Tag Archives: CiU

El moment de trencar la paret #9N #EstemConvocats9N

Jump-through-WallFa una estona que ha acabat la tercera reunió cimera entre els partits pro-consulta (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) i la conclusió ha estat  que no es pot fer la votació tal com estava prevista.  D’aquí a unes hores el MHPG Mas farà una compareixença, a les 10 del matí concretament. A veure què en diu. Sembla ser que la nova proposta serà esprémer els “processos de participació” que preveuen els articles no impugnats de la llei de consultes , i això és una enquesta, una audiència pública o un fòrum de participació.
En fi, encara recordo les seves declaracions on deia que tot estava pensat, que assumiria les conseqüències que calguessin per arribar fins al final i la seva comparació de David front a Goliat.

Costa molt pensar que tot (les mobilitzacions populars, les mocions dels Ajuntaments, la feina diplomàtica internacional,…) quedarà en no-res, que es faran enrere per l’oposició del govern espanyol i la suspensió cautelar del TC. Que potser algú esperava alguna cosa diferent? Segurament la llei de consultes catalanes és impecable jurídicament tal com es deia. I de fet el Tribunal Constitucional no ha anul·lat la llei sinó que simplement l’ha suspès cautelarment fins que se la miren. És a dir, que donen allargues (“adormen el partit” com es diu al futbol) i qui dia passa, any empeny.
Bé, no ho tenien previst això el govern i els partits? Em costa molt creure-ho (torno a recordar en Mas dient que tot ho tenien pensat). Des de fa molt de temps que tots sabem que això serà com una partida de póker més que d’escacs, que hi hauries catxes de tafur, cartes marcades i que guanyaria qui aguantés fins al final.
I llavors, de què han estat parlant en aquestes famoses llargues reunions? No concretaven res? No tenien cap pla d’acció? O és que això forma part del pla d’acció? Espero que ho sabrem algun dia. Tot i això em resulta curiós que cap partit hagi dit, almenys fins ara, que la unitat s’ha trencat del tot i que cap d’ells hagi estat tan indiscret per a explicar el que puguin saber sobre què consisteix concretament l’alternativa que demà proposarà el President. Sospito que els telèfons estan anant bòlit de bòlit ara mateix, aquesta nit serà llarga per a uns quants (i demà no descansaran pas)

Ja veurem què fan. Alguns, en el passat, han proposat votar igualment passi el que passi. “Treure les urnes al carrer” com es diu.  Això seria un gest per a demostrar que no estem d’acord en la suspensió de la consulta però a nivell pràctic no serviria per a res. De fet, seria repetir a gran escala les consultes per la independència que es van fer a molts municipis arrel de la d’Arenys de Munt, però organitzada de pressa i corrents (si es vol respectar la data del 9 de novembre) i sense cap validesa per a que el resultat sigui reconegut per ningú. Per cert, que ja no dóna temps de convocar unes eleccions avençades al Parlament per a aquella data.

La ciutadania ja ha donat mostres molts cops de què vol i com ha de funcionar la unitat.  És lògic que la legalitat espanyola si no és canvia (i no la canviaran) caldrà saltar-se-la en algun moment. Bé, diria que el moment ja ha arribat.Ara esperem que els polítics n’estiguin a l’alçada.
Estem, doncs, en el moment crucial. O travessem la paret o ens quedem a dintre. El MHPG Mas triarà com passarà a la història (perquè el moment és històric sigui el que sigui el que acabi passant), mentrestant ERC demana una DUI, les CUP demanen votar igualment, el CATN proposa la DUI després d’unes plebiscitàries, l‘ANC demana calma,…

Mireu, els independentistes no hem de voler votar; hem de voler guanyar. I si als nostres polítics els cal inspiració aquí tenen una mostra de com es fa el que han de fer (aquesta sèrie la van emetre fa poc per TV3 però no he trobat el tall en català). Per cert, que pocs dies abans de fer això aquests van estar a punt de trencar la unitat i fer anar tot en orris.

Això sembla que acabarà en DUI

Fa uns sis mesos que el Parlament, després de la manifestació de tot just feia uns dies, va aprovar una resolució que instava el Govern a fer una consulta sobre la independència durant la següent legislatura (és a dir, aquesta). Fa tres mesos que els partits que conformen l’acord de governabilitat van acordar que la consulta es faria el 2014 com a molt tard. Fa dos mesos que el Parlament va instar el govern a inciar-ne el procés. Encara no fa una setmana que s’hi va votar una nova resolució pel dret a decidir (que complementa l’anterior i que no deixa de ser un paripé per a que el PSC pugui fer alguns passos més en el trànsit cap als partits independentistes per a veure si s’hi poden recol·locar). I fa només unes hores que l’ANC ha fixat la data límit per a la consulta el 31 de maig del 2014 (i anuncia, tot recollint una iniciativa sorgida al facebook fa algunes setmanes, la intenció fer una cadena humana per la independència el proper 11 de setembre a l’estil de la que es va fer al 1989 a les Repúbliques Bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) que es volien independitzar de l’URSS).

Fa poc es va complir el 140è aniversari de la primera proclamació de l’Estat Català però en només uns mesos n’hem fet més camí que mai des del 1714. I és que tenim pressa, molta pressa. La situació econòmica, política, social i institucional es fa més insostenible cada dia que passa. La guerra bruta de l’estat espanyol per a desacreditar les institucions catalanes no sembla que afebleixi gaire el moviment independentista (si l’alternativa que ofereixen és continuar a una Espanya arruïnada i corrupta i que només ens ofereix continuar com fins ara no crec que aconsegueixi seduir gaire gent ja convençuda que no hi ha més solució que fer-nos el nostre propi estat) i  els plans del CNI no és que ens espantin gaire. Potser per això sovint dóna la impressió que més que aturar el xoc de trens el que ells pretenen és fer descarrilar el nostre.  Ja no volen seduir sinó que ataquen amb tota la ràbia. “Ellos” poden amenaçar, insultar i difamar però si algú d’aquí gosa dir res se’l treuen del mig.

A més a més hi ha la qüestió de les “retallades”. El Conseller Mas-Colell diu que veu impossible la seva aplicació, Oriol Junqueres encara menys i per això en fa pedagogia:

Així doncs, és urgent fer la consulta i aconseguir la independència. No cal que sigui demà passat ni la cosa va d’unes setmanes però sí d’uns mesos perquè els país (i el benestar de la seva gent) se’ns desfà a les mans.

Però tots sabem que no hi ha ni la més remota possibilitat que el govern espanyol (ni el d’ara ni cap altre sigui del partit que sigui) accedeixi no ja a “concedir” la independència sinó ni tan sols a permetre’n una consulta. I intentar convèncer-los seria perdre molt de temps per a no arribar en lloc (recordeu el procés de l’estatut)

Què fer? Doncs jo crec que la situació és tan insostenible (socialment, econòmicament, institucionalment,..) que pot acabar en una Declaració Unilateral d’Independència al Parlament i consulta ratificativa posterior amb els fets ja consumats. És millor fer la DUI abans que la consulta i no a l’inrevès, faria que els votants se sentissin recolzats pel Govern i no temessin que fos un vot llençat.

També pot ser que s’aprofiti una contesa electoral per a fer unes eleccions plebiscitàries, és a dir, que es votessin partits però que tothom tingués clar que votar a segons quins partits equival a votar SÍ a la independència. Aquesta posibilitat ja havia estat comentada sense cap concrecció i, fins i tot, s’havia apuntat a una coalició electoral CiU-ERC

Doncs l’oportunitat per a fer això la tindrem ben aviat. Les eleccions al Parlament Europeu sempre han estat unes eleccions de segona en les que a l’hora de votar es tenien més en compte factors interns que no de nivell europeu. A més molts partits les feien servir com a cementiri d’elefants per a portar-hi velles glories dels seus partits a les que volien treure del mig o oferir-les un retir daurat (L’excepció són els partits catalans que hi porten primeres espases, a les darreres hi van anar Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueres (ERC) i Raül Romeva (ICV) cosa que demostra qui és el més europeista), així que no passarà res si s’aprofita com a succedani de consulta per a la independència o com a suport d’una DUI.

I quan seran les eleccions europees? Doncs el diumenge 25 de maig del 2014, curiosament, o no tan curiosament, molt semblant al límit que ha marcat l’ANC. (Casualment al llibre “Crònica de la independència” de Patricia Gabancho la independència es proclama un 25 de maig, però del 2010. Ja hi fem tard)

Hi queda més d’un any i sembla tota una eternitat. Queda molta feina pera fer a nivell intern i extern però sembla dificil que es pugui aguantar tant de temps a aquest ritme de desgast i crispació. Més encara quan el govern està treballant encara amb els presupostos prorrogats dels 2012. ERC ha dit que no pensa votar uns pressupostos per al 2013 que continguin les noves retallades previstes i CiU no pot trobar ningú més que estigui disposat a donar-hi suport. Tot i així no semblen gaire amoïnats. És una estratègia conjunta per a anar preparant el terreny per a mostrar la situació insostenible que tenim i preparar l’opinió pública per a quan prenguin la “decissió inevitable” (de forma més immiment si no hi ha pressupostos enguany o més diferida si sí s’acaben aprovant) de la DUI al Parlament? Potser, però sigui com sigui és evident que, passi el que passi al final, la situació actual no pot durar gaire més d’un any.

 

 

 

 

 

Bròquil is over? Let’s make a thinking, then.

Com era d’esperar, això no ha anat bé.
I com que no ha anat bé, caldrà prendre decisions.

N’ hi havia que pensavem que potser avui mateix el MHPG Mas anunciaria avençament d’eleccions. No ho ha fet, i postposa les reaccions al (no) ressultat de la reunió per al debat de política general de la setmana vinent al Parlament.

Ara tot són especulacions: que si hi haurà un anunci d’eleccions avençades per aquest mateix any (i conseqüentment caldrà decidir si és millor una coalició electoral independentista o bé fer el pacte després), que si tot és una cortina de fum per a promoure la imatge de Mas i aconseguir una majoria absoluta en aquestes suposades eleccions,….

Tanmateix també hi existeix una altra possibilitat: Que durant el debat de política general proposi al Parlament la declaració d’independència. Us ho imagineu? 🙂

Però ho considero poc probable. Dubto que tots els diputats que hi ha avui al Parlament per CiU votessin a favor i a més hi ha la qüestió econòmica: el famosos cinc mil milions i escaig del rescat eren per a fer pagaments urgents i encara no han arribat….És dificil fer cap pas en aquest sentit amb aquest problema no resolt. A no ser que es facin números i es consideri que amb un tancament de caixes immediat ja estaria solventat tota la qüestió de la tresoreria mentre es tramita i es discuteixen els termes del divorci.

En tot cas ja està vist que s’ha acabat el bròquil. O assimilació o independència. O caixa o faixa. Està clar que no hi ha cap altre remei que fer-hi un pensament.

Diuen que Ramon Trias Fargas va dir que Catalunya seria independent quan estigués ofegada econòmicament. Fa temps que hi som.

Diuen que Santiago Carrillo va dir que Catalunya seria independent però que ell no ho veuria. Va morir fa uns dies.

Diuen que el Doctor Trueta va dir que Catalunya seria independent quan el Camp Nou cridés “independència”. Bé, doncs, al partit d’abans d’ahir contra l’Spartak de Moscou….

I és d’esperar que el proper partit contra el Reial Madrid (Lliga, 7 d’octubre) encara serà més massiu…

Cap profecia més? 🙂

La cosa s’accelera

Avui hi haurà l’esperada reunió entre el MHPG Artur Mas i el President espanyol Mariano Rajoy.

El ressultat està més que cantat. Ja moltes vegades han dit des d’Espanya, des del PSOE i el PP, que no hi ha res a pactar. Ahir mateix Rajoy ho va dir al Congrés dels Diputats com a pròleg a la trobada d’avui.

La cosa s’accelera. No només el Rei ha trencat la seva neutralitat (cosa que ha sorprés algun mitjà estranger) en temes polítics (cosa que, donada la imatge que te la monarquia actualment, potser ha estat fins i tot contraproduent) sinó que les amenaces són cada cop més increïbles; el ministre espanyol d’afers exteriors ha dit que la independència deixaria Catalunya fora de la Unió Europea eternament (!!!???) advertiment que cal afegir als tant reiterats de ruïna econòmica. Com a resposta a aquests darrers podeu veure el video de Xavier Sala i Martin que vaig penjar al meu post anterior però és que a més a més no ens asseguren que dins Espanya hi tinguem prosperitat. El ministre Montoro ja adverteix que els pressupostos de l’any vinent “segurament” (o sigui que no) no compliran els compromisos d’inversions a Catalunya segons la clausua addicional tercera de l’estatut. Clausula que no s’ha complert mai ni pel PP ni pel PSOE. Donat que l’estatut és una llei orgànica hauria de ser d’obligat compliment. Si més no és el raonament que fan amb la constitució… De vegades no saps si pensar que en realitat volen que marxem i no saben com dir-nos-ho o si entre els alts aparells de l’estat tenim infiltrats agents nostres… L’única cosa que saben fer bé és fer augmentar el nombre d’independentistes a cada declaració. Però com va dir algú (crec que Napoleó) quan el teu enemic s’equivoca, no el distreguis.

Avui reunió com deia. O posada en escena millor dit. Més del que s’hi digui el que tothom espera és el que passi després. Tot continuant amb la seva política de gestos el MPHG Mas ha declinat fer la compareixença posterior a la reunió davant dels mitjans de comunicació a la Moncloa com es fa normalment, i els convoca a la delegació de la Generalitat a Madrid.
És de suposar que allà farà una nova demostració del domini d’eufemismes de la paraula “independència” però potser hi aprofita per a convocar eleccions. Segons alguns mitjans la única cosa a decidir serà la data concreta però en tot cas serà aquesta mateixa tardor.

Quin paper jugarà CiU i el Govern a partir d’ara? Ja ho veurem però algunes decissions i gestos estn sorprenent força com ara la decissió de tirar endavant una administració d’hisenda pròpia tant sí com no la primera pedra de la qual és el conveni signat amb les diputacions provincials (que, ves per on, al final serviran d’alguna cosa) o demanar als empresaris que es dediquin a vendre fora “pels temps que vénen”.

 

Font de la imatge: El Singular Digital