Tag Archives: Pasqua

Dies de trànsit

Com cada any, aquests dies són de trànsit entre allò vell i allò nou, entre el temps del fred i el temps de la calor, entre la quietud hivernal i el renaixement de la vida.

I les diferents cultures ho expressen a la seva manera.

Moltes civilitzacions celebraven el seu any nou per aquestes dates. Els antics romans per exemple.

I si reculem encara més en el temps trobarem que també ho feien els zoroastrians, que durant aquesta celebració tenien el costum de pintar i decorar ous. Els ous són un dels símbols més universals per a representar canvis de etapa (els zoroastrians a més a més, concebien l’univers com un gran ou). Aquesta tradició està relacionada amb els diferents rituals relacionats amb els Ous de Pasqua que se celebren en moltíssims païssos

I, és clar, també amb les Mones de Pasqua catalanes

                Al Japó celebren el Hanami, això és, anar a gaudir de l’espectacle efímer de la floració dels cirerers. Segons m’han explicat, la bellesa fugaç d’aquestes flors es pot considerar una paràbola zen sobre la transitorietat de les coses mundanes, i per als samurai era un simbol de la lleialtat per sobre de la pròpia vida.

Una de les celebracions més famoses d’aquests dies és la Pessah, la Pasqua jueva. És la commemoració de la sortida d’Egipte i de l’assoliment de la llibertat del poble israelita. A banda de recordar el final de l’esclavitud també mediten sobre quines cadenes els cal trencar actualment mentre llegeixen la Haggada i fan un sopar multitudinari amenitzat amb música i cançons.

En definitiva totes aquestes celebracions (i moltíssimes altres que desconec) que es fan aquests dies són una manera d’expressar les ganes de començar una nova etapa, de tirar endavant i mostrar alegria per l’esclat de vida que esdevé en aquesta època de l’any. Bé, n’hi ha que no:

 

 

 

 

 

 

 

Sigui com sigui, tot són maneres de dir que ja som en plena primavera. Gaudiu-ne!

Les Haggadot il·luminades: Un tresor català desconegut

Imatge de la Sister Haggada

Imatge de la Sister Haggada

Un tresor català desconegut…i escampat pel món. De la dotzena de Haggadot il·luminades que es coneixen fetes al nostre país només una és encara a Catalunya.

(La majoria d’informació que hi ha en aquest post sobre les haggadot il·luminades i la seva història és un resum d’una conferència de na Sylvia Angelet )

Parlaré una mica de què són les haggadot, comentaré els aspectes específics de les catalanes i esmentaré especialment la trista història de la haggadà catalana de Sarajevo.

Haggadà (Haggadot en plural) és una paraula hebrea que vol dir “relat”. En concret s’anomena així a un text que explica l’alliberament del poble israelita de l’esclavitud i la fugida d’Egipte.  Aquest text es llegeix durant la festivitat de la Pasqua (Pessakh). Durant el sopar es llegeix i es comenta per tots els assistents i sobretot els nens, ja que la intenció és fer viva la memòria i passar-ne el testimoni a les noves generacions.  Tot el que es fa durant aquests dies (rituals, menjars, …) tenen com a objectiu no oblidar els orígens i aprendre a valorar la llibertat i el que hom te.

Arreu es fan i s’han fet haggadot. Als Calls catalans va haver un temps en que se’n feien algunes de gran qualitat artística. Les que coneixem van ser fetes sobre els segles XIII i XIV i destaquen per les seves “il·luminacions” això és, les il·lustracions que acompanyaven el relat. Per tal de contextualitzar el relat aquestes il·lustracions sovint no eren només sobre  l’Èxode sinó també d’altres episodis de la Toràh. En aquesta imatge de la Haggadà de Sarajevo es veu part de l’episodi de la creció del món. És curiós observar com en aquella època representaven la Terra rodona.

5

Els manuscrits eren fets a demanda, és a dir que cada família n’encarregava una amb el contingut que desitjava.  Les families amb més poder econòmic podien demanar que els fessin autèntiques obres d’art, d’altres eren més modestes. L’única haggadà que resta a Catalunya és una d’aquestes ja que te pocs detalls luxosos i poques il·lustracions. Es troba al Monestir de Poblet.

??????????

Però, pobres o rics, cal destacar el fet que tots els jueus sabien llegir. Aprendre’n era una obligació que tenien ja que havien de saber llegir la Torà. Contrasta això amb la ignorància generalitzada entre la resta de la població i no només entre els estrats més baixos. Això va fer que els jueus poguessin accedir més facilment a feines qualificades i d’alt nivell (cosa que devia despertar enveges). Molts diplomàtics eren jueus ja que a banda de ser bilingües hebreu-català molts sabien l’àrab que era la llengua dels veïns de llavors: Al-Andalus, que ells anomenaven Sefarad.

D’entre les més luxoses destaca la Golden Haggadah, on es va fer servir gran quantitat de pa d’or.

Golden_Haggadah_Jacob_Blessing_Ephraim_and_Manasseh

En aquest enllaç es pot veure la Golden Haggadà completa.
Aquesta i algunes altres haggadot (Com la Sister Haggadà i la Brother Haggadà)   es troben a la Biblioteca Britànica. Una altra es troba a la Biblioteca de la Universitat John Rylands de Manchester…Llocs on van a parar després de les vicissituds viscudes després dels saquejos del segle XIV i l’expulsió del segle XV.  De fet, que només en quedi una dotzena després de tot el que ha passat segurament deu voler dir que n’hi havia moltes més. De Haggadot i d’altres llibres (com ara la Bíblia de Cervera que es troba a Portugal) No seria d’estranyar que moltes acabessin a la foguera.

Que els jueus catalans se sentien catalans és una evidència. No només perquè fossin l’única comunitat amb una forta identitat pròpia que estava establerta per aquí segles abans del naixement de Catalunya i que va mantenir la seva personalitat molts segles després, no només perquè la família comtal catalana tenia els orígens que tenia, no només perquè tenien molt clar que una cosa era Sefarad i una altra les Terres d’Edom sinó que es pot veure molt bé en les mateixes haggadot. Es veu en la il·lustració que encapçala aquest post com hi ha dos escuts catalans. I també en aquesta curiosa escena treta de la Sister Haggadà:

The British Library- Or 2884 f 16

Representa la mort dels primogenits a Egipte (recordeu que en hebreu es llegeix de dreta a esquerra), cosa que fa que el Faraó accedeixi a deixar marxar els israelites i aquests tot contents se’n van….tot enarborant una Senyera.

Or. 2884  f.16v

En la continuació es veu com travessen el Mar Roig amb la seva Senyera. Tal com estan les coses actualment algun polític podria fer servir aquestes imatges com a metàfora.

I és que l’el·laboració de haggadot il·luminades era una tradició molt nostrada i hauriem de considerar-la un patrimoni propi. Però la realitat és que aquí  és quelcom força desconegut (per no tenir, no te ni entrada en català a la Vikipèdia) mentre que a d’altres llocs es tenen com a autèntics tresors. Tot plegat em porta a parlar de la trista història de la Haggadà de Sarajevo.

001

Aquesta és la primera plana de la Haggadà de Sarajevo. Com es pot apreciar a la part superior, també porta l’escut de Catalunya.

El 1894 un jueu pobre anomenat Josef Cohen va haver de vendre’s, per necessitats econòmiques, la seva haggadà al museu de Sarajevo que es va convertir en la seva peça més valorada.

Diuen que al 1914 quan l’Arxiduc Francesc Ferran d’Austria venia de visitar el museu i veure la Haggadah va ser quan va patir l’atemptat perpretrat per Gavrilo Princip que va causar la seva mort i de retruc la I Guerra Mundial.

Durant la II Guerra Mundial un oficial de les S.S. alemanyes va visitar el Museu i va exigir que li donessin la Haggadà. L’encarregat de la Biblioteca, Derviš Korkut, va dir-li que ja li havia donat a un altre oficial que havia vingut abans. Davant de la pregunta de qui era aquell altre oficial, Korkut va tenir prou sang freda per a dir que ell no era ningú per a demanar la identificació a un oficial S.S.

Així que va marxar l’alemany comença la llegenda. N’ hi ha qui diu que el llibre va ser amagat entremig dels altres (les haggadot no són llibres gens voluminosos) i n’hi ha qui diu que Korkut va anar a una mesquita on va demanar que l’hi guardessin tot posant en risc la seva vida ja que molts musulmans bosnis col·laboraven activament amb els nazis amb les milicies organitzades pel Gran Muftí de Jerusalem (l’avi-oncle de Iasser Arafat). Encara més, ell i la seva muller van protegir una noia jueva membre de la resistència. Per tot plegat van ser nomenats Justos entre les Nacions. Anys a venir la noia jueva, Maria Papo, va evacuar la filla dels Korkut, Lamija, i la seva família durant les guerres balcàniques dels anys 90 i els va acollir a Tel Aviv on vivia.

Un cop acabada la II Guerra Mundial la haggadà va ser restituida al museu. Però anys després durant la Guerra de Bòsnia el museu va ser saquejat i el llibre robat. Sembla que no tant per que els saquejadors coneguessin el seu valor sinó perquè se’l van trobar tirat per terra junt amb d’altres. Sortosament la policia el va poder recuperar aviat.

El darrer capítol d’aquesta atzarosa història s’escriu a l’octubre del 2012. Aquell mes el Museu de Sarajevo va tancar les seves portes per manca de diners. De fet, els treballadors feia molts mesos que no cobraven. I rere aquelles portes tancades es troben diversos tresors de la cultura, entre ells la Haggadà catalana de Sarajevo, una joia de sis segles de la qual ara ningú no te cura. Ja seria trist que després d’haver sobreviscut a progroms, exilis, diverses guerres, saquejos i robatoris ara es fes malbé per falta de diners.

En tot cas els jueus catalans i d’arreu mantindran viva la memòria tot repetint un ritual més que mil·lenari i començaran a cel·lebrar Pessakh el dia 15 del mes de Nissan, això és el vespre de demà dilluns.

    חג פסח שמח