosa s’ha arreglat no cal retreure res a ningú i val més passar pàgina. Però caldria no oblidar per a no repetir en el futur els mateixos errors i les situacions enverinades. No debades fer servir i atiar l’odi en lloc d’arguments és una tàctica feixista ho miris com ho miris.

Bé, bona sort i endavant al nou govern. No ens falleu i no us fallarem. Ja sabem que el moment de veritat tot just comença ara i que la ciutadania haurà de fer més que signar manifestos i anar a manifestacions. Ho farem, però sempre i quan ens doneu confiança.

Comença el compte enrere de divuit mesos. Ja sabem que el termini no pot ser una cotilla i que si són vint no passa res (i si són menys millor), però el termini màxim del que es va parlar van ser divuit. Si no es compleix que sigui per raons ben explicades i convincents. Això és com el seguiment del pressupost d’una empresa (del dels governs també ho hauria de ser): Dificilment es compleix al cent per cent i al cèntim però les diferències cal que siguin justificades i si cal, assumir responsabilitats.

780_0377_93874_8470349f517bb3f708b3539b94b67918