Tag Archives: Mas-Colell

Això sembla que acabarà en DUI

Fa uns sis mesos que el Parlament, després de la manifestació de tot just feia uns dies, va aprovar una resolució que instava el Govern a fer una consulta sobre la independència durant la següent legislatura (és a dir, aquesta). Fa tres mesos que els partits que conformen l’acord de governabilitat van acordar que la consulta es faria el 2014 com a molt tard. Fa dos mesos que el Parlament va instar el govern a inciar-ne el procés. Encara no fa una setmana que s’hi va votar una nova resolució pel dret a decidir (que complementa l’anterior i que no deixa de ser un paripé per a que el PSC pugui fer alguns passos més en el trànsit cap als partits independentistes per a veure si s’hi poden recol·locar). I fa només unes hores que l’ANC ha fixat la data límit per a la consulta el 31 de maig del 2014 (i anuncia, tot recollint una iniciativa sorgida al facebook fa algunes setmanes, la intenció fer una cadena humana per la independència el proper 11 de setembre a l’estil de la que es va fer al 1989 a les Repúbliques Bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) que es volien independitzar de l’URSS).

Fa poc es va complir el 140è aniversari de la primera proclamació de l’Estat Català però en només uns mesos n’hem fet més camí que mai des del 1714. I és que tenim pressa, molta pressa. La situació econòmica, política, social i institucional es fa més insostenible cada dia que passa. La guerra bruta de l’estat espanyol per a desacreditar les institucions catalanes no sembla que afebleixi gaire el moviment independentista (si l’alternativa que ofereixen és continuar a una Espanya arruïnada i corrupta i que només ens ofereix continuar com fins ara no crec que aconsegueixi seduir gaire gent ja convençuda que no hi ha més solució que fer-nos el nostre propi estat) i  els plans del CNI no és que ens espantin gaire. Potser per això sovint dóna la impressió que més que aturar el xoc de trens el que ells pretenen és fer descarrilar el nostre.  Ja no volen seduir sinó que ataquen amb tota la ràbia. “Ellos” poden amenaçar, insultar i difamar però si algú d’aquí gosa dir res se’l treuen del mig.

A més a més hi ha la qüestió de les “retallades”. El Conseller Mas-Colell diu que veu impossible la seva aplicació, Oriol Junqueres encara menys i per això en fa pedagogia:

Així doncs, és urgent fer la consulta i aconseguir la independència. No cal que sigui demà passat ni la cosa va d’unes setmanes però sí d’uns mesos perquè els país (i el benestar de la seva gent) se’ns desfà a les mans.

Però tots sabem que no hi ha ni la més remota possibilitat que el govern espanyol (ni el d’ara ni cap altre sigui del partit que sigui) accedeixi no ja a “concedir” la independència sinó ni tan sols a permetre’n una consulta. I intentar convèncer-los seria perdre molt de temps per a no arribar en lloc (recordeu el procés de l’estatut)

Què fer? Doncs jo crec que la situació és tan insostenible (socialment, econòmicament, institucionalment,..) que pot acabar en una Declaració Unilateral d’Independència al Parlament i consulta ratificativa posterior amb els fets ja consumats. És millor fer la DUI abans que la consulta i no a l’inrevès, faria que els votants se sentissin recolzats pel Govern i no temessin que fos un vot llençat.

També pot ser que s’aprofiti una contesa electoral per a fer unes eleccions plebiscitàries, és a dir, que es votessin partits però que tothom tingués clar que votar a segons quins partits equival a votar SÍ a la independència. Aquesta posibilitat ja havia estat comentada sense cap concrecció i, fins i tot, s’havia apuntat a una coalició electoral CiU-ERC

Doncs l’oportunitat per a fer això la tindrem ben aviat. Les eleccions al Parlament Europeu sempre han estat unes eleccions de segona en les que a l’hora de votar es tenien més en compte factors interns que no de nivell europeu. A més molts partits les feien servir com a cementiri d’elefants per a portar-hi velles glories dels seus partits a les que volien treure del mig o oferir-les un retir daurat (L’excepció són els partits catalans que hi porten primeres espases, a les darreres hi van anar Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueres (ERC) i Raül Romeva (ICV) cosa que demostra qui és el més europeista), així que no passarà res si s’aprofita com a succedani de consulta per a la independència o com a suport d’una DUI.

I quan seran les eleccions europees? Doncs el diumenge 25 de maig del 2014, curiosament, o no tan curiosament, molt semblant al límit que ha marcat l’ANC. (Casualment al llibre “Crònica de la independència” de Patricia Gabancho la independència es proclama un 25 de maig, però del 2010. Ja hi fem tard)

Hi queda més d’un any i sembla tota una eternitat. Queda molta feina pera fer a nivell intern i extern però sembla dificil que es pugui aguantar tant de temps a aquest ritme de desgast i crispació. Més encara quan el govern està treballant encara amb els presupostos prorrogats dels 2012. ERC ha dit que no pensa votar uns pressupostos per al 2013 que continguin les noves retallades previstes i CiU no pot trobar ningú més que estigui disposat a donar-hi suport. Tot i així no semblen gaire amoïnats. És una estratègia conjunta per a anar preparant el terreny per a mostrar la situació insostenible que tenim i preparar l’opinió pública per a quan prenguin la “decissió inevitable” (de forma més immiment si no hi ha pressupostos enguany o més diferida si sí s’acaben aprovant) de la DUI al Parlament? Potser, però sigui com sigui és evident que, passi el que passi al final, la situació actual no pot durar gaire més d’un any.

 

 

 

 

 

L’equip que te la missió de dur-nos a la independència…i treure’ns de la crisi

nou-govern-27380

 

 

 

En la seva primera compareixença després de prendre posessió de nou com a Conseller, Mas-Colell va dir que, malgrat que el 2013 serà un any encara més dificil que el 2012, aquesta legislatura serà la de la sortida de la crisi. Ves que ha de dir!, en tot cas ja han pres les primeres mesures: Prórroga dels presupostos d’aquest any (obviament no hi ha temps material per a que el Parlament aprovi el nou dintre d’aquest any) i la reforma de l’impost de patrimoni (a corre-cuita abans de finals de desembre per tal que es pugui recaptar ja al 2013) Tot i això Mas-Colell veu impossible aconseguir el nivell de dèficit exigit. Ressulta dificil de creure que el país pugui aguantar gaire messos més en una situació que s’agreuja cada dia que passa.

Sigui com sigui, aquest és l’equip que ha de liderar Catalunya en el camí de la   independència i de la sortida de la crisi o be enfonsar-nos en la més gran de les decepcions (És significatiu que a la web del govern tot allò referent a la gestió estigui dins l’apartat Transició Nacional):

Artur Mas, president de la Generalitat.

Joana Ortega, vicepresidenta del Govern i consellera de Governació. Es manté al càrrec. Membre d’UDC i propera a Duran.

Jugada estratègica que revela unes quantes coses: Malgrat que teòricament el càrrec de vicepresident és el número 2 del Govern, les peces claus i més properes al President seran Mas-Colell i Francesc Homs.

 

Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement.Independent. Es manté al càrrec però amb un paper reforçat. El seu prestigi internacional servirà per a internacionalitzar la situació catalana.

 

Francesc Homs, conseller de Presidència, que també assumeix Exteriors (tot i que de moment el nom d’ “Afers Exteriors” no s’afegeix al de la Conselleria). Ascendeix a conseller després de ser secretari general de la Presidència durant l’última legislatura.

 

Germà Gordó, conseller de Justícia. Substitueix en el càrrec a Mª Pilar Fernández Bozal, independent que va ser proposada per UDC i que va crear certa polèmica quan va entrar al govern en ser ella qui, des de l’advocacia de l’estat va voler prohibir la consulta d’Areny de Munt (i curiosament, ella mateixa va votar quan temps després es va fer a Barcelona).

Gordó, sovint anomenat “l’home a l’ombra de Mas” ascendeix a conseller després de ser secretari del Govern l’última legislatura. El càrrec que deixa l’assumeix Jordi Baiget.

 

Boi Ruiz, conseller de Salut. Es manté al càrrec malgrat que ha estat dels consellers més criticats per la qüestió de les retallades. És independent.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura. Es manté al càrrec.Independent ex-PSC.

Irene Rigau, consellera d’Educació. Es manté al càrrec. També ha estat de les més criticades pels ajustos que s’han fet a l’ensenyament, però la seva popularitat ha crescut amb la fermesa amb que ha aguantat les embestides wertianes.

Josep Maria Pelegrí, conseller d’Agricultura. Es manté al càrrec. És membre d’UDC.

Ramon Espadaler, conseller d’Interior. Membre d’UDC. Substitueix Felip Puig, el qual ha estat el conseller més qüestionat després de diverses actuacions lamentables dels antiavalots. Fins i tot uns dies abans del canvi de govern va posar el càrrec a disposició del president.Tanmateix el problema del cos dels Mossos d’Esquadra no era tant Puig sinó un sector que és a dins disposat a carregar-s’ho tot. Com sinó s’enten el ridícul de Puig negant el que era evident?

Esperem que Espadaler tingui més encert i fermesa a l’hora de posar ordre allà dins.

Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat. El popular alcalde de Figueres i figura ascendent convergent substitueix Lluís Recoder qui va anunciar que no volia continuar al càrrec (i que alguns interpreten com a una retirada temporal per a tornar més endavant a primera línia política)

Neus Munté, consellera de Benestar i Família. Membre de Covergència i UGT (trencant tòpics). Substitueix, molt a pesar del President Mas, Josep Lluís Cleries. Segurament les pressions d’ERC han influit en aquest canvi.

Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació. Substitueix Francesc Xavier Mena.

 

Es veu una més gran presència del “pinyol” més proper a Mas (Homs, Gordó, Puig) i un increment de consellers que s’han declarat a favor de la independència (Homs, Gordó, Vila, Munté, Puig, Mas-Colell, Rigau)

Pel nostre bé, sort i encert que tinguin en la tasca que ara comencen. Tanmateix la “transició nacional” no serà completa si no aprofitem el moment històric per a regenerar la democràcia.