Ara és l’hora Catalans! #27S

11222411_10205989355347258_3023669511729308860_n

Tota la vida somiant poder fotre els poders fàctics. Ara que els tenim acollonits ens tirarem enrere? No pas!!!
Primer fem una miqueta d’història: Per la primavera del 1931 diversos grups republicans i catalanistes es van unir  per a formar un nou partit que es presentés a les eleccions municipals que es farien tot just unes setmanes després.

No eren unes eleccions municipals normals. Donat que el sistema estava podrit per totes bandes hi havia moltes ganes de fer foc nou i començar a construir una nova societat.
Les eleccions van superar el seu caracter purament municipal i van esdevenir plebiscitàries. Si guanyaven els partits republicans canviaria tot.

Aquell partit creat a core-cuita, i que es va anomenar Esquerra Republicana de Catalunya, va arrassar a les eleccions.

Ara ens trobem en una situació semblant, unes eleccions autonòmiques que es converteixen en plebiscitàries perquè hi ha una mala maror considerable amb el sistema imperant, una formació independentista transversal formada poc temps abans i amb esperances de guanyar.

Però també hi ha diferències. Als anys 30 es parlava de república i catalanisme, Francesc Macià va proclamar la República Catalana (amb la idea que fos integrada dintre d’una futura Federació de Repúbliques Ibèriques) que va durar tres dies per les pressions de la nou-nada República Espanyola.
Ara, en canvi, es parla obertament d’independència i no hi ha cap previssió de pactar amb Espanya res que no sigui com negociar els termes del divorci i establir unes relacions de veïnatge.
A més a més ara a Espanya no hi ha cap “govern amic” com el que se suposava que era el de la República i fins i tot els partits més rupturistes que emergeixen com a posible alternativa no plantegen cap novetat en la qüestió catalana i els, a priori, més rupturistes no passen de la ja coneguda retòrica condescendent que hem vist altres vegades.

Espero, doncs, que els catalans hagin aprés les lliçons del passat. Qui no apren dels seus errors els cometrà de nou.
I a qui no li acabi de fer el pes la coalició de Junts pel Sí que voti si més no les CUP. (I esperem després que totes dues formacions estiguin a l’alçada del moment històric. Que ni la prudència ni la intransigència els faci traïdors)

Que cap vot per la llibertat de Catalunya es perdi (ja se n’han perdut prou per la negligència o mala fe en la gestió del vot per correu sobretot a l’estranger)

Penseu sobretot en el que passaria si no guanyem de forma clara i contundent.

Si realment ho voleu, no serà només un somni.

Joan Sales va dir que els catalans portaven segles fent l’imbècil, i que la qüestió no era deixar de ser català sinó deixar de ser imbècil.

Avui sabrem què volem ser, perquè com no guanyem de forma clara ens haurem merescut tot el que ens ha passat i el que ens passi a partir d’ara.
A banda de votar  per a tenir un país pròsper o per donar a la nostra llengua i cultura el rang que es mereixen també ho fem per dignitat. Per honorar els que ens han precedit i pel futur dels que vindran.

Tots els dies que t’has manifestat.
Totes les vegades que ho has somiat.
Totes les respostes a les seves mentides i injustícies.
Totes les consultes, totes les diades.
Tot allò que hem estat.
Tot el que podem arribar a ser.
Tots els que ho volien i ja no hi són.
Tots els que vindran.
Tot allò que hem fet.
Tot allò que volem fer.
Tot, absolutament tot, hi cap dins un sobre…
i es guanya en una urna
Avui no podem fallar.
La victòria depèn de tu. (Rebut per twitter)

Ja heu col·laborat amb el documental sobre les haggadot catalanes?

Judaisme en català

http://www.p15a.com/haggadot/haggadotcat.html http://www.p15a.com/haggadot/haggadotcat.html

En anteriors apunts ja us he parlat sobre el projecte de documental sobre les haggadot medievals catalanes.

El documental va endavant, hem entrevistat els millors especialistes mundials sobre la temàtica, hem filmat la preparació de l’exposició que es fa al MUHBA, hem parlat amb rabins que ens han explicat el significat de la festivitat de Pèssakh,… però ens cal fer altres coses com ara poder filmar haggadot que no han vingut a l’exposició temporal a Barcelona (en especial la de Sarajevo per a la visita de la qual ja tenim els permisos concedits), o fer filmacions teatralitzades que mostrin la vida als calls medievals.

Ens cal la col·laboració de tothom. Si us plau, entreu en aquest enllaç i col·laboreu amb el micromecenatge per a acabar de portar a terme aquest projecte.

Tot seguit us deixo els clips promocionals que hem fet fins ara.
Mercès a tothom.

View original post

Cent anys del genocidi armeni, el precedent de l’Holocaust

Judaisme en català

Cartell de la campanya internacional que es va fer en suport del poble armeni. Cartell de la campanya internacional que es va fer en suport del poble armeni.

Aquests dies es commemora el primer segle del genocidi armeni a l’Imperi Otomà.
Eren temps de decadència, durant les dècades anteriors els turcs havien perdut gairebé totes les seves posessions a Europa. Així va ser com els armenis es van convertir en la minoria no musulmana més nombrosa i influent.
Ja feia uns anys, entre 1894 i 1896, el Soldà Abdulhamid II “el Roig” havia perpetrat una massacre d’armenis dut pel seu odi contra tot allò “infidel” a l’Islam. Quan aquest va perdre el tro, el 1909 van pujar al poder els Joves Turcs que, malgrat les promeses de modernitzar el país aviat es va transformar en una fèrria dictadura jacobina, centralista i homogeneïtzadora en la qual els pobles no turcs de l’Imperi tenien poca cabuda.
Al poc d’arribar al poder, el triumvirat encapçalat per Ismaïl…

View original post 485 more words

Les haggadot catalanes tornen a casa.

538763_278875322214171_845008190_nRecordeu el post que vaig fer fa un parell d’anys anomenat “Les haggadot catalanes. Un tresor català desconegut“? Ahir mateix el vaig re-publicar perquè deia que aviat en sentiríem parlar, d’aquest tema.

Doncs resulta que aquell post va portar conseqüències. M’hi lamentava dient que era una llàstima que aquelles joies de la nostra història fossin totalment desconegudes pel gran públic i estiguessin escampades en museus d’arreu. Encara em lamentava més del fet que la peça més important i valuosa, la Haggadà de Sarajevo, després d’una trajectòria de pel·lícula i d’haver suportat de tot (guerres, saquejos, robatoris,…) ara estigués en una situació precària perquè el museu va tancar per falta de pressupost. La professora Ana Bejarano (professora d’hebreu a la Universitat de Barcelona) va llegir l’article i va començar a rumiar que calia fer-hi alguna cosa. Va idear una exposició que portés per uns mesos a Barcelona (concretament al MUHBA) totes les haggadot que poguéssim aconseguir. Aquesta exposició serà una realitat properament. Per primer cop aquests tresors de la nostra Història tornaran a casa després de cinc segles.

Però encara hi ha més. Per tal que això no quedi només en una exposició temporal que arribi a un nombre limitat de persones hem pensat en fer-ne un documental. I no un documental qualsevol sinó un de gran qualitat cinematogràfica, amb passatges teatralitzats que mostraran la vida al Call medieval, com es feia una haggadà, la història i la llegenda, etc…  Així, el coneixement d’aquest patrimoni nostre arribarà a molta més gent de forma didàctica i alhora entretinguda.

Per a tirar endavant aquest projecte necessitem el vostre ajut i col·laboració. Si us plau, cliqueu en aquest enllaç

Les Haggadot il·luminades: Un tresor català desconegut

Republico aquest post de fa gairebé dos anys perquè d’aquí a poc sentireu a parlar d’aquest tema a bastament 🙂

Temps d'incertesa (com tots)

Imatge de la Sister Haggada Imatge de la Sister Haggada

Un tresor català desconegut…i escampat pel món. De la dotzena de Haggadot il·luminades que es coneixen fetes al nostre país només una és encara a Catalunya.

(La majoria d’informació que hi ha en aquest post sobre les haggadot il·luminades i la seva història és un resum d’una conferència de na Sylvia Angelet )

Parlaré una mica de què són les haggadot, comentaré els aspectes específics de les catalanes i esmentaré especialment la trista història de la haggadà catalana de Sarajevo.

Haggadà (Haggadot en plural) és una paraula hebrea que vol dir “relat”. En concret s’anomena així a un text que explica l’alliberament del poble israelita de l’esclavitud i la fugida d’Egipte.  Aquest text es llegeix durant la festivitat de la Pasqua (Pessakh). Durant el sopar es llegeix i es comenta per tots els assistents i sobretot els nens, ja que la intenció és fer viva…

View original post 1.182 more words