Tag Archives: ANC

Quan s’hagi de votar ja avisareu!

Artur-Mas-y-Oriol-Junqueras-du_54358124723_54028874188_960_639Abans de tot una prèvia: Des que fou restaurada la Generalitat de Catalunya els partits catalans (és a dir, els que no són sucursals d’un partit espanyol i aquí no incloc el PSC) han tingut la majoria de vots i la majoria absoluta d’escons del Parlament: CiU, ERC, PSUC, ICV, SI, CUP,… Fins i tot si reduïm la llista als que s’han declarat a favor de la independència la suma ha superat sempre els 68 escons que marquen la meitat d’escons.
Encara diria més, quan el MHPG Mas va avençar eleccions el 2012 ho va fer per a carregar-se de legitimitat per a portar endavant el procés i els resultat va ser, com sempre, que els partits pro-independència van assolir la majoria absoluta de carrer (CiU+ERC+CUP: 74 escons) amb un nivell de participació rècord (sobre el 70%).
Dic tot això perquè no caldria convocar noves eleccions. Les del 2012 ja es venien com a plebiscitàries, no només per a fer la consulta. No cal muntar un sarau per a cada passa que fem.
Però sorprenentment cap dels actors interessats (ni partits polítics, ni societat civil) ha tret aquesta qüestió.

Ara la cosa està en quan i com es convoquen eleccions. Les propostes que s’hi barallen són dues: La llista unitària proposada per Artur Mas i les llistes paraigua proposada per Oriol Junqueras.

En aquest enllaç podeu veure la conferència integra del President Mas.

I en aquest altre podeu veure la conferència integra del líder d’ERC.

Personalment m’atreu més la proposta de Mas i diria que aquesta és l’opinió majoritària. Només cal recordar quina va ser la reacció de la gent quan va acabar la conferència del President i comparar-la amb la que va haver quan va acabar la de Junqueras, en una setmana vam passar d’una trempera col·lectiva a tenir dubtes i confusió.
De tota manera el que cal esperar que s’arribi a un acord ràpid i que tothom ho accepti. La doble pregunta del 9N tampoc no era la favorita de ningú i bé que tots la vam acceptar (en realitat la doble pregunta servia per a que s’hi sentissin a gust els d’ICV i Duran i Lleida i intentar “captar” el PSC, en vista del posicionament de tots ells crec que la propera vegada podrem tirar pel dret amb una pregunta normal).

– La proposta de Mas parla d’una llista unitària independentista però aclareix que no es tracta necessàriament d’una llista única (pensant segurament en que les CUP anirien per la seva banda). No és una llista de partits sinó que la formarien polítics i persones rellevants que estarien al poder durant un període màxim d’any i mig, aquest període seria el de trànsit cap a la independència. Evidentment la llista hauria de guanyar per majoria absoluta.

– Dues coses que em van agradar especialment d’aquesta proposta: Els integrants d’aquesta llista no es podrien tornar a presentar i l’actual President pot anar-hi o no com a cap de llista, pot anar-hi tant de cap de llista com tancar-la en darrer lloc  (i de qualsevol manera tampoc s’hi tornaria a presentar). Em sembla interessant perquè Mas vol demostrar així que posa el país per davant d’interessos partidistes o personals. La limitació dels integrants d’aquesta llista em sembla important perquè servirà per a fer neteja dintre dels partits i no crearem “patums” (hem estat dècades veient com alguns aportaven com a mèrit haver lluitat contra la dictadura o haver fet la transició com si per això els haguéssim d’estar agraïts eternament, val més no crear personatges similars entre els “pares de la independència”) a més de poder atreure el talent de persones que no militen en cap partit i no els agrada la política però podrien en canvi sentir-se atrets per un servei temporal i crucial per al país.

– Diu en Mas que una llista unitària mostraria més legitimitat al món sobre la posició del país. No hi estic d’acord. El que cal que el món vegi és una majoria de la població i una majoria del Parlament a favor de la independència (això, com he dit al començament ja es veu ara però en fi). Com s’aconsegueixi és indiferent.

– Diu en Junqueras que és millor fer-hi llistes separades. A mi em va sobtar en sentir-lo perquè de sempre hem sentit que, per les peculiaritats electorals de l’aplicació de la llei d’Hondt, era sempre millor concentrar vots que no dispersar-los (sempre s’ha dit que les dretes guanyen les eleccions millor que les esquerres perquè aquests es perden en una sopa de lletres de sigles, oi?). Però l’argument amb el que el líder d’ERC defensa la seva afirmació és que hi ha gent que no votaria mai Convergència encara que fos indirectament.
Deixant de banda el fet que la llista unitària no és de Convergència sinó de tots (llevat dels radikals de les CUP i similars) hi trobo una mica d’absurditat en aquest plantejament: Tant si ERC i CiU van en llistes separades com conjunta és clar que hauran de governar plegats, no? Sinó no cal fer res i continuar com fins ara (de fet, Mas ja ha dit que per a continuar com fins ara no cal avençar comicis). Llavors està dient Junqueres que el seu públic objectiu el votaria si no va al costat de CiU però en canvi acceptarà que governin plegats? No faríeu millor d’anar negociant què i com fareu la transició cap a la independència? Ai! Aneu amb compte que de tant voler aplegar rebotats del PSC que s’han despertat independentistes el dia que el seu partit s’ha enfonsat (i que mai han fet res per la independència i han estat sempre còmplices de tots els pals a les rodes que ens ha posat el PSOE) no acabeu PSCeitzant ERC.

Sigui com sigui acceptaré la proposta que acabi triomfant (Vés que hi haig de fer!) Suposo que l’ANC està treballant entre bambolines i que les reunions, trucades i missatges entre totes les parts estan essent continus per tal que hi hagi un acord aviat. De fet, acaba de transcendir que dissabte va haver una reunió secreta (ara ja no l’és) entre Mas, Junqueres i les Catalines Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d’Abadal.

Personalment preferiria una llista unitària, a banda de perquè m’agradi més i hi vegi més avantatges com ja he explicat està el fet que si haig de votar a partits ho haig de fer amb la pinça al nas sigui quin sigui qui acabi votant. I curiosament si triomfa la proposta d’ERC Junqueras podria aconseguir que faci una cosa que no he fet mai fins ara: Votar, encara que sigui sense entusiasme, CiU en unes eleccions al Parlament.

En tot cas ja avisaran quan calgui votar. És l’hora dels polítics. Per la meva part considero que ja he tingut prou de participar en performances, signar manifestos i pagar quotes.

Dos petits apunts abans d’acabar:

– Sembla ser que una part del sobiranisme està en alerta pel fenomen Podemos aquest. La veritat és que les enquestes mostren aquest partit com una mena de cicló que arrasa amb tot. M’ho miro amb cautela, i sobretot estranyesa. Que aconsegueixi suports a Espanya d’acord. Però que fins i tot quedi com a segona força a Euskadi  i aturi l’independentisme ja no em quadra tant. Tantes dècades de lluita de l’esquerra abertzale per al final acabar votant un partit reformista espanyol? Per a això podien haver-se fet d’Euzkadiko Ezkerra fa anys!  I a Catalunya igual, que tregui vots de partits espanyolistes d’acord, però que faci tant de forat en partits independentistes és quelcom que no m’empasso. I menys quan les propostes que fan són més confuses que l’Apoyaré del Zapatero: Enquadrar el dret a decidir en un procés constituent a tot l’estat (per a fer què? La República? D’això ja no en parlen) i dir tot amb aquella dialèctica guerracivilista tan espanyola (o dels meus o traïdors, o Podemos o la casta) que el porta a menysprear Artur Mas i dir que mai no s’hi abraçaria com si que va fer David Fernàndez. I mentrestant no te cap proposta a fer sobre el finançament de Catalunya.   O les enquestes estan molt mal fetes o es fa bo l’aforisme de Nietzsche que diu que la gent prefereix creure en el no-res a no creure en res.He fet un experiment casolà: he preguntat a la gent del meu voltant qui te Podemos com una de les seves opcions de vot, el resultat ha estat aformatiu només en votants del PSC o ICV. Cap de les meves coneixences independentistes m’ha dit que ho faria.  No te cap validesa sociològica però us convido a fer el mateix.

– Ahir va sortir publicat un primer resum de la proposta de constitució catalana. Segons m’han comentat avui sembla ser que hi ha certa confusió sobre la veracitat del text i podria ser que no fos Santiago Vidal qui estigués darrera d’això. Potser era una innocentada? Malgrat que la broma seria de mal gust espero que sí, perquè algunes de les propostes són per a desesperar-se.  Per exemple quan defineix Catalunya com “una nació de pau, lliure d’exèrcit i forces armades” Encara estem amb aquestes ximpleries? Encara no sabem que els únics estats sense exèrcits són els paradisos fiscals pel simple fet que amaguen tantes coses que ja sortirà algú a defensar-los? Encara ens pensem que dir que som pacifistes és una mena de conjur que ens evitarà prendre mal quan algú ens vulgui fotre? Tenir exèrcit no vol dir gastar-se milionades en submarins que no suren sinó fer un cos eficaç que vetlli per la seguretat. Avui en dia més que tancs el que cal és prevenció i defensa d’atacs cibernètics. Que no us enrecordeu del que va passar el 9N? Doncs això no va ser res.

Encara pitjor és la idea de fer el castellà llengua oficial fent bona així la famosa instrucció dels temps de Felip V de fer per a introduir el castellà de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. 

No és un acudit només d’aquests que redacten la constitució (per cert, qui són?)Un dels moments més vergonyants que he viscut com a independentista de llengua materna castellana que ha fet seu el català va ser quan vaig veure l’assemblea de l’ANC dempeus aclamant una organització formada per gent que te com a mèrit no parlar català, com si haguéssim arribat fins aquí gràcies a ells (S’estaven enumerant les organitzacions, partits i demés que hi havien col·laborat i tots havien estat aplaudits discretament). Sembla que encara hauré de viure moments pitjors si tot segueix així. Ja vaig dir fa un temps que m’entraven ganes de tirar el barret al foc i passar-me al castellà

En fi, votaré per la independència en llistes separades o no, i si després es fa un referèndum de debò també hi votaré (tanmateix la constitució si es fa en termes que no m’agraden no la votaré) però anem amb compte amb fer genialitats que encara no hem sabut fer un país normal i ja n’hi ha que volen donar lliçons al món.

El moment depen de nosaltres i de nosaltres dependrà demostrar que ens hem merescut o no el que ens ha passat els darrers tres-cents anys i si som mereixedors del que ha de venir.

El moment de trencar la paret #9N #EstemConvocats9N

Jump-through-WallFa una estona que ha acabat la tercera reunió cimera entre els partits pro-consulta (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) i la conclusió ha estat  que no es pot fer la votació tal com estava prevista.  D’aquí a unes hores el MHPG Mas farà una compareixença, a les 10 del matí concretament. A veure què en diu. Sembla ser que la nova proposta serà esprémer els “processos de participació” que preveuen els articles no impugnats de la llei de consultes , i això és una enquesta, una audiència pública o un fòrum de participació.
En fi, encara recordo les seves declaracions on deia que tot estava pensat, que assumiria les conseqüències que calguessin per arribar fins al final i la seva comparació de David front a Goliat.

Costa molt pensar que tot (les mobilitzacions populars, les mocions dels Ajuntaments, la feina diplomàtica internacional,…) quedarà en no-res, que es faran enrere per l’oposició del govern espanyol i la suspensió cautelar del TC. Que potser algú esperava alguna cosa diferent? Segurament la llei de consultes catalanes és impecable jurídicament tal com es deia. I de fet el Tribunal Constitucional no ha anul·lat la llei sinó que simplement l’ha suspès cautelarment fins que se la miren. És a dir, que donen allargues (“adormen el partit” com es diu al futbol) i qui dia passa, any empeny.
Bé, no ho tenien previst això el govern i els partits? Em costa molt creure-ho (torno a recordar en Mas dient que tot ho tenien pensat). Des de fa molt de temps que tots sabem que això serà com una partida de póker més que d’escacs, que hi hauries catxes de tafur, cartes marcades i que guanyaria qui aguantés fins al final.
I llavors, de què han estat parlant en aquestes famoses llargues reunions? No concretaven res? No tenien cap pla d’acció? O és que això forma part del pla d’acció? Espero que ho sabrem algun dia. Tot i això em resulta curiós que cap partit hagi dit, almenys fins ara, que la unitat s’ha trencat del tot i que cap d’ells hagi estat tan indiscret per a explicar el que puguin saber sobre què consisteix concretament l’alternativa que demà proposarà el President. Sospito que els telèfons estan anant bòlit de bòlit ara mateix, aquesta nit serà llarga per a uns quants (i demà no descansaran pas)

Ja veurem què fan. Alguns, en el passat, han proposat votar igualment passi el que passi. “Treure les urnes al carrer” com es diu.  Això seria un gest per a demostrar que no estem d’acord en la suspensió de la consulta però a nivell pràctic no serviria per a res. De fet, seria repetir a gran escala les consultes per la independència que es van fer a molts municipis arrel de la d’Arenys de Munt, però organitzada de pressa i corrents (si es vol respectar la data del 9 de novembre) i sense cap validesa per a que el resultat sigui reconegut per ningú. Per cert, que ja no dóna temps de convocar unes eleccions avençades al Parlament per a aquella data.

La ciutadania ja ha donat mostres molts cops de què vol i com ha de funcionar la unitat.  És lògic que la legalitat espanyola si no és canvia (i no la canviaran) caldrà saltar-se-la en algun moment. Bé, diria que el moment ja ha arribat.Ara esperem que els polítics n’estiguin a l’alçada.
Estem, doncs, en el moment crucial. O travessem la paret o ens quedem a dintre. El MHPG Mas triarà com passarà a la història (perquè el moment és històric sigui el que sigui el que acabi passant), mentrestant ERC demana una DUI, les CUP demanen votar igualment, el CATN proposa la DUI després d’unes plebiscitàries, l‘ANC demana calma,…

Mireu, els independentistes no hem de voler votar; hem de voler guanyar. I si als nostres polítics els cal inspiració aquí tenen una mostra de com es fa el que han de fer (aquesta sèrie la van emetre fa poc per TV3 però no he trobat el tall en català). Per cert, que pocs dies abans de fer això aquests van estar a punt de trencar la unitat i fer anar tot en orris.

El procés avença #SíSí

1009888_10152128900834886_1223899363_nEl procés continua endavant. Donat que l’estat té la competència exclusiva per a convocar referendums, el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució amb la qual demana per a Catalunya la transferència d’aquesta competència.

Això no és cap cosa estranya. La constitució espanyola ho preveu a l’article 150.2 que diu:

L’Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes,mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o de delegació. La llei preveurà en cada cas la transferència corresponent de mitjans financers i també les formes de control que l’Estat es reservi.

I de fet ja es va fer servir  (en temps de govern espanyol del PP per cert) per a demanar la transferència de competències de trànsit als Mossos d’Esquadra.

La sessió parlamentària (aquí en vídeo) va acabar amb la resolució aprovada per una àmplia majoria: 87 vots a favor, 43 en contra i 3 abstencions. El total de vots no arriba al dels 135 diputats perquè hi havia dues baixes: la de l’acalde de Lleida Àngel Ros (PSC) que el dia anterior havia renunciat a l’escó per no haver de votar negativament tal com manava el seu partit (i encara no hi havia hagut temps material per a que el substitut prengués posessió de l’acta de diputat)  i la d’un diputat del PP (de qui no he pogut trobar el nom) que estava malalt.

Els vots favorables van ser els de CiU, ERC i ICV-EUiA a més de tres diputats del PSC. Els vots en contra van venir de la resta del PSC, PP i C’s. Les CUP van sorprendre tothom despenjant-se de l’acord signat amb els altres partits el dia 12 de desembre, que incloïa data, pregunta i passes a fer, i s’hi van abstenir (Ja feia dies que no feien cap performance de les seves)

En el fons, o no tan en el fons, tots sabem que aquest tràmit no és més que un paperot.  No s’avindran a negociar aquesta transferència i hi posaran tots els entrebancs posibles per a evitar que la consulta es faci.
Llavors, per a què s’ha fet aquest tràmit? Per a deixar-los en evidència,  o com es diu ara, per a “carregar-nos de raons”. No davant nostre sinó davant del món.  Per al món democràtic és dificil d’entendre que no es permeti votar sobre una qüestió que és d’interès per la població (tal com s’ha demostrat manta vegades), i més incomprensible serà encara que qui ho demana (el Parlament de Catalunya) ho faci amb un suport important (gairebé dos terços de la Cambra, de fet si els de les CUP hi haguessin votat a favor com era previst s’haguessin assolit els 2/3 clavats, i els vots contraris ni tan sols arriben a 1/3) i fent servir les vies legals i malgrat això la resposta sigui negativa. Espanya ha dit que no es podia fer la consulta perquè la Constitució no ho permetia cosa que no és certa ja que hem vist com es pot demanar de votar fent servir de forma escrupulosa la mateixa Constitució. Es demostrarà així que l’impediment no és legal sinó polític. La cosa te més gràcia quan veus que al Regne Unit la cosa ha anat exactament així, Escòcia no tenia competències per a fer consultes i el Parlament Britànic l’hi ha cedit.
En definitiva que que s’ha votat més per a que ho vegin Obama, Merkel i companyia que no nosaltres o Espanya. De fet, no van ser pocs els mitjans que l’endemà en van parlar (curiós el cas del New York Times que va dedicar-hi un article i en canvi no va dir res sobre la visita de Rajoy a Obama, i vist com va anar millor per a ell que no se’n parli gaire) Aquí en teniu un recull , el més complet que he trobat però no exhaustiu (falta per exemple aquest que el mitjà que ha fet el recull no inclouria ni de casualitat).

I a partir d’ara què? Doncs ara a esperar que el Congrès de Diputats debati aquesta petició (sembla ser que serà al març). Si diuen que sí, endavant, urnes i llestos (però això és un escenari que no contempla ningú). Si diuen que no o bloquegen la petició indefinidament el pla B és desenvolupar l’article 122 de l’Estatut de Catalunya que preveu que la Generalitat pugui celebrar consultes. De fet ja s’hi està treballant.
I si tiren enrere la llei de consultes? Podria ser, de fet és probable que un cop feta presentin un recurs d’inconstitucionalitat (i ja us dic ara amb quin argument: que no es poden convocar consultes sobre temes que són competència exclusiva de l’estat) amb la idea de tenir-la aparcada durant anys com va passar amb l’estatut.
Llavors queda la posibilitat d’una Declaració Unilateral d’Independència, la famosa DUI. De fet, jo crec que així és com acabarà.I no sóc precisament l’únic. El dret de petició que esgrimeix l’ANC en la seva campanya “Signa un vot” parla explícitament d’aquesta opció. Si encara no heu signat és recomenable que ho feu. El “vot” que signeu representa un vot a favor de la DUI per part del Parlament en cas que no es pugui fer la consulta, o que es faci i l’estat ignori el ressultat.

Una altra opció que s’ha esmentat algun cop és que per a que el Parlament pugui fer una declaració així caldrà passar primer per unes eleccions avençades que esdevinguin plebiscitàries. És a dir, que cada partit digui quin és el seu parer i així qui voti indirectament estarà votant a favor o en contra de la DUI (a banda de les altres propostes que tingui cada partit és clar). Aixó faria definir-se els partits que fins ara no ho fan fet, és a dir, UDC i ICV-EUiA. De fet sembla que Duran ha parlat des de Xile (hi va sovint aquest home, oi?) sobre la posibilitat de presentar-se com a candidat a la Generalitat per Unió cosa que implicaria que aniria separat de Convergència (ja era hora!) i que estaria pel no.
Sigui com sigui hi ha una data límit com sabem, el 9 de novembre d’enguany.

Una petita disgressió: Unes eleccions plebiscitàries no serien una cosa nova en la nostra història. Com es va proclamar la República l’any 1931? Va haver una consulta popular on la gent triava monarquia o república? No. Van haver-hi unes eleccions municipals (les primeres que es feien després de la dictadura del Directori Militar, Primo de Rivera i els seus successors) i tothom les va prendre com un plebiscit. Encara més, excepte a Catalunya, els partits republicans no van tenir la majoria de regidors . Els que detentaven el poder en aquell moment podrien haver-se escudat en això per a atrinxerar-se, o podien haver dit que les eleccions eren municipals i prou. Però no, van saber llegir la situació i van marxar, Alfons XIII va abdicar dos dies després i es va proclamar la República (a Catalunya ja s’havia proclamat abans com és ben sabut), després van boicotejar-la i fer-la caure però en un primer moment sembla que van tenir més visió política que no els seus successors actuals. Sorprèn, per tant, que partits que tenen tan mitificada la República com el socialista comparin unes eleccions plebiscitàries amb l’arribada al poder dels nazis.

I parlant de socialistes, una derivada de la votació del passat dijous és el terratrèmol que s’ha desencadenat al PSC. Això ho tractaré en el proper post.

Consulta el #2014. #SíSí.

Portada de la revista "Esguard". Potser en un proper número publiquen una caricatura dels superdolents.

Portada de la revista “Esguard”. Potser en un proper número publiquen una caricatura dels superdolents.

Per a sorpresa de molts, i no pocs independentistes inclosos, els terminis d’“el procés” poc o molt es van complint.

Quan vaig viure el procés del nou estatut prou vaig aprendre que no coneixem del tot el que passa entre bambolines. Per al ciutadà comú es fa dificil (ja normalment i més encara en processos més trascendets com ara aquest) destriar els globus-sonda, el que s’ha de llegir entre línies, el que s’ha d’interpretar literalment, les intoxicacions partidistes i interessades, les maniobres de distracció,… Vet aquí perquè m’he abstingut de fer posts sobre el tema fins a saber dades més concretes.

Així, després que s’anunciés que l’acord arribaria justet sobre el calendari previst (data i pregunta abans de final d’any) va arribar l’acord amb un clima de discrecció inaudit (per al que estem acostumats) mentre els mitjans anàven plens de la polèmica sobre el nom d’un simposi històric (Espanya contra Catalunya) que si no fos per això no hagués cridat l’atenció de ningú més enllà dels entesos i interessats (què us deia de maniobres de distracció?). De fet, sobre el simposi en sí se n’ha sabut ben poca cosa i els que més han bramat en contra, com és habitual, són els que menys interès han mostrat pel que s’hi deia.

La discrecció es va trencar minuts abans de la compareixença oficial però amb un certa confussió. Als 324 deien que la reunió del dia 12 ja havia acabat i que ERC havia convocat una reunió de la seva Executiva, mentre que a Catalunya Informació deien que la reunió encara estava en marxa i poc més de deu minuts abans de les dues de la tarda ja van filtrar la data i la pregunta, informació que ja va començar a còrrer per les xarxes socials, virtuals o no.

Aquesta foto és l’única imatge que tenim de les negociacions. Juntament amb el MHPG Artur Mas s’hi veuen els representants partits:  Francesc Homs (CDC i Portaveu del Govern), Jordi Turull (CDC), Joana Ortega (UDC i Vicepresidenta del Govern), Ramon Espadaler (UDC), Oriol Junqueres i Marta Rovira (ERC), Joan Herrera i Joan Mena (ICV-EUiA) i Quim Arrufat i David Fernàndez (CUP).  A banda de imatge d’unitat que demostra una imatge com aquesta també poden veure dades curioses, com ara que Ramon Espadaler  (representant a UDC però que també és el Conseller d’Interior) i David Fernàndez estiguin asseguts un al costat de l’altre, o el fet que en un tema de tanta trascendència no hi sigui Duran i Lleida com a representant del seu partit (Una retirada progressiva i discreta de la primera línia política potser? Seria d’agrair, sobretot per al seu partit, el qual està pagant cara la seva tebior sobre el tema )

La compareixença posterior (feta quan passaven pocs minuts de les dues de la tarda i a la qual no hi va assitir el diputat Arrufat) donaven la bona nova: Tenim data i pregunta.

Data, el 9 de novembre.  Al final s’ha optat per aquesta opció prescindint del que pugui passar al referendum escocès del 18/9. De fet, poca confiança ha de tenir algú en el nostre procés per a pensar que un ressultat negatiu allà pugui influir-hi de forma important. Aquesta data (el 9/11/2014  que per cert en el calendari anglès on intercanvien les posicions del mes i el dia seria el 11/9/2014) coincidirà amb el 25è aniversari de la caiguda del Mur de Berlin, i a més és el dia contra el feixisme i la intolerància (commemoració de la Kristallnacht) però no són aquestes les raons que s’han tingut en compte per a triar la data.

L’Assemblea Nacional Catalana tenia en marxa la campanya “Signa un vot” que reclamava una consulta com a tard el 31/5 i si no es pogués fer o no s’acatés el ressultat reclamava una Declaració Unilateral d’Independència com a tard el 11/9. Donat que l’ANC ha mostrat el seu acord amb la decissió presa, hi adaptaran la campanya.

La pregunta. Per acontentar tothom calia que la pregunta fos inclusiva i contingués la paraula independència. La idea (idea de Mas) és la pregunta doble:

Vol que Catalunya sigui un Estat? (Amb majúscules va remarcar el MHPG i no és una qüestió intrascendent)

En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?

Això dóna peu a tres respostes vàlides: No, Sí/No i Sí/Sí.  És de suposar que la resta de combinacions seran considerades vots nuls llevat de la de no contestar res que serien vots en blanc. Això ho sabrem quan surti el reglament de la consulta  que ens aclarirà també altres qüestions importants com ara quin percentatge caldrà per a considerar una opció guanyadora, què fer si cap opció passa del 50% (una segona volta amb les dues opcion majoritàries, potser?) i la més peluda, com entendre què vol dir el Sí/No. Totes les especulacions que en fem fins llavors seran només això, i ja no diguem les enquestes que s’hi facin. Si no se sap del cert com cal entendre la votació, com han de ser fiables les enquestes?

Efectivament l’opció “No” és clara: No vull que Catalunya sigui un estat, sigui independent o no.  L’opció del “Sí/Sí” també és ben clara: Vull que Catalunya sigui un estat independent. Però l’opció “Sí/No” és més ambigua: Vull que Catalunya sigui un estat però no independent. Això porta a considerar diverses opcions: un estat federat o confederat ( a on? en principi a Espanya se suposa), un estat associat (tipus Puerto Rico),…. Aquesta opció s’ha fet expressament per a que no es despengessin del procés els partits no explícitament independentistes però que tampoc rebutgen de ple aquesta opció, és a dir, ICV-EUiA i UDC però també per a intentar que el PSC, o part d’ell, s’hi reenganxés .  Així que seria tot un detall que ja que s’ha fet la pregunta d’aquesta manera per ells expliquessin què en volen interpretar.
Personalment, tot i que entenc les motivacions de fer la pregunta així, jo era partidari de fer una pregunta directa (Independècia, sí o no?) ja que aconseguir un estat federat o confederat o com sigui implica unes regles de joc que Espanya no estaria disposada a acceptar i que dificilment entendria. Considerar Catalunya un estat del mateix rang per a no ser independent implicaria començar un llarg procés negociador (en l’improbable cas que Espanya s’avingués a negociar) que podria durar dècades. Per a la gent que ha de votar aquesta opció li pot semblar una discussió bizantina que no porta enlloc. En realitat tampoc no imagino cap partit fent campanya pel “Sí/No”, què proposaran? què argumentaran?

ICV-EUiA i UDC no s’han pronunciat encara sobre les seves posicions respecte a la consulta. Si al final aquests partits optessin pel “Sí/Sí” potser caldria reformular la pregunta i fer-la clara i simple.

La resta de partits signants del pacte han acceptat ja públicament la data i la pregunta: CDC, ERC i CUP però també altres partits més petits que tenen la seva influència com ara Solidaritat, Reagrupament o Nova Esquerra han donat la seva benedicció a l’acord i opten pel doble Sí.

El bloc del Sí/Sí ja està, doncs, pràcticament configurat. El del Sí/No ja ho veurem. I el del No?

El PSC no s’ha pronunciat oficialment però mentre Lucena diu que ell no votaria hi ha divergències dins del partit. El PP i C’s no en volen ni sentir a parlar de la consulta i el PSOE està alineat totalment amb el PP, així que posiblement (ja es veurà) facin campanya per boicotejar-la i no votar (amb la qual cosa el percentatge de vot positiu pujarà). Potser en lloc del bloc del “No” hi haurà el bloc de l’abstenció

El blod del No o l'abstenció?: Pere Navarro (PSC), Maria de los Llanos de Luna (Delegada del Govern Espanyol a Catalunya, Albert Rivera (C's) i Alicia Sanchez-Camacho (PP) celebrant el Dia de la Constitució Espanyola (6/12/14) Font: ABC.

El bloc del No o l’abstenció?:
Pere Navarro (PSC), Maria de los Llanos de Luna (Delegada del Govern Espanyol a Catalunya, Albert Rivera (C’s) i Alicia Sanchez-Camacho (PP) celebrant el Dia de la Constitució Espanyola (6/12/14)
Font: ABC.

Tot i que potser el boicot al procés va més enllà de fer campanya per a no votar i no ho dic només per la impugnació dels pressupostos de la Generalitat per a l’anya vinent. Es veu que el diputat de C’s Jordi Cañas va expressar el seu desig de formar un Ulster a Catalunya (una societat trencada per la meitat per qüestions d’identitat, plena d’odi i violència) i fa pocs dies la presidenta del PP català va recordar que la Gran Bretanya va susprendre durant un temps l’autonomia de l’Ulster. Ho va fer a causa de la violència que hi havia. Tot i això, Camacho va aclarir que les situacions no eren comparables. Llavors, per què ho deia? Recordeu això que va dir Aznar? “Abans es trencarà Catalunya que Espanya“, doncs en això estan.
Per cert, fa poc un acte d’una associació d’espanyols que viuen a Catalunya que estan d’acord amb la independència de Catalunya va ser boicotejat per un grup d’extrema dreta que duia banderes espanyoles i deien nazis als organitzadors (?!). Un dels boicotejadors era un dels responsables de seguretat que duia C’s durant el seu aplec del Dia de la Constitució Espanyola.

El que està clar és que hi ha nervis, ara veuen (o haurien de veure) que la cosa no és un caprici d’uns polítics sinó que és un corrent de fons que ha arrossegat els partits. Ara la qüestió és cercar la legitimitat legal de la consulta (social i política ja la té) i donat que la legislació espanyola no ho permetrà caldrà buscar empara internacional. De fet, això ja fa temps que s’està fent però, evidentment, ara els moviments s’acceleraran. Espanya fa temps que està en campanya per Europa i pel món (cosa que demostra que de debó estan nerviosos) però així com fa un temps es dedicaven a cercar declaracions de membres d’organismes internacionals que diguessin que Catalunya quedaria fora de la UE, OTAN, ONU i Sistema Solar (i Catalunya cercava aliats per la nostra causa) ara el que s’hi busca és suport en contra de la consulta mentre que Catalunya hi buscarà suport per a poder exercir el dret a vot. I això és una diferència important que ens pot anar bé ja que mentre que molts països poden tenir reticències a mostrar suport a la independència d’un nou estat (més per un desig a que res no canviï i la por al canvi que no pas per una posició contrària a la independència de Catalunya) no és tan clar que es mostrin disposats(si més no, els que tenen més tradició democràtica) a mostrar-se en contra del dret a consultar el poble. Més encara si la imatge que donen els uns i els altres és tan diferent.

Via Catalana – “Catalunya should have the right to vote” from Assemblea Nacional Catalana on Vimeo.

Bona Diada Nacional i bona #ViaCatalana !

(Aquest blog s’ha unit a la cadena de blogs proposada pel Blog-via cap a la independència, una manera de reproduir al món blocaire la Via Catalana cap a la Independència que farem avui. Així doncs dono la ma al blog que em precedeix Homenatge nacional als patriotes morts en combat, un blog que vol mantenir en el record tots aquells que ens han precedit en el camí cap a la llibertat del nostre poble, tasca lloable doncs no farem res de bo si no sabem d’on venim, i no són pocs els que han estat injustament oblidats)

Avui ens despertarem sabent que viurem (i farem) un dia que passarà a la història i amb la sensació que la independència és a tocar. Però també amb el convenciment que no podem fer performances de rècord Guinnes per a enlluernar el món indefinidament i que cal que la classe política, sobretot el Govern, actuï amb fermesa i convenciment des del mateix dia 12, despus-demà. El poble haurà parlat (un cop més) de forma clara El sentireu President? El món ens mira, no ens feu quedar malament.

En anteriors articles ja he parlat sobre la Via Catalana cap a la Independència (Fem via!(#viacatalana és clar) i Omplint els darrers trams de la #ViaCatalana )

Ara la Via ja està plena  (jo seré al tram 57 a L’Aldea, Baix Ebre) però encara s’hi pot inscriure gent a l’anomenat Tram 0, tot i que ja sabem que l’assistència de gent superarà de molt la de gent inscrita.
En tot cas no està de més que tothom faci una ullada al Dossier per als participants que ha editat l’ANC amb tot d’informació important, consells i recomanacions.

Un petitet resum:
1240478_563724123676502_1503183673_n

I “ellos” què fan mentrestant? Doncs mira, cada dia demostrant més allò que diuen que va dir Josep Pla, que pel que respecta a Catalunya no hi ha res que s’assembli a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Com a mostra les portades dels principals diaris espanyols del dia d’ahir.

Al mateix temps el to de les intervencions del govern espanyol sembla que vol rebaixar la tensió alguns graus. El Ministre d’Exteriors (això que per a parlar de Catalunya surti sempre aquest home és un lapsus recurrent de l’inconscient o què?) diu (després de despotricar contra l’independentisme) que cal buscar un encaix respectuós de Catalunya a Espanya, però després d’uns quants segles els indígenes ja sabem que els tractats amb rostres pàlids només són paper mullat.

(Una demostració que els temps han canviat és que ja no ens fa por el Setè de Cavalleria i estem molt més cabrejats que cagats de por)
Pel que fa a la quinta columna, els que volien encerclar la Sagrada Família amb una cadena en nom de la unitat d’Espanya han desconvocat l’acte. Per por al rídicul bàsicament. Comprensible, la comparació de les proves gràfiques hagués estat demolidora.

D’altra banda, el PP ha declarat que no assistirà als actes institucionals de la Diada. A mi no em sorprén, de fet el que em sorprenia era que fins ara hi assistissin i fessin ofrenes florals i tot allò. Ells (i C’s) són els que es troben més identificats amb els vencedors del 1714 (i en no pocs casos, amb els de la guerra del 36-39) així que no se què hi pintaven fins ara.

Demà diran que érem quatre gats. Com vaig dir després de la manifestació del 10/7/10 i la de la Diada de l’any passat, la millor resposta és una foto aèria i dir “Poseu la xifra que volgueu, i si teniu collons convoqueu una cosa similar al mateix llocs per la causa que vulgueu a veure quanta gent hi aplegueu”.
I en aquest sentit cal felicitar als organitzadors de l’ANC, voluntaris i ajudants. He col·laborat amb ells aquests dies molt menys del que m’hauria agradat (i ho continuaré fent a partir del dia 12) però he pogut veure que si aquest país es salva és per l’empenta de la seva gent.

Bé, nosaltres a la nostra. Aquesta tarda que tothom surti al carrer i doni la ma al veí encara que pensi que és un friqui insuportable, no cal que l’estimeu només cal que feu pinya per assolir l’objectiu comú.

No vull acabar sense fer un esment a la multitud de cadenes humanes que s’han fet arreu del món. Veient el video següent penses que és veritat la dita aquella que diu que de xinesos, catalans i jueus te’n trobes per tot arreu.

Per cert, endevinalla. Algú sap dir-me on és aquesta Via Catalana?

Pista: És a la ciutat on es va fer la primera Via Catalana Internacional d’aquestes que s’han fet les darreres setmanes.

Solució i explicació històrica: Aquí

Bona Diada Nacional a tothom!
Visca Catalunya Lliure!

(Acabat el post i seguint el Blog-via cap a la independència dono la ma al blog A cau d’orella, un bonic blog que recull les reflexions del seu autor en Joan Fer)