Tag Archives: Declaració Unilateral d’Independència

ANC: Signa un vot per la independència

312118_10201453517928180_1100331948_nL’Assemblea Nacional de Catalunya ha encetat una iniciativa que opta per agafar el brau per les banyes i tirar pel dret: Instarà al Parlament a que es faci una consulta per la independència abans del 31 de maig del 2014, i si no es pot fer o si es fa però l’estat espanyol no acata el ressultat que es declari la independència de forma unilateral.

Aquesta iniciativa, anomenada Eines per a l’estat,  te dues vessants: Una d’interna i una altra d’externa.

-La vessant externa es diu From Catalonia to the World i consisteix en enviar un missatge al món explicant les raons per a demanar la independència de Catalunya i denunciar la situació de setge a la que està sotmesa la nostra economia, la nostra societat  i la nostra cultura.

– La vessant interna es diu Signa un vot per la independència i es basa en el dret de petició.

El dret de peticio és un dret fonamental reconegut per la Constitució espanyola (article 29) i l’Estatut d’autonomia de Catalunya (art. 29.5è). És regulat per la Llei Orgànica 4/2001. D’acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art.60)

Aquest dret permet que qualsevol persona natural o jurídica, prescindint de la seva nacionalitat, individualment o col·lectivament, es pugui adreçar davant qualsevol institució pública, administració o autoritat, per fer peticions sobre qualsevol assumpte o matèria que puguin afectar exclusivament el peticionari o siguin d’interès col·lectiu o general.
Permet, per tant, exercir el dret a la lliure determinació, que és un dret fonamental i universal que tenen tots els pobles d’acord amb la Carta de les Nacions Unides de 1945 (Arts. 1r i 55è) i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Art. 1r), aprovats per l’Assemblea de les Nacions Unides el 16-12-1966 i vigents a Espanya des de 1977.

És a dir, es tracta d’un dret que te qualsevol ciutadà consistent a fer un escrit demanant al seus representants, o sigui el Parlament, que emprengui les iniciatives polítiques per tal de fer alguna cosa. En aquest cas, com he dit abans, es tracta de demanar que es faci una consulta per la independència com a molt tard el 31 de maig del 2014 o, en cas que no se’ns permeti fer-la o que es faci però l’estat espanyol no acati el ressultat, es declari la independència de forma unilateral com a molt tard el dia 11 de setembre del 2014.
És diferent d’una iniciativa legislativa popular i també de les consultes per la independència que es van fer per gairebé totes les poblacions de Catalunya ja que es tracta d’una petició directa i personal d’un ciutadà, el qual ha d’omplir una butlleta com aquesta. Ho poden fet tots els ciutadans majors de 16 anys i fins i tot els estrangers, és a dir que un ciutadà resident a l’estranger que simpatitzi amb la causa pot emplenar la seva butlleta.

L’objectiu és aplegar tantes butlletes de petició (“vots” per la independència) com sigui posible i donar-les al Parlament en un dia determinat, totes juntes. Mentre arribi aquest dia les paperetes es mantindran amagades en un lloc que no es farà públic per motius de seguretat. L’ANC en serà la dipositària.

Es podrà començar a votar al juny. A partir de l’1 i 2 de juny l’ANC encetarà la campanya de recollida de drets de petició a les zones del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, Girona, la Selva i l’Empordà mitjançant les seves assemblees territorials. Està previst que el 15 de juny es pugui exercir aquest dret arreu de Catalunya.

Totes les persones que vulguin exercir el seu dret de petició només ho poden fer als punts habilitats a tal efecte. Les persones que vulguin votar hauran de presentar el seu DNI o passaport; signar amb bolígraf i tot seguit introduiran davant un apoderat o interventor de l’ANC la seva butlleta en una urna. El votant es quedarà amb un resguard que acreditarà que ja ha votat. Posteriorment s’aixecarà acta de les peticions recollides, es presentaran davant de notari i es dipositaran en un punt que, de moment, no es fa públic tal com he comentat abans. Un sistema informàtic vetllarà perquè no hi hagi duplicitat en els vots i perquè totes les dades que constin siguin correctes. Aquest fitxer és estrictament confidencial i està protegit per la Llei de Protecció de Dades (LOPD).

No es pot votar per internet, ni enviar el vot per correu electrònic, ni delegar en una altra persona perquè entregui físicament el teu vot en els punts de recollida atès que cal l’acreditació personal mitjançant DNI o passaport. L’ANC no ha trobat un mecanisme legalment vàlid que permeti fer servir el vot per correu electrònic. Tampoc és vàlid el vot per correu postal.
Com veieu, hi ha voluntat de presentar la iniciativa com una acció escrupulosament legal.

En resum és això.  Si en voleu seguir les novetats podeu fer-ho a travès de la pàgina web (http://einesxestat.cat/), la pàgina de facebook o el compte de twitter (@Signaunvot).
Aquí us deixo el video de la presentació d’aquesta iniciativa que es va fer el passat 24 de maig on ho expliquen tot molt bé. Tanmateix, si algú encara en te dubtes por plantejar-los a travès del compte  info@einesxestat.cat

Això sembla que acabarà en DUI

Fa uns sis mesos que el Parlament, després de la manifestació de tot just feia uns dies, va aprovar una resolució que instava el Govern a fer una consulta sobre la independència durant la següent legislatura (és a dir, aquesta). Fa tres mesos que els partits que conformen l’acord de governabilitat van acordar que la consulta es faria el 2014 com a molt tard. Fa dos mesos que el Parlament va instar el govern a inciar-ne el procés. Encara no fa una setmana que s’hi va votar una nova resolució pel dret a decidir (que complementa l’anterior i que no deixa de ser un paripé per a que el PSC pugui fer alguns passos més en el trànsit cap als partits independentistes per a veure si s’hi poden recol·locar). I fa només unes hores que l’ANC ha fixat la data límit per a la consulta el 31 de maig del 2014 (i anuncia, tot recollint una iniciativa sorgida al facebook fa algunes setmanes, la intenció fer una cadena humana per la independència el proper 11 de setembre a l’estil de la que es va fer al 1989 a les Repúbliques Bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) que es volien independitzar de l’URSS).

Fa poc es va complir el 140è aniversari de la primera proclamació de l’Estat Català però en només uns mesos n’hem fet més camí que mai des del 1714. I és que tenim pressa, molta pressa. La situació econòmica, política, social i institucional es fa més insostenible cada dia que passa. La guerra bruta de l’estat espanyol per a desacreditar les institucions catalanes no sembla que afebleixi gaire el moviment independentista (si l’alternativa que ofereixen és continuar a una Espanya arruïnada i corrupta i que només ens ofereix continuar com fins ara no crec que aconsegueixi seduir gaire gent ja convençuda que no hi ha més solució que fer-nos el nostre propi estat) i  els plans del CNI no és que ens espantin gaire. Potser per això sovint dóna la impressió que més que aturar el xoc de trens el que ells pretenen és fer descarrilar el nostre.  Ja no volen seduir sinó que ataquen amb tota la ràbia. “Ellos” poden amenaçar, insultar i difamar però si algú d’aquí gosa dir res se’l treuen del mig.

A més a més hi ha la qüestió de les “retallades”. El Conseller Mas-Colell diu que veu impossible la seva aplicació, Oriol Junqueres encara menys i per això en fa pedagogia:

Així doncs, és urgent fer la consulta i aconseguir la independència. No cal que sigui demà passat ni la cosa va d’unes setmanes però sí d’uns mesos perquè els país (i el benestar de la seva gent) se’ns desfà a les mans.

Però tots sabem que no hi ha ni la més remota possibilitat que el govern espanyol (ni el d’ara ni cap altre sigui del partit que sigui) accedeixi no ja a “concedir” la independència sinó ni tan sols a permetre’n una consulta. I intentar convèncer-los seria perdre molt de temps per a no arribar en lloc (recordeu el procés de l’estatut)

Què fer? Doncs jo crec que la situació és tan insostenible (socialment, econòmicament, institucionalment,..) que pot acabar en una Declaració Unilateral d’Independència al Parlament i consulta ratificativa posterior amb els fets ja consumats. És millor fer la DUI abans que la consulta i no a l’inrevès, faria que els votants se sentissin recolzats pel Govern i no temessin que fos un vot llençat.

També pot ser que s’aprofiti una contesa electoral per a fer unes eleccions plebiscitàries, és a dir, que es votessin partits però que tothom tingués clar que votar a segons quins partits equival a votar SÍ a la independència. Aquesta posibilitat ja havia estat comentada sense cap concrecció i, fins i tot, s’havia apuntat a una coalició electoral CiU-ERC

Doncs l’oportunitat per a fer això la tindrem ben aviat. Les eleccions al Parlament Europeu sempre han estat unes eleccions de segona en les que a l’hora de votar es tenien més en compte factors interns que no de nivell europeu. A més molts partits les feien servir com a cementiri d’elefants per a portar-hi velles glories dels seus partits a les que volien treure del mig o oferir-les un retir daurat (L’excepció són els partits catalans que hi porten primeres espases, a les darreres hi van anar Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueres (ERC) i Raül Romeva (ICV) cosa que demostra qui és el més europeista), així que no passarà res si s’aprofita com a succedani de consulta per a la independència o com a suport d’una DUI.

I quan seran les eleccions europees? Doncs el diumenge 25 de maig del 2014, curiosament, o no tan curiosament, molt semblant al límit que ha marcat l’ANC. (Casualment al llibre “Crònica de la independència” de Patricia Gabancho la independència es proclama un 25 de maig, però del 2010. Ja hi fem tard)

Hi queda més d’un any i sembla tota una eternitat. Queda molta feina pera fer a nivell intern i extern però sembla dificil que es pugui aguantar tant de temps a aquest ritme de desgast i crispació. Més encara quan el govern està treballant encara amb els presupostos prorrogats dels 2012. ERC ha dit que no pensa votar uns pressupostos per al 2013 que continguin les noves retallades previstes i CiU no pot trobar ningú més que estigui disposat a donar-hi suport. Tot i així no semblen gaire amoïnats. És una estratègia conjunta per a anar preparant el terreny per a mostrar la situació insostenible que tenim i preparar l’opinió pública per a quan prenguin la “decissió inevitable” (de forma més immiment si no hi ha pressupostos enguany o més diferida si sí s’acaben aprovant) de la DUI al Parlament? Potser, però sigui com sigui és evident que, passi el que passi al final, la situació actual no pot durar gaire més d’un any.