Tag Archives: ERC

El moment de trencar la paret #9N #EstemConvocats9N

Jump-through-WallFa una estona que ha acabat la tercera reunió cimera entre els partits pro-consulta (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) i la conclusió ha estat  que no es pot fer la votació tal com estava prevista.  D’aquí a unes hores el MHPG Mas farà una compareixença, a les 10 del matí concretament. A veure què en diu. Sembla ser que la nova proposta serà esprémer els “processos de participació” que preveuen els articles no impugnats de la llei de consultes , i això és una enquesta, una audiència pública o un fòrum de participació.
En fi, encara recordo les seves declaracions on deia que tot estava pensat, que assumiria les conseqüències que calguessin per arribar fins al final i la seva comparació de David front a Goliat.

Costa molt pensar que tot (les mobilitzacions populars, les mocions dels Ajuntaments, la feina diplomàtica internacional,…) quedarà en no-res, que es faran enrere per l’oposició del govern espanyol i la suspensió cautelar del TC. Que potser algú esperava alguna cosa diferent? Segurament la llei de consultes catalanes és impecable jurídicament tal com es deia. I de fet el Tribunal Constitucional no ha anul·lat la llei sinó que simplement l’ha suspès cautelarment fins que se la miren. És a dir, que donen allargues (“adormen el partit” com es diu al futbol) i qui dia passa, any empeny.
Bé, no ho tenien previst això el govern i els partits? Em costa molt creure-ho (torno a recordar en Mas dient que tot ho tenien pensat). Des de fa molt de temps que tots sabem que això serà com una partida de póker més que d’escacs, que hi hauries catxes de tafur, cartes marcades i que guanyaria qui aguantés fins al final.
I llavors, de què han estat parlant en aquestes famoses llargues reunions? No concretaven res? No tenien cap pla d’acció? O és que això forma part del pla d’acció? Espero que ho sabrem algun dia. Tot i això em resulta curiós que cap partit hagi dit, almenys fins ara, que la unitat s’ha trencat del tot i que cap d’ells hagi estat tan indiscret per a explicar el que puguin saber sobre què consisteix concretament l’alternativa que demà proposarà el President. Sospito que els telèfons estan anant bòlit de bòlit ara mateix, aquesta nit serà llarga per a uns quants (i demà no descansaran pas)

Ja veurem què fan. Alguns, en el passat, han proposat votar igualment passi el que passi. “Treure les urnes al carrer” com es diu.  Això seria un gest per a demostrar que no estem d’acord en la suspensió de la consulta però a nivell pràctic no serviria per a res. De fet, seria repetir a gran escala les consultes per la independència que es van fer a molts municipis arrel de la d’Arenys de Munt, però organitzada de pressa i corrents (si es vol respectar la data del 9 de novembre) i sense cap validesa per a que el resultat sigui reconegut per ningú. Per cert, que ja no dóna temps de convocar unes eleccions avençades al Parlament per a aquella data.

La ciutadania ja ha donat mostres molts cops de què vol i com ha de funcionar la unitat.  És lògic que la legalitat espanyola si no és canvia (i no la canviaran) caldrà saltar-se-la en algun moment. Bé, diria que el moment ja ha arribat.Ara esperem que els polítics n’estiguin a l’alçada.
Estem, doncs, en el moment crucial. O travessem la paret o ens quedem a dintre. El MHPG Mas triarà com passarà a la història (perquè el moment és històric sigui el que sigui el que acabi passant), mentrestant ERC demana una DUI, les CUP demanen votar igualment, el CATN proposa la DUI després d’unes plebiscitàries, l‘ANC demana calma,…

Mireu, els independentistes no hem de voler votar; hem de voler guanyar. I si als nostres polítics els cal inspiració aquí tenen una mostra de com es fa el que han de fer (aquesta sèrie la van emetre fa poc per TV3 però no he trobat el tall en català). Per cert, que pocs dies abans de fer això aquests van estar a punt de trencar la unitat i fer anar tot en orris.

Consulta el #2014. #SíSí.

Portada de la revista "Esguard". Potser en un proper número publiquen una caricatura dels superdolents.

Portada de la revista “Esguard”. Potser en un proper número publiquen una caricatura dels superdolents.

Per a sorpresa de molts, i no pocs independentistes inclosos, els terminis d’“el procés” poc o molt es van complint.

Quan vaig viure el procés del nou estatut prou vaig aprendre que no coneixem del tot el que passa entre bambolines. Per al ciutadà comú es fa dificil (ja normalment i més encara en processos més trascendets com ara aquest) destriar els globus-sonda, el que s’ha de llegir entre línies, el que s’ha d’interpretar literalment, les intoxicacions partidistes i interessades, les maniobres de distracció,… Vet aquí perquè m’he abstingut de fer posts sobre el tema fins a saber dades més concretes.

Així, després que s’anunciés que l’acord arribaria justet sobre el calendari previst (data i pregunta abans de final d’any) va arribar l’acord amb un clima de discrecció inaudit (per al que estem acostumats) mentre els mitjans anàven plens de la polèmica sobre el nom d’un simposi històric (Espanya contra Catalunya) que si no fos per això no hagués cridat l’atenció de ningú més enllà dels entesos i interessats (què us deia de maniobres de distracció?). De fet, sobre el simposi en sí se n’ha sabut ben poca cosa i els que més han bramat en contra, com és habitual, són els que menys interès han mostrat pel que s’hi deia.

La discrecció es va trencar minuts abans de la compareixença oficial però amb un certa confussió. Als 324 deien que la reunió del dia 12 ja havia acabat i que ERC havia convocat una reunió de la seva Executiva, mentre que a Catalunya Informació deien que la reunió encara estava en marxa i poc més de deu minuts abans de les dues de la tarda ja van filtrar la data i la pregunta, informació que ja va començar a còrrer per les xarxes socials, virtuals o no.

Aquesta foto és l’única imatge que tenim de les negociacions. Juntament amb el MHPG Artur Mas s’hi veuen els representants partits:  Francesc Homs (CDC i Portaveu del Govern), Jordi Turull (CDC), Joana Ortega (UDC i Vicepresidenta del Govern), Ramon Espadaler (UDC), Oriol Junqueres i Marta Rovira (ERC), Joan Herrera i Joan Mena (ICV-EUiA) i Quim Arrufat i David Fernàndez (CUP).  A banda de imatge d’unitat que demostra una imatge com aquesta també poden veure dades curioses, com ara que Ramon Espadaler  (representant a UDC però que també és el Conseller d’Interior) i David Fernàndez estiguin asseguts un al costat de l’altre, o el fet que en un tema de tanta trascendència no hi sigui Duran i Lleida com a representant del seu partit (Una retirada progressiva i discreta de la primera línia política potser? Seria d’agrair, sobretot per al seu partit, el qual està pagant cara la seva tebior sobre el tema )

La compareixença posterior (feta quan passaven pocs minuts de les dues de la tarda i a la qual no hi va assitir el diputat Arrufat) donaven la bona nova: Tenim data i pregunta.

Data, el 9 de novembre.  Al final s’ha optat per aquesta opció prescindint del que pugui passar al referendum escocès del 18/9. De fet, poca confiança ha de tenir algú en el nostre procés per a pensar que un ressultat negatiu allà pugui influir-hi de forma important. Aquesta data (el 9/11/2014  que per cert en el calendari anglès on intercanvien les posicions del mes i el dia seria el 11/9/2014) coincidirà amb el 25è aniversari de la caiguda del Mur de Berlin, i a més és el dia contra el feixisme i la intolerància (commemoració de la Kristallnacht) però no són aquestes les raons que s’han tingut en compte per a triar la data.

L’Assemblea Nacional Catalana tenia en marxa la campanya “Signa un vot” que reclamava una consulta com a tard el 31/5 i si no es pogués fer o no s’acatés el ressultat reclamava una Declaració Unilateral d’Independència com a tard el 11/9. Donat que l’ANC ha mostrat el seu acord amb la decissió presa, hi adaptaran la campanya.

La pregunta. Per acontentar tothom calia que la pregunta fos inclusiva i contingués la paraula independència. La idea (idea de Mas) és la pregunta doble:

Vol que Catalunya sigui un Estat? (Amb majúscules va remarcar el MHPG i no és una qüestió intrascendent)

En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?

Això dóna peu a tres respostes vàlides: No, Sí/No i Sí/Sí.  És de suposar que la resta de combinacions seran considerades vots nuls llevat de la de no contestar res que serien vots en blanc. Això ho sabrem quan surti el reglament de la consulta  que ens aclarirà també altres qüestions importants com ara quin percentatge caldrà per a considerar una opció guanyadora, què fer si cap opció passa del 50% (una segona volta amb les dues opcion majoritàries, potser?) i la més peluda, com entendre què vol dir el Sí/No. Totes les especulacions que en fem fins llavors seran només això, i ja no diguem les enquestes que s’hi facin. Si no se sap del cert com cal entendre la votació, com han de ser fiables les enquestes?

Efectivament l’opció “No” és clara: No vull que Catalunya sigui un estat, sigui independent o no.  L’opció del “Sí/Sí” també és ben clara: Vull que Catalunya sigui un estat independent. Però l’opció “Sí/No” és més ambigua: Vull que Catalunya sigui un estat però no independent. Això porta a considerar diverses opcions: un estat federat o confederat ( a on? en principi a Espanya se suposa), un estat associat (tipus Puerto Rico),…. Aquesta opció s’ha fet expressament per a que no es despengessin del procés els partits no explícitament independentistes però que tampoc rebutgen de ple aquesta opció, és a dir, ICV-EUiA i UDC però també per a intentar que el PSC, o part d’ell, s’hi reenganxés .  Així que seria tot un detall que ja que s’ha fet la pregunta d’aquesta manera per ells expliquessin què en volen interpretar.
Personalment, tot i que entenc les motivacions de fer la pregunta així, jo era partidari de fer una pregunta directa (Independècia, sí o no?) ja que aconseguir un estat federat o confederat o com sigui implica unes regles de joc que Espanya no estaria disposada a acceptar i que dificilment entendria. Considerar Catalunya un estat del mateix rang per a no ser independent implicaria començar un llarg procés negociador (en l’improbable cas que Espanya s’avingués a negociar) que podria durar dècades. Per a la gent que ha de votar aquesta opció li pot semblar una discussió bizantina que no porta enlloc. En realitat tampoc no imagino cap partit fent campanya pel “Sí/No”, què proposaran? què argumentaran?

ICV-EUiA i UDC no s’han pronunciat encara sobre les seves posicions respecte a la consulta. Si al final aquests partits optessin pel “Sí/Sí” potser caldria reformular la pregunta i fer-la clara i simple.

La resta de partits signants del pacte han acceptat ja públicament la data i la pregunta: CDC, ERC i CUP però també altres partits més petits que tenen la seva influència com ara Solidaritat, Reagrupament o Nova Esquerra han donat la seva benedicció a l’acord i opten pel doble Sí.

El bloc del Sí/Sí ja està, doncs, pràcticament configurat. El del Sí/No ja ho veurem. I el del No?

El PSC no s’ha pronunciat oficialment però mentre Lucena diu que ell no votaria hi ha divergències dins del partit. El PP i C’s no en volen ni sentir a parlar de la consulta i el PSOE està alineat totalment amb el PP, així que posiblement (ja es veurà) facin campanya per boicotejar-la i no votar (amb la qual cosa el percentatge de vot positiu pujarà). Potser en lloc del bloc del “No” hi haurà el bloc de l’abstenció

El blod del No o l'abstenció?: Pere Navarro (PSC), Maria de los Llanos de Luna (Delegada del Govern Espanyol a Catalunya, Albert Rivera (C's) i Alicia Sanchez-Camacho (PP) celebrant el Dia de la Constitució Espanyola (6/12/14) Font: ABC.

El bloc del No o l’abstenció?:
Pere Navarro (PSC), Maria de los Llanos de Luna (Delegada del Govern Espanyol a Catalunya, Albert Rivera (C’s) i Alicia Sanchez-Camacho (PP) celebrant el Dia de la Constitució Espanyola (6/12/14)
Font: ABC.

Tot i que potser el boicot al procés va més enllà de fer campanya per a no votar i no ho dic només per la impugnació dels pressupostos de la Generalitat per a l’anya vinent. Es veu que el diputat de C’s Jordi Cañas va expressar el seu desig de formar un Ulster a Catalunya (una societat trencada per la meitat per qüestions d’identitat, plena d’odi i violència) i fa pocs dies la presidenta del PP català va recordar que la Gran Bretanya va susprendre durant un temps l’autonomia de l’Ulster. Ho va fer a causa de la violència que hi havia. Tot i això, Camacho va aclarir que les situacions no eren comparables. Llavors, per què ho deia? Recordeu això que va dir Aznar? “Abans es trencarà Catalunya que Espanya“, doncs en això estan.
Per cert, fa poc un acte d’una associació d’espanyols que viuen a Catalunya que estan d’acord amb la independència de Catalunya va ser boicotejat per un grup d’extrema dreta que duia banderes espanyoles i deien nazis als organitzadors (?!). Un dels boicotejadors era un dels responsables de seguretat que duia C’s durant el seu aplec del Dia de la Constitució Espanyola.

El que està clar és que hi ha nervis, ara veuen (o haurien de veure) que la cosa no és un caprici d’uns polítics sinó que és un corrent de fons que ha arrossegat els partits. Ara la qüestió és cercar la legitimitat legal de la consulta (social i política ja la té) i donat que la legislació espanyola no ho permetrà caldrà buscar empara internacional. De fet, això ja fa temps que s’està fent però, evidentment, ara els moviments s’acceleraran. Espanya fa temps que està en campanya per Europa i pel món (cosa que demostra que de debó estan nerviosos) però així com fa un temps es dedicaven a cercar declaracions de membres d’organismes internacionals que diguessin que Catalunya quedaria fora de la UE, OTAN, ONU i Sistema Solar (i Catalunya cercava aliats per la nostra causa) ara el que s’hi busca és suport en contra de la consulta mentre que Catalunya hi buscarà suport per a poder exercir el dret a vot. I això és una diferència important que ens pot anar bé ja que mentre que molts països poden tenir reticències a mostrar suport a la independència d’un nou estat (més per un desig a que res no canviï i la por al canvi que no pas per una posició contrària a la independència de Catalunya) no és tan clar que es mostrin disposats(si més no, els que tenen més tradició democràtica) a mostrar-se en contra del dret a consultar el poble. Més encara si la imatge que donen els uns i els altres és tan diferent.

Via Catalana – “Catalunya should have the right to vote” from Assemblea Nacional Catalana on Vimeo.

Això sembla que acabarà en DUI

Fa uns sis mesos que el Parlament, després de la manifestació de tot just feia uns dies, va aprovar una resolució que instava el Govern a fer una consulta sobre la independència durant la següent legislatura (és a dir, aquesta). Fa tres mesos que els partits que conformen l’acord de governabilitat van acordar que la consulta es faria el 2014 com a molt tard. Fa dos mesos que el Parlament va instar el govern a inciar-ne el procés. Encara no fa una setmana que s’hi va votar una nova resolució pel dret a decidir (que complementa l’anterior i que no deixa de ser un paripé per a que el PSC pugui fer alguns passos més en el trànsit cap als partits independentistes per a veure si s’hi poden recol·locar). I fa només unes hores que l’ANC ha fixat la data límit per a la consulta el 31 de maig del 2014 (i anuncia, tot recollint una iniciativa sorgida al facebook fa algunes setmanes, la intenció fer una cadena humana per la independència el proper 11 de setembre a l’estil de la que es va fer al 1989 a les Repúbliques Bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) que es volien independitzar de l’URSS).

Fa poc es va complir el 140è aniversari de la primera proclamació de l’Estat Català però en només uns mesos n’hem fet més camí que mai des del 1714. I és que tenim pressa, molta pressa. La situació econòmica, política, social i institucional es fa més insostenible cada dia que passa. La guerra bruta de l’estat espanyol per a desacreditar les institucions catalanes no sembla que afebleixi gaire el moviment independentista (si l’alternativa que ofereixen és continuar a una Espanya arruïnada i corrupta i que només ens ofereix continuar com fins ara no crec que aconsegueixi seduir gaire gent ja convençuda que no hi ha més solució que fer-nos el nostre propi estat) i  els plans del CNI no és que ens espantin gaire. Potser per això sovint dóna la impressió que més que aturar el xoc de trens el que ells pretenen és fer descarrilar el nostre.  Ja no volen seduir sinó que ataquen amb tota la ràbia. “Ellos” poden amenaçar, insultar i difamar però si algú d’aquí gosa dir res se’l treuen del mig.

A més a més hi ha la qüestió de les “retallades”. El Conseller Mas-Colell diu que veu impossible la seva aplicació, Oriol Junqueres encara menys i per això en fa pedagogia:

Així doncs, és urgent fer la consulta i aconseguir la independència. No cal que sigui demà passat ni la cosa va d’unes setmanes però sí d’uns mesos perquè els país (i el benestar de la seva gent) se’ns desfà a les mans.

Però tots sabem que no hi ha ni la més remota possibilitat que el govern espanyol (ni el d’ara ni cap altre sigui del partit que sigui) accedeixi no ja a “concedir” la independència sinó ni tan sols a permetre’n una consulta. I intentar convèncer-los seria perdre molt de temps per a no arribar en lloc (recordeu el procés de l’estatut)

Què fer? Doncs jo crec que la situació és tan insostenible (socialment, econòmicament, institucionalment,..) que pot acabar en una Declaració Unilateral d’Independència al Parlament i consulta ratificativa posterior amb els fets ja consumats. És millor fer la DUI abans que la consulta i no a l’inrevès, faria que els votants se sentissin recolzats pel Govern i no temessin que fos un vot llençat.

També pot ser que s’aprofiti una contesa electoral per a fer unes eleccions plebiscitàries, és a dir, que es votessin partits però que tothom tingués clar que votar a segons quins partits equival a votar SÍ a la independència. Aquesta posibilitat ja havia estat comentada sense cap concrecció i, fins i tot, s’havia apuntat a una coalició electoral CiU-ERC

Doncs l’oportunitat per a fer això la tindrem ben aviat. Les eleccions al Parlament Europeu sempre han estat unes eleccions de segona en les que a l’hora de votar es tenien més en compte factors interns que no de nivell europeu. A més molts partits les feien servir com a cementiri d’elefants per a portar-hi velles glories dels seus partits a les que volien treure del mig o oferir-les un retir daurat (L’excepció són els partits catalans que hi porten primeres espases, a les darreres hi van anar Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueres (ERC) i Raül Romeva (ICV) cosa que demostra qui és el més europeista), així que no passarà res si s’aprofita com a succedani de consulta per a la independència o com a suport d’una DUI.

I quan seran les eleccions europees? Doncs el diumenge 25 de maig del 2014, curiosament, o no tan curiosament, molt semblant al límit que ha marcat l’ANC. (Casualment al llibre “Crònica de la independència” de Patricia Gabancho la independència es proclama un 25 de maig, però del 2010. Ja hi fem tard)

Hi queda més d’un any i sembla tota una eternitat. Queda molta feina pera fer a nivell intern i extern però sembla dificil que es pugui aguantar tant de temps a aquest ritme de desgast i crispació. Més encara quan el govern està treballant encara amb els presupostos prorrogats dels 2012. ERC ha dit que no pensa votar uns pressupostos per al 2013 que continguin les noves retallades previstes i CiU no pot trobar ningú més que estigui disposat a donar-hi suport. Tot i així no semblen gaire amoïnats. És una estratègia conjunta per a anar preparant el terreny per a mostrar la situació insostenible que tenim i preparar l’opinió pública per a quan prenguin la “decissió inevitable” (de forma més immiment si no hi ha pressupostos enguany o més diferida si sí s’acaben aprovant) de la DUI al Parlament? Potser, però sigui com sigui és evident que, passi el que passi al final, la situació actual no pot durar gaire més d’un any.

 

 

 

 

 

Fumata bianca!: Habemus pactum…et consultam #consulta2014

NO ENS FALLEU!!!

NO ENS FALLEU!!!

Donat que la investidura d’Artur Mas com a MHPG serà el proper divendres, dia 21, i fa temps que sentim que, segons una llegenda maia, aquell dia s’acabarà el món, no seran pocs els acudits que se’n puguin fer (Els maies en realitat predeien el final d’Espanya per exemple). També n’hi ha qui diu el que predeien era un canvi de cicle. No aniré ara a donar crèdit a aquestes coses, però, ves per on Si non e vero e ben trovato, de canvi de cicle a casa nostra sí que n’haura.

L’acord de governabilitat inclou tota una sèrie de mesures per a encarar la crisi, ja hem començat a veure algunes iniciatives com l’impost sobre dipòsits bancàris (important és el fet que es prohibirà als bancs repercutir-ho sobre els clients!). Iniciativa que serà tombada pel govern espanyol el qual fa uns dies que ho preveia. Ja veurem com evoluciona la cosa.

Però el punt fort de l’acord, el que ha estat l’últim i més dificil de tancar, és el procés de convocatòria d’una consulta d’autodeterminació. Està reproduit més avall d’aquest post però els punts més importants són els següents:

– Declara que els intents de diàleg amb Espanya han estat un fracàs i que cal exercir el dret a decidir per a garantir “el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies”

– El primer ple del Parlament després de la investidura (això serà a principis de gener) es farà una declaració de sobirania que oficialitzi el compromís de la cambra amb el dret a decidir. Així veurem la correlació de forces, en principi el famós 87-48. Començarà forta la legislatura!

– Durant el 2013 es tramitarà la llei de consultes (es començarà a tramitar ja al gener) que haurà d’estar llesta com a molt tard al desembre. Paral·lelament, durant el primer semestre, s’intentarà iniciar un diàleg amb l’estat espanyol per a posibilitar la consulta.

– La consulta es farà el 2014. Si per les causes que fossin es considerés que cal una prórroga es podra fer amb l’acord dels dos partits. Cal suposar que la posible prórroga seria dintre de la legislatura tal com està acordat.

No està malament. Espero que s’hi puguin sumar altres forces polítiques. En particular espero que ICV i CUP estiguin a l’alçada. I ja veurem com evoluciona el PSC ( o part d’ell) durant els propers mesos.

Tindrem consulta. Posats a demanar podriem fer-la coincidir amb la dels escocesos. En tot cas espero que la farem abans que ells, més que res perquè tenim més posibilitats de guanyar-lo i això els podria ajudar. En canvi si la fan ells primer i no guanya el “SÍ” pot repercutir negativament en la nostra.

El President Mas va començar la passada legislatura amb metàfores marineres. Allò que per a portar el timó calia cap fred, cor calent, punt ferm i peus a terra. Podriem continuar i desitjar que els déus els il·luminin i els donin sabiduria per a capejar el temporal. Salpem! Infleu les veles peró aferreu-vos a xàrcies i obencs que tindrem maregassa i tempesta (i atacs pirates de cara i a traïció) només eixir de port.

———————————————————————————————

ANNEX 1.
PROCÉS DE CONVOCATÒRIA DE LA CONSULTA SOBRE EL FUTUR
POLÍTIC DE CATALUNYA
Al llarg dels darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s’ha
compromès a fons amb la transformació de l’Estat espanyol per fer-hi encaixar
Catalunya sense haver de renunciar ni a les legítimes aspiracions nacionals, ni a la voluntat d’autogovern, ni a la continuïtat com a nació. Però els intents d’encaix de Catalunya amb l’Estat espanyol i les seves reiterades respostes negatives són, avui, una via sense recorregut. És per aquest motiu que CiU i ERC consideren que Catalunya ha d’iniciar una nova etapa basada en el dret de decidir per garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.
En aquest sentit, CiU i ERC manifesten el seu compromís explícit i la determinació política de fer una consulta al poble de Catalunya perquè pugui decidir democràticament i lliurement el seu futur col·lectiu.
Catalunya es troba davant d’una oportunitat que només es presenta una de cada moltes generacions: l’oportunitat de construir un nou país; l’oportunitat del poble català de ser protagonista de la nostra història; l’oportunitat de posar la política al centre del debat públic; l’oportunitat de construir una societat millor basada en la justícia social i l’equitat; l’oportunitat de reafirmar el nostre compromís amb la democràcia, amb la pau i amb Europa.
Com qualsevol altra nació, Catalunya necessita disposar de l’instrument d’un Estat que li permeti desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Catalunya pot viure molt millor del que ho fa ara. Ho podria fer si disposés, d’una banda, de tots els recursos que generem els ciutadans i les empreses de Catalunya i, de l’altra, de la capacitat de decisió, del poder polític sobre tot allò que ens és propi i ens afecta.
Per aquests motius, CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es pugui pronunciar, mitjançant una consulta, sobre la possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un Estat en el marc europeu, per disposar, d’aquesta manera, de les eines necessàries per superar la crisi econòmica, afavorir el creixement i garantir la cohesió i el benestar de la societat catalana.
En aquest sentit, i en funció dels compromisos descrits, CiU i ERC acorden:

1. Formular una “Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya” en el primer
Ple ordinari de la desena legislatura, que tingui per objecte fixar el compromís
del Parlament amb l’exercici del dret de decidir del poble de Catalunya.

2. Aprovar la Llei de consultes a partir dels treballs iniciats en l’anterior
legislatura, tot incorporant-hi les modificacions i esmenes que es consensuïn. En
aquest sentit, s’estableix el compromís d’impulsar l’inici de la tramitació
parlamentària com a màxim a finals del mes de gener de 2013.

3. Obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici
del dret de decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum, previst en
la Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, de consultes populars per via de
referèndum. En aquest sentit, s’estableix el compromís de formalitzar la petició
dins del primer semestre del 2013.

4. Crear el Consell Català per a la Transició Nacional, com a òrgan d’impuls, de
coordinació, de participació i d’assessorament del Govern de la Generalitat amb
relació amb les actuacions del procés de consulta i transició nacional, i amb
l’objectiu de garantir-ne l’impuls i la materialització.
Aquest organisme estarà integrat per personnalitats de reconegut prestigi i/o
representatives dels diversos àmbits vinculats al procés de la transició nacional i
la preparació i celebració de la consulta.
El Consell haurà d’afavorir la participació en el procés de les entitats
econòmiques, socials i culturals del nostre país, així com de les formacions
polítiques favorables al dret de decidir i a la celebració d’una consulta.

5. CiU i ERC es comprometen a treballar tots els procediments formals, jurídics i
institucionals possibles fins al 31 de desembre de 2013 per estar en condicions, a
partir d’aleshores, de convocar la consulta d’acord amb el marc legal que
l’empari., dins el termini del següent any, amb l’excepció que el context
socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga. En tot cas, la data serà
pactada almenys per les dues parts signatàries.

6. Convocar una consulta perquè el poble de Catalunya es pugui pronunciar sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un Estat en el marc europeu.

CiU i ERC acorden treballar per consolidar una majoria social àmplia que permeti garantir l’èxit de la consulta i del procés de transició nacional.

#25N El resultats, el procés i les incognites de la gestió diaria.

 

 

 

 

 

Els resultats de les eleccions d’ahir són els següents:

2012

Bloc pel dret a decidir:            CiU 50 + ERC 21 + + ICV 13 + CUP 3 =  87

Bloc unionista:                         PSC 20+ PP 19 + C’s 9  = 48

 

Si ho comparem amb la distribució d’escons de comicis anteriors veiem que els partits a favor del dret a decidir continuen la seva tendència a l’alça:

2010

Bloc pel dret a decidir:            CiU 62 + ERC 10 + ICV 10 + SI 4 =  86

Bloc unionista:                         PSC 28+ PP 18 + C’s 3  = 49

 

2006:

Bloc pel dret a decidir:             CiU 48 + ERC 21 + ICV 12 = 81

Bloc unionista:                           PSC 37 + PP 14 + C’s 3 = 54

 

Malgrat aquesta victòria caldria preguntar-se si per a guanyar només un escó calia la pena fer eleccions. Més encara quan el partit que havia de liderar el procés (CiU) és el partit que més baixa. Això des de Madrid (malgrat que s’hagi complert el seu malson que ERC hagi assolit ser la segona força), i alguns mitjans europeus (d’altres no) es veu com un fracàs. Aquí teniu un resum d’enllaços a mitjans internacionals tractant el tema.

Artur Mas ha declarat que el projecte continua i pica l’ullet a ERC. Però des de dins de la coalició algú deu d’estar valorant que els ha anat sempre millor quan han estat jugant a la puta i la ramoneta que no quan s’han definit nacionalment. El sector Duran pot sortir-ne reforçat. Des d’Espanya ja demanen que dimiteixi. Enlloc més del món deu passar això que es demana la dimissió d’un que ha guanyat les eleccions treien més del doble d’escons i de vots al segòn partit.

Vist com han anat les coses ha estat un error de càlcul monumental (de CiU i de tothom) lligar unes eleccions legislatives a un plebiscit independentista. Hagués estat millor que liderés el procés per a fer la consulta i després fer eleccions. El SÍ hagués guanyat de carrer. Només cal mirar quins han estat els ressultats de cada partit per vots i no per escons (de fet, la caiguda de CiU és més espectacular en escons que en vots) i veurem que el vot a partit pel dret a decidir no només guanya sinó que augmenta la seva diferència amb el vot a partits unionistes:

2012 2010
CiU 1112341 1202830
ERC 496292 219173
PSC 523333 575233
PP 471197 387066
ICV 358857 230824
C’s 274925 106154
CUP 126219
PxC 60142 75134
SI 46608 102921
UPyD 14552 5418

Font dels resultats: Parlament.cat
(A banda deixo altres partits que no s’han definit nacionalment o que són poc rellevants, el total de vots d’aquests altres partits ha estat de 87853)

2012 2010 Increment
A favor 2140317 1755748 384569
En contra 1344149 1149005 195144
Diferència 796168 606743
 Però estar a favor de fer la consulta o del dret a decidir implica estar a favor de la independència? No, evidentment. El dret a decidir és quelcom en que qualsevol demòcrata hauria d’estar a favor ( Però aquí ja sabem com van les coses). Tot i així, quins dels partits que estan pel dret a decidir votarien en contra de la independència? Potser una part d’ICV (ni molt menys tota) i una part de CiU (que suposem ja minvada perquè a hores d’ara qui ha votat aquest partit ja sap el projecte que hi ha darrera).També hi ha qui tem que les CUP arribat el moment diguin que estan en contra perquè no inclou tots el PPCC o alguna cosa així (Personalment no crec que filessin tan prim tot i que el fet que les primeres paraules del líder de les CUP fossin per a saludar Palestina diu molt de la qualitat del canvi que hem fet canviant Lopez-Tena i companyia per aquests)
Sumarien aquests posibles “Nos” més que aquesta diferència de 796168 vots? No ho crec gens.
A banda d’aquesta victòria rotunda del dret a decidir ( o sobiranisme. o independentisme) cal destacar el reforçament i radicalització de l’espanyolisme.Una cosa que ja s’esperava però no tant. El PP puja en un escó i en vots i C’s puja espectacularment. Una pujada que no s’explica només per la baixada del PSC (que malgrat la patacada i d’haver tret el pitjor resultat de la seva història ha quedat millor del que molts esperaven), sinó per la mobilització de la gent que habitualment vota a les eleccions espanyoles però no a les catalanes (una part d’aquest 11% d’augment de vot). La “Catalunya de Tele5” que dic jo, que la formen persones el marc referencial de les quals és Espanya, viuen en àmbits monolingües castellanoparlants i s’informen en mitjans espanyols ignorant els catalans. I que votava aquesta gent a les eleccions espanyoles? Doncs fins fa poc el PSOE. Era la famosa bossa de vot espanyol que el PSC tant invocava i que no ha aconseguit seduir mai per a que els votés en unes eleccions catalanes (I la que ERC i Omnium volien atreure tot proposant fer el castellà oficial en una Catalunya independent. És d’esperar que hagin aprés la lliçó). Gent que vota la bandera espanyola i que no te ni idea del que significa “infraestructura” ni què implica el corredor mediterrani. Un estudi del nivell d’instrucció mitjà dels votants de cada partit ens acabaria d’arrodonir el perfil.
I malgrat tot, amb tota la maquinària espanyolista en contra, escampant calumnies que no s’aguantaven per enlloc i amb tripijocs descarats (Algú investigarà l’actuació dels interventors del PP que van fer coses estranyes amb les paperetes de votació? Algú explicarà aquell estrany desembarcament d’interventors vinguts d’arreu d’Espanya? Algú respondrà per la imposibilitat de 140.000 votants residents a l’estranger que no han pogut votar per traves adminstratives?) els vots sobiranistes han guanyat de molt.
Així doncs no caldria patir pel procés si no fos…..
Si no fos que la nova situació fa que la política de gestió diaria s’ompli d’incògnites. La crisi la tenim igual i el partit del govern està més afeblit. Si ja tenia dificultats per a pactar els presupostos abans, què farà ara? Amb qui pactarà els d’enguany que s’han d’aprovar ja? Mots sobiranistes somien amb un pacte CiU-ERC però els republicans dificilment pactaran uns presupostos austers (no en poden haver d’altres i qui ho negui s’enganya o enganya), si això implica que es cremaran de seguida (i amb ICV i CUP esperant retallar-li espai). ERC podria posar com a condició accelerar el procés d’independència però, i mentrestant? Com es gestiona el dia a dia? Una inestabilitat massa gran ens abocaria a noves eleccions en pocs messos.
Una altra opció és pactar amb el PP, partit que n’estarà encantadíssim. Els riscos són evidents: CiU trencaria la seva imatge sobiranista i a Espanya mostrarien el pacte com una humiliació, com el fill pròdig que torna capcot a casa després de fer una malifeta.
L’altra opció que suma prou escons és un pacte amb el PSC. La famosa sociovergència que tothom donava per feta fa dues legislatures. Desgastaria CiU però no tant (però igual que un pacte amb el PP implicaria oblidar-se de consultes per una bona temporada) i donaria una estabilitat que no tindrà amb ERC. Per al PSC seria un regal inesperat que acceptarien de bon grat. Pitjor no els pot anar.
I mentrestant Espanya (amb nosaltres dins) continua enfonsant-se.
Font de la imatge: Nació Digital