Tag Archives: DUI

El moment de trencar la paret #9N #EstemConvocats9N

Jump-through-WallFa una estona que ha acabat la tercera reunió cimera entre els partits pro-consulta (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) i la conclusió ha estat  que no es pot fer la votació tal com estava prevista.  D’aquí a unes hores el MHPG Mas farà una compareixença, a les 10 del matí concretament. A veure què en diu. Sembla ser que la nova proposta serà esprémer els “processos de participació” que preveuen els articles no impugnats de la llei de consultes , i això és una enquesta, una audiència pública o un fòrum de participació.
En fi, encara recordo les seves declaracions on deia que tot estava pensat, que assumiria les conseqüències que calguessin per arribar fins al final i la seva comparació de David front a Goliat.

Costa molt pensar que tot (les mobilitzacions populars, les mocions dels Ajuntaments, la feina diplomàtica internacional,…) quedarà en no-res, que es faran enrere per l’oposició del govern espanyol i la suspensió cautelar del TC. Que potser algú esperava alguna cosa diferent? Segurament la llei de consultes catalanes és impecable jurídicament tal com es deia. I de fet el Tribunal Constitucional no ha anul·lat la llei sinó que simplement l’ha suspès cautelarment fins que se la miren. És a dir, que donen allargues (“adormen el partit” com es diu al futbol) i qui dia passa, any empeny.
Bé, no ho tenien previst això el govern i els partits? Em costa molt creure-ho (torno a recordar en Mas dient que tot ho tenien pensat). Des de fa molt de temps que tots sabem que això serà com una partida de póker més que d’escacs, que hi hauries catxes de tafur, cartes marcades i que guanyaria qui aguantés fins al final.
I llavors, de què han estat parlant en aquestes famoses llargues reunions? No concretaven res? No tenien cap pla d’acció? O és que això forma part del pla d’acció? Espero que ho sabrem algun dia. Tot i això em resulta curiós que cap partit hagi dit, almenys fins ara, que la unitat s’ha trencat del tot i que cap d’ells hagi estat tan indiscret per a explicar el que puguin saber sobre què consisteix concretament l’alternativa que demà proposarà el President. Sospito que els telèfons estan anant bòlit de bòlit ara mateix, aquesta nit serà llarga per a uns quants (i demà no descansaran pas)

Ja veurem què fan. Alguns, en el passat, han proposat votar igualment passi el que passi. “Treure les urnes al carrer” com es diu.  Això seria un gest per a demostrar que no estem d’acord en la suspensió de la consulta però a nivell pràctic no serviria per a res. De fet, seria repetir a gran escala les consultes per la independència que es van fer a molts municipis arrel de la d’Arenys de Munt, però organitzada de pressa i corrents (si es vol respectar la data del 9 de novembre) i sense cap validesa per a que el resultat sigui reconegut per ningú. Per cert, que ja no dóna temps de convocar unes eleccions avençades al Parlament per a aquella data.

La ciutadania ja ha donat mostres molts cops de què vol i com ha de funcionar la unitat.  És lògic que la legalitat espanyola si no és canvia (i no la canviaran) caldrà saltar-se-la en algun moment. Bé, diria que el moment ja ha arribat.Ara esperem que els polítics n’estiguin a l’alçada.
Estem, doncs, en el moment crucial. O travessem la paret o ens quedem a dintre. El MHPG Mas triarà com passarà a la història (perquè el moment és històric sigui el que sigui el que acabi passant), mentrestant ERC demana una DUI, les CUP demanen votar igualment, el CATN proposa la DUI després d’unes plebiscitàries, l‘ANC demana calma,…

Mireu, els independentistes no hem de voler votar; hem de voler guanyar. I si als nostres polítics els cal inspiració aquí tenen una mostra de com es fa el que han de fer (aquesta sèrie la van emetre fa poc per TV3 però no he trobat el tall en català). Per cert, que pocs dies abans de fer això aquests van estar a punt de trencar la unitat i fer anar tot en orris.

El procés avença #SíSí

1009888_10152128900834886_1223899363_nEl procés continua endavant. Donat que l’estat té la competència exclusiva per a convocar referendums, el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució amb la qual demana per a Catalunya la transferència d’aquesta competència.

Això no és cap cosa estranya. La constitució espanyola ho preveu a l’article 150.2 que diu:

L’Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes,mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o de delegació. La llei preveurà en cada cas la transferència corresponent de mitjans financers i també les formes de control que l’Estat es reservi.

I de fet ja es va fer servir  (en temps de govern espanyol del PP per cert) per a demanar la transferència de competències de trànsit als Mossos d’Esquadra.

La sessió parlamentària (aquí en vídeo) va acabar amb la resolució aprovada per una àmplia majoria: 87 vots a favor, 43 en contra i 3 abstencions. El total de vots no arriba al dels 135 diputats perquè hi havia dues baixes: la de l’acalde de Lleida Àngel Ros (PSC) que el dia anterior havia renunciat a l’escó per no haver de votar negativament tal com manava el seu partit (i encara no hi havia hagut temps material per a que el substitut prengués posessió de l’acta de diputat)  i la d’un diputat del PP (de qui no he pogut trobar el nom) que estava malalt.

Els vots favorables van ser els de CiU, ERC i ICV-EUiA a més de tres diputats del PSC. Els vots en contra van venir de la resta del PSC, PP i C’s. Les CUP van sorprendre tothom despenjant-se de l’acord signat amb els altres partits el dia 12 de desembre, que incloïa data, pregunta i passes a fer, i s’hi van abstenir (Ja feia dies que no feien cap performance de les seves)

En el fons, o no tan en el fons, tots sabem que aquest tràmit no és més que un paperot.  No s’avindran a negociar aquesta transferència i hi posaran tots els entrebancs posibles per a evitar que la consulta es faci.
Llavors, per a què s’ha fet aquest tràmit? Per a deixar-los en evidència,  o com es diu ara, per a “carregar-nos de raons”. No davant nostre sinó davant del món.  Per al món democràtic és dificil d’entendre que no es permeti votar sobre una qüestió que és d’interès per la població (tal com s’ha demostrat manta vegades), i més incomprensible serà encara que qui ho demana (el Parlament de Catalunya) ho faci amb un suport important (gairebé dos terços de la Cambra, de fet si els de les CUP hi haguessin votat a favor com era previst s’haguessin assolit els 2/3 clavats, i els vots contraris ni tan sols arriben a 1/3) i fent servir les vies legals i malgrat això la resposta sigui negativa. Espanya ha dit que no es podia fer la consulta perquè la Constitució no ho permetia cosa que no és certa ja que hem vist com es pot demanar de votar fent servir de forma escrupulosa la mateixa Constitució. Es demostrarà així que l’impediment no és legal sinó polític. La cosa te més gràcia quan veus que al Regne Unit la cosa ha anat exactament així, Escòcia no tenia competències per a fer consultes i el Parlament Britànic l’hi ha cedit.
En definitiva que que s’ha votat més per a que ho vegin Obama, Merkel i companyia que no nosaltres o Espanya. De fet, no van ser pocs els mitjans que l’endemà en van parlar (curiós el cas del New York Times que va dedicar-hi un article i en canvi no va dir res sobre la visita de Rajoy a Obama, i vist com va anar millor per a ell que no se’n parli gaire) Aquí en teniu un recull , el més complet que he trobat però no exhaustiu (falta per exemple aquest que el mitjà que ha fet el recull no inclouria ni de casualitat).

I a partir d’ara què? Doncs ara a esperar que el Congrès de Diputats debati aquesta petició (sembla ser que serà al març). Si diuen que sí, endavant, urnes i llestos (però això és un escenari que no contempla ningú). Si diuen que no o bloquegen la petició indefinidament el pla B és desenvolupar l’article 122 de l’Estatut de Catalunya que preveu que la Generalitat pugui celebrar consultes. De fet ja s’hi està treballant.
I si tiren enrere la llei de consultes? Podria ser, de fet és probable que un cop feta presentin un recurs d’inconstitucionalitat (i ja us dic ara amb quin argument: que no es poden convocar consultes sobre temes que són competència exclusiva de l’estat) amb la idea de tenir-la aparcada durant anys com va passar amb l’estatut.
Llavors queda la posibilitat d’una Declaració Unilateral d’Independència, la famosa DUI. De fet, jo crec que així és com acabarà.I no sóc precisament l’únic. El dret de petició que esgrimeix l’ANC en la seva campanya “Signa un vot” parla explícitament d’aquesta opció. Si encara no heu signat és recomenable que ho feu. El “vot” que signeu representa un vot a favor de la DUI per part del Parlament en cas que no es pugui fer la consulta, o que es faci i l’estat ignori el ressultat.

Una altra opció que s’ha esmentat algun cop és que per a que el Parlament pugui fer una declaració així caldrà passar primer per unes eleccions avençades que esdevinguin plebiscitàries. És a dir, que cada partit digui quin és el seu parer i així qui voti indirectament estarà votant a favor o en contra de la DUI (a banda de les altres propostes que tingui cada partit és clar). Aixó faria definir-se els partits que fins ara no ho fan fet, és a dir, UDC i ICV-EUiA. De fet sembla que Duran ha parlat des de Xile (hi va sovint aquest home, oi?) sobre la posibilitat de presentar-se com a candidat a la Generalitat per Unió cosa que implicaria que aniria separat de Convergència (ja era hora!) i que estaria pel no.
Sigui com sigui hi ha una data límit com sabem, el 9 de novembre d’enguany.

Una petita disgressió: Unes eleccions plebiscitàries no serien una cosa nova en la nostra història. Com es va proclamar la República l’any 1931? Va haver una consulta popular on la gent triava monarquia o república? No. Van haver-hi unes eleccions municipals (les primeres que es feien després de la dictadura del Directori Militar, Primo de Rivera i els seus successors) i tothom les va prendre com un plebiscit. Encara més, excepte a Catalunya, els partits republicans no van tenir la majoria de regidors . Els que detentaven el poder en aquell moment podrien haver-se escudat en això per a atrinxerar-se, o podien haver dit que les eleccions eren municipals i prou. Però no, van saber llegir la situació i van marxar, Alfons XIII va abdicar dos dies després i es va proclamar la República (a Catalunya ja s’havia proclamat abans com és ben sabut), després van boicotejar-la i fer-la caure però en un primer moment sembla que van tenir més visió política que no els seus successors actuals. Sorprèn, per tant, que partits que tenen tan mitificada la República com el socialista comparin unes eleccions plebiscitàries amb l’arribada al poder dels nazis.

I parlant de socialistes, una derivada de la votació del passat dijous és el terratrèmol que s’ha desencadenat al PSC. Això ho tractaré en el proper post.

ANC: Signa un vot per la independència

312118_10201453517928180_1100331948_nL’Assemblea Nacional de Catalunya ha encetat una iniciativa que opta per agafar el brau per les banyes i tirar pel dret: Instarà al Parlament a que es faci una consulta per la independència abans del 31 de maig del 2014, i si no es pot fer o si es fa però l’estat espanyol no acata el ressultat que es declari la independència de forma unilateral.

Aquesta iniciativa, anomenada Eines per a l’estat,  te dues vessants: Una d’interna i una altra d’externa.

-La vessant externa es diu From Catalonia to the World i consisteix en enviar un missatge al món explicant les raons per a demanar la independència de Catalunya i denunciar la situació de setge a la que està sotmesa la nostra economia, la nostra societat  i la nostra cultura.

– La vessant interna es diu Signa un vot per la independència i es basa en el dret de petició.

El dret de peticio és un dret fonamental reconegut per la Constitució espanyola (article 29) i l’Estatut d’autonomia de Catalunya (art. 29.5è). És regulat per la Llei Orgànica 4/2001. D’acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art.60)

Aquest dret permet que qualsevol persona natural o jurídica, prescindint de la seva nacionalitat, individualment o col·lectivament, es pugui adreçar davant qualsevol institució pública, administració o autoritat, per fer peticions sobre qualsevol assumpte o matèria que puguin afectar exclusivament el peticionari o siguin d’interès col·lectiu o general.
Permet, per tant, exercir el dret a la lliure determinació, que és un dret fonamental i universal que tenen tots els pobles d’acord amb la Carta de les Nacions Unides de 1945 (Arts. 1r i 55è) i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Art. 1r), aprovats per l’Assemblea de les Nacions Unides el 16-12-1966 i vigents a Espanya des de 1977.

És a dir, es tracta d’un dret que te qualsevol ciutadà consistent a fer un escrit demanant al seus representants, o sigui el Parlament, que emprengui les iniciatives polítiques per tal de fer alguna cosa. En aquest cas, com he dit abans, es tracta de demanar que es faci una consulta per la independència com a molt tard el 31 de maig del 2014 o, en cas que no se’ns permeti fer-la o que es faci però l’estat espanyol no acati el ressultat, es declari la independència de forma unilateral com a molt tard el dia 11 de setembre del 2014.
És diferent d’una iniciativa legislativa popular i també de les consultes per la independència que es van fer per gairebé totes les poblacions de Catalunya ja que es tracta d’una petició directa i personal d’un ciutadà, el qual ha d’omplir una butlleta com aquesta. Ho poden fet tots els ciutadans majors de 16 anys i fins i tot els estrangers, és a dir que un ciutadà resident a l’estranger que simpatitzi amb la causa pot emplenar la seva butlleta.

L’objectiu és aplegar tantes butlletes de petició (“vots” per la independència) com sigui posible i donar-les al Parlament en un dia determinat, totes juntes. Mentre arribi aquest dia les paperetes es mantindran amagades en un lloc que no es farà públic per motius de seguretat. L’ANC en serà la dipositària.

Es podrà començar a votar al juny. A partir de l’1 i 2 de juny l’ANC encetarà la campanya de recollida de drets de petició a les zones del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, Girona, la Selva i l’Empordà mitjançant les seves assemblees territorials. Està previst que el 15 de juny es pugui exercir aquest dret arreu de Catalunya.

Totes les persones que vulguin exercir el seu dret de petició només ho poden fer als punts habilitats a tal efecte. Les persones que vulguin votar hauran de presentar el seu DNI o passaport; signar amb bolígraf i tot seguit introduiran davant un apoderat o interventor de l’ANC la seva butlleta en una urna. El votant es quedarà amb un resguard que acreditarà que ja ha votat. Posteriorment s’aixecarà acta de les peticions recollides, es presentaran davant de notari i es dipositaran en un punt que, de moment, no es fa públic tal com he comentat abans. Un sistema informàtic vetllarà perquè no hi hagi duplicitat en els vots i perquè totes les dades que constin siguin correctes. Aquest fitxer és estrictament confidencial i està protegit per la Llei de Protecció de Dades (LOPD).

No es pot votar per internet, ni enviar el vot per correu electrònic, ni delegar en una altra persona perquè entregui físicament el teu vot en els punts de recollida atès que cal l’acreditació personal mitjançant DNI o passaport. L’ANC no ha trobat un mecanisme legalment vàlid que permeti fer servir el vot per correu electrònic. Tampoc és vàlid el vot per correu postal.
Com veieu, hi ha voluntat de presentar la iniciativa com una acció escrupulosament legal.

En resum és això.  Si en voleu seguir les novetats podeu fer-ho a travès de la pàgina web (http://einesxestat.cat/), la pàgina de facebook o el compte de twitter (@Signaunvot).
Aquí us deixo el video de la presentació d’aquesta iniciativa que es va fer el passat 24 de maig on ho expliquen tot molt bé. Tanmateix, si algú encara en te dubtes por plantejar-los a travès del compte  info@einesxestat.cat

Això sembla que acabarà en DUI

Fa uns sis mesos que el Parlament, després de la manifestació de tot just feia uns dies, va aprovar una resolució que instava el Govern a fer una consulta sobre la independència durant la següent legislatura (és a dir, aquesta). Fa tres mesos que els partits que conformen l’acord de governabilitat van acordar que la consulta es faria el 2014 com a molt tard. Fa dos mesos que el Parlament va instar el govern a inciar-ne el procés. Encara no fa una setmana que s’hi va votar una nova resolució pel dret a decidir (que complementa l’anterior i que no deixa de ser un paripé per a que el PSC pugui fer alguns passos més en el trànsit cap als partits independentistes per a veure si s’hi poden recol·locar). I fa només unes hores que l’ANC ha fixat la data límit per a la consulta el 31 de maig del 2014 (i anuncia, tot recollint una iniciativa sorgida al facebook fa algunes setmanes, la intenció fer una cadena humana per la independència el proper 11 de setembre a l’estil de la que es va fer al 1989 a les Repúbliques Bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) que es volien independitzar de l’URSS).

Fa poc es va complir el 140è aniversari de la primera proclamació de l’Estat Català però en només uns mesos n’hem fet més camí que mai des del 1714. I és que tenim pressa, molta pressa. La situació econòmica, política, social i institucional es fa més insostenible cada dia que passa. La guerra bruta de l’estat espanyol per a desacreditar les institucions catalanes no sembla que afebleixi gaire el moviment independentista (si l’alternativa que ofereixen és continuar a una Espanya arruïnada i corrupta i que només ens ofereix continuar com fins ara no crec que aconsegueixi seduir gaire gent ja convençuda que no hi ha més solució que fer-nos el nostre propi estat) i  els plans del CNI no és que ens espantin gaire. Potser per això sovint dóna la impressió que més que aturar el xoc de trens el que ells pretenen és fer descarrilar el nostre.  Ja no volen seduir sinó que ataquen amb tota la ràbia. “Ellos” poden amenaçar, insultar i difamar però si algú d’aquí gosa dir res se’l treuen del mig.

A més a més hi ha la qüestió de les “retallades”. El Conseller Mas-Colell diu que veu impossible la seva aplicació, Oriol Junqueres encara menys i per això en fa pedagogia:

Així doncs, és urgent fer la consulta i aconseguir la independència. No cal que sigui demà passat ni la cosa va d’unes setmanes però sí d’uns mesos perquè els país (i el benestar de la seva gent) se’ns desfà a les mans.

Però tots sabem que no hi ha ni la més remota possibilitat que el govern espanyol (ni el d’ara ni cap altre sigui del partit que sigui) accedeixi no ja a “concedir” la independència sinó ni tan sols a permetre’n una consulta. I intentar convèncer-los seria perdre molt de temps per a no arribar en lloc (recordeu el procés de l’estatut)

Què fer? Doncs jo crec que la situació és tan insostenible (socialment, econòmicament, institucionalment,..) que pot acabar en una Declaració Unilateral d’Independència al Parlament i consulta ratificativa posterior amb els fets ja consumats. És millor fer la DUI abans que la consulta i no a l’inrevès, faria que els votants se sentissin recolzats pel Govern i no temessin que fos un vot llençat.

També pot ser que s’aprofiti una contesa electoral per a fer unes eleccions plebiscitàries, és a dir, que es votessin partits però que tothom tingués clar que votar a segons quins partits equival a votar SÍ a la independència. Aquesta posibilitat ja havia estat comentada sense cap concrecció i, fins i tot, s’havia apuntat a una coalició electoral CiU-ERC

Doncs l’oportunitat per a fer això la tindrem ben aviat. Les eleccions al Parlament Europeu sempre han estat unes eleccions de segona en les que a l’hora de votar es tenien més en compte factors interns que no de nivell europeu. A més molts partits les feien servir com a cementiri d’elefants per a portar-hi velles glories dels seus partits a les que volien treure del mig o oferir-les un retir daurat (L’excepció són els partits catalans que hi porten primeres espases, a les darreres hi van anar Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueres (ERC) i Raül Romeva (ICV) cosa que demostra qui és el més europeista), així que no passarà res si s’aprofita com a succedani de consulta per a la independència o com a suport d’una DUI.

I quan seran les eleccions europees? Doncs el diumenge 25 de maig del 2014, curiosament, o no tan curiosament, molt semblant al límit que ha marcat l’ANC. (Casualment al llibre “Crònica de la independència” de Patricia Gabancho la independència es proclama un 25 de maig, però del 2010. Ja hi fem tard)

Hi queda més d’un any i sembla tota una eternitat. Queda molta feina pera fer a nivell intern i extern però sembla dificil que es pugui aguantar tant de temps a aquest ritme de desgast i crispació. Més encara quan el govern està treballant encara amb els presupostos prorrogats dels 2012. ERC ha dit que no pensa votar uns pressupostos per al 2013 que continguin les noves retallades previstes i CiU no pot trobar ningú més que estigui disposat a donar-hi suport. Tot i així no semblen gaire amoïnats. És una estratègia conjunta per a anar preparant el terreny per a mostrar la situació insostenible que tenim i preparar l’opinió pública per a quan prenguin la “decissió inevitable” (de forma més immiment si no hi ha pressupostos enguany o més diferida si sí s’acaben aprovant) de la DUI al Parlament? Potser, però sigui com sigui és evident que, passi el que passi al final, la situació actual no pot durar gaire més d’un any.