Tag Archives: via catalana

Bona Diada Nacional i bona #ViaCatalana !

(Aquest blog s’ha unit a la cadena de blogs proposada pel Blog-via cap a la independència, una manera de reproduir al món blocaire la Via Catalana cap a la Independència que farem avui. Així doncs dono la ma al blog que em precedeix Homenatge nacional als patriotes morts en combat, un blog que vol mantenir en el record tots aquells que ens han precedit en el camí cap a la llibertat del nostre poble, tasca lloable doncs no farem res de bo si no sabem d’on venim, i no són pocs els que han estat injustament oblidats)

Avui ens despertarem sabent que viurem (i farem) un dia que passarà a la història i amb la sensació que la independència és a tocar. Però també amb el convenciment que no podem fer performances de rècord Guinnes per a enlluernar el món indefinidament i que cal que la classe política, sobretot el Govern, actuï amb fermesa i convenciment des del mateix dia 12, despus-demà. El poble haurà parlat (un cop més) de forma clara El sentireu President? El món ens mira, no ens feu quedar malament.

En anteriors articles ja he parlat sobre la Via Catalana cap a la Independència (Fem via!(#viacatalana és clar) i Omplint els darrers trams de la #ViaCatalana )

Ara la Via ja està plena  (jo seré al tram 57 a L’Aldea, Baix Ebre) però encara s’hi pot inscriure gent a l’anomenat Tram 0, tot i que ja sabem que l’assistència de gent superarà de molt la de gent inscrita.
En tot cas no està de més que tothom faci una ullada al Dossier per als participants que ha editat l’ANC amb tot d’informació important, consells i recomanacions.

Un petitet resum:
1240478_563724123676502_1503183673_n

I “ellos” què fan mentrestant? Doncs mira, cada dia demostrant més allò que diuen que va dir Josep Pla, que pel que respecta a Catalunya no hi ha res que s’assembli a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Com a mostra les portades dels principals diaris espanyols del dia d’ahir.

Al mateix temps el to de les intervencions del govern espanyol sembla que vol rebaixar la tensió alguns graus. El Ministre d’Exteriors (això que per a parlar de Catalunya surti sempre aquest home és un lapsus recurrent de l’inconscient o què?) diu (després de despotricar contra l’independentisme) que cal buscar un encaix respectuós de Catalunya a Espanya, però després d’uns quants segles els indígenes ja sabem que els tractats amb rostres pàlids només són paper mullat.

(Una demostració que els temps han canviat és que ja no ens fa por el Setè de Cavalleria i estem molt més cabrejats que cagats de por)
Pel que fa a la quinta columna, els que volien encerclar la Sagrada Família amb una cadena en nom de la unitat d’Espanya han desconvocat l’acte. Per por al rídicul bàsicament. Comprensible, la comparació de les proves gràfiques hagués estat demolidora.

D’altra banda, el PP ha declarat que no assistirà als actes institucionals de la Diada. A mi no em sorprén, de fet el que em sorprenia era que fins ara hi assistissin i fessin ofrenes florals i tot allò. Ells (i C’s) són els que es troben més identificats amb els vencedors del 1714 (i en no pocs casos, amb els de la guerra del 36-39) així que no se què hi pintaven fins ara.

Demà diran que érem quatre gats. Com vaig dir després de la manifestació del 10/7/10 i la de la Diada de l’any passat, la millor resposta és una foto aèria i dir “Poseu la xifra que volgueu, i si teniu collons convoqueu una cosa similar al mateix llocs per la causa que vulgueu a veure quanta gent hi aplegueu”.
I en aquest sentit cal felicitar als organitzadors de l’ANC, voluntaris i ajudants. He col·laborat amb ells aquests dies molt menys del que m’hauria agradat (i ho continuaré fent a partir del dia 12) però he pogut veure que si aquest país es salva és per l’empenta de la seva gent.

Bé, nosaltres a la nostra. Aquesta tarda que tothom surti al carrer i doni la ma al veí encara que pensi que és un friqui insuportable, no cal que l’estimeu només cal que feu pinya per assolir l’objectiu comú.

No vull acabar sense fer un esment a la multitud de cadenes humanes que s’han fet arreu del món. Veient el video següent penses que és veritat la dita aquella que diu que de xinesos, catalans i jueus te’n trobes per tot arreu.

Per cert, endevinalla. Algú sap dir-me on és aquesta Via Catalana?

Pista: És a la ciutat on es va fer la primera Via Catalana Internacional d’aquestes que s’han fet les darreres setmanes.

Solució i explicació històrica: Aquí

Bona Diada Nacional a tothom!
Visca Catalunya Lliure!

(Acabat el post i seguint el Blog-via cap a la independència dono la ma al blog A cau d’orella, un bonic blog que recull les reflexions del seu autor en Joan Fer)

Omplint els darrers trams de la #ViaCatalana

http://www.elpunt.catEstem a una setmana de la Diada Nacional de Catalunya i l’ompliment de la Via Catalana cap a la Independència va a tota màquina.

En aquests moments els únics trams que encara tenen una certa dificultat per a omplir-se del tot són al Montsià i al Baix Ebre. I no pas perquè la gent que hi viu no s’hi impliqui, ben al contrari, el percentatge de gent inscrita és més alt que en altres comarques de Catalunya, però la baixa densitat de població fa que sigui més dificultós omplir-hi tots els trams. Penseu que en una ciutat de la mida de, posem per cas, Sabadell ja hi viu més gent que en les dues comarques senceres!

Per això la gent de la resta de comarques s’hi ha llançat. Per a omplir les Terres de l’Ebre i per a omplir-ho tot.  I s’hi ha llençat de cap! (Bé, sincerament, algú ho dubtava???) Barcelona, Badalona, el Baix Llobregat,…tots els trams de la Via Catalana que passen per la zona metropolitana de Barcelona es van omplir en una setmana (Badalona, per cert, va ser la primera). A partir de llavors a omplir autocars. I tot i així sabem que el dia onze molta gent baixarà al carrer i s’hi afegirà sense haver-s’hi apuntat. Ho veig jo a Badalona, fa dies que no admetem inscripcions que no siguin cap als trams encara no omplerts i tot i així molta gent que no se’n pot desplaçar diu que ells hi vindran igualment. Per cert, que a l’autocar que noliegem des de l’ANC Badalona encara en queden places lliures, si us hi voleu afegir….
La implicació és tanta que a les comarques de Lleida (un dels llocs que els rebentaires deien que no s’hi afegirien perquè la cadena no passava per aquesta “província”) ja no s’hi poden trobar autocars lliures. La gent del Bages van ser dels primers a oferir-se a ocupar trams de les Terres de l’Ebre i va ser tanta la demanda que van haver de demanar nous trams per a encabir tota la gent. Al Vallès Occidental s’han omplert 250 autocars!
A Matadepera han omplert tretze autocars. Ciutats amb una composició poblacional complexa com L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o St. Adrià de Besòs també omplen autocars….Són només uns quants exemples, la llista d’autocars noliejats per l’ANC que encara tenen places lliures la podeu trobar aquí.

Però no només l’ANC nolieja autocars. També entitats com Òmnium Cultural i partits polítics com Convergència i Esquerra n’organitzen. Us en podeu informar a les seccions locals corresponents.

Al web Mou-te per la Via trobareu molta més informació com ara horaris de bus o tren, particulars que volen anar pel seu compte a un tram concret i s’ofereixen a compartir cotxe, consells de salut, recomanacions de seguretat, un fòrum per a opinar o demanar consells, etc…
A més a més, també es pot descarregar una aplicació per al mòbil amb tota la informació sobre la Via Catalana cap a la Independència.

Que la Via Catalana cap a la Independència està destinada a ser un esdeveniment que faci conèixer la lluita catalana al món està clar, però és que a més a més molts catalans s’han dedicat a fer vies als indrets més diversos ja sigui perquè hi viuen o perquè hi eren de vacances. Aquí en podem veure alguns exemples:

La primera es va fer a Roma:

roma

I després van venir d’altres com ara Londres,

londres

Hèlsinki,

helsinki

Brusel·les,

brusel·les

Jerusalem,

1185428_721104937905800_1273942694_n

Nova York,

central park

(menció especial mereix l’americana d’en Xavier Sala-i-Martin)

timessquare

Sidney,

sidney

Paris,

paris

 

 

 

 

Toronto,

toronto

Bangkok,

bangkok

o Pekin

pequin

Déu n’hi do, oi?

Però cal donar-hi el darrer impuls.

Que acabi de ser un èxit depèn només de nosaltres. Està a les nostres mans.

שנה טובה ומתוקה

Fem via! ( #viacatalana és clar!)

Font: Vilaweb

Font: Vilaweb

El 23 d’agost del 1939 Alemanya i la Unió Soviètica van signar el pacte Molotov-Ribbentrop en virtut del qual l’estat nazi i l’estat comunista establien un acord de no-agressió i es repartien part de l’Europa Oriental, en concret Polònia, Estònia, Letònia, Lituània i parts de Finlàndia i Romania. La posada en pràctica va començar amb la invasió nazi de Polònia el setembre del 1939, fet que va desencadenar la II Guerra Mundial. Ara ningú ho recorda però és curiós que no pocs comunistes occidentals en aquells moments estiguessin en contra de l’entrada dels seus països en una “guerra imperialista” i promoguessin moviments pacifistes.

Font: Wikimedia

Font: Wikimedia

Dos anys després el pacte es va trencar i els alemanys van envair l’URSS. Durant la guerra els territoris van passar a mans d’uns als altres.Un cop acabat el conflicte amb la derrota nazi Letònia, Estònia i Liutània (que per abreujar acostumem a anomenar “les Repúbliques Bàltiques” tot i que en realitat no són les úniques repúbliques que tenen costa a la mar Bàltica) van quedar com a part de la Unió Soviètica.

Temps després la decadència de l’URSS va comportar un revifament dels moviments d’alliberament nacional. En això les tres Repúbliques Bàltiques van ser sempre a l’avantguarda. Van ser les que van tirar del carro al que després van pujar la resta de repúbliques socialistes soviètiques i després altres territoris. De fet, encara avui s’hi arrosseguen derivacions que  no s’han resolt com és el cas de Txetxènia i tot el Caucas Nord.

Dintre de les accions per la independència va tenir especial ressó la Via Bàltica, una cadena humana que va unir les capitals de les tres Repúbliques (Tallin, Vílnius i Riga) el dia 23 d’agost de 1989, volent commemorar així el cinquentenari de l’ominós pacte que els va fer perdre la independència. El recorregut va ser d’uns 530 km i hi van participar més d’un milió i mig de persones (sobre un total de set milions que conformaven la població de Letònia, Estònia i Lituània)

La Via Bàltica va tenir un ressó internacional enorme. Tant, que va passar a formar part del programa “Memòria del Món” de la UNESCO.  Va ser un acte publicitari de gran magnitut, el món va veure un poble sencer mobilitzant-se de forma pacífica en contra de l’ocupació exercida per part d’una gran potència mundial (i amb un dels exèrcits més poderosos ho sigui que ho tenien moooolt més dificil que nosaltres) i ja tothom va saber que no hi havia marxa enrere. I tot i aixó encara van passar dos anys per a que assolissin la independència.

Inspirant-se en aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana ha volgut que el proper 11 de setembre (potser l’últim abans de la Independència?) es faci quelcom semblant al Principat de Catalunya. És el que s’ha anomenat la Via Catalana cap a la Independència.

La idea és unir el Pertús i Alcanar a travès d’una cadena humana. Un recorregut d’uns 400 Km per a la que es calcula que caldran 400.000 persones. (Personalment penso que calcular un metre per persona és massa, una persona amb els braços estesos fa més d’un metre i mig de mitjana.)

El recorregut travessarà tretze de les quaranta-una comarques i 86 dels 947 municipis catalans (Entre altres: El Pertús, La Jonquera, Pont de Molins, Figueres, Santa Llogaia d’Àlguema, Bàscara, Orriols, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Girona, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Tordera, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Vallirana, Ordal, Cantallops, Sant Cugat Sesgarrigues, Olèrdola, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, La Ràpita, Castellet i la Gornal, Bellvei, l’Arboç, Coma-ruga, Creixell, Clarà, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Reus, Riudoms, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, l’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar, el Perelló, l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar)

1004802_542208515827444_1956645291_n

El recorregut s’ha triat per diversos motius:

  • És la columna vertebral dels Països Catalans seguint l’antiga Via Augusta. Així la gent del País Valencià i la Catalunya Nord, tot i ser dia feiner, podran continuar el recorregut pel seu territori. Les Illes Balears podran realitzar actes en paral·lel de manera simultània.
  • Les vies emprades són de fàcil accés per a la majoria de la població i presenta un recorregut bàsicament pla i lineal, assequible per a les persones amb mobilitat reduïda.
  • Arriba al gruix de la població i, especialment, a les zones on hi ha més gent a sumar i a implicar en el procés.
  • Garantim la mobilitat de vehicles que van a o vénen d’altres punts d’Europa, així no interferim en el seu dia a dia.
  • Segueix el recorregut d’exemples clars de la manca d’inversió de l’Estat espanyol en infraestructures a Catalunya com la N-340, la N-II i el corredor mediterrani ferroviari

La gent dels llocs per on no passa també s’està mobilitzant per a que sigui un èxit. Per exemple des del Bages sortiran busos plens per a cobrir la zona de l’Hospitalet de l’Infant. Des de Lleida hi haurà una marxa de relleus que l’unirà amb l’Ametlla de Mar.  A les Illes també s’hi faran actes. S’allargarà la Via tant com sigui posible per la Catalunya Nord i el País Valencià . Fins i tot “L’Inde” (el diari més llegit de la Catalunya Nord) en parla i explica que val fer per apuntar-s’hi. L’inici de la cadena entrant al País Valencià el faran els pares d’en Guillem Agulló…..Tingueu en compte que allà és dia laborable i no hi ha gaire complicitat dels poders públics ni infrastructura per a poder muntar un operatiu logístic més enllà del Principat (i encara dintre fer-ho és una feinada), però des d’ara mateix hauriem de tenir clara la diferència entre estat i nació i que després de la independència caldrà continuar fent feina.

Però és que, a més a més els catalans que viuen a l’exterior també s’estan mobilitzant per a enllaçar-se. El primer acte s’ha fet a Roma. Tots els camins duen a Roma però en aquest cas és la Via Catalana en surt.

Font: Vilaweb

Font: Vilaweb

La cosa fa setmanes que està en marxa i ja hi ha molts trams absolutament plens. Ara mateix ja hi ha més de 275.000 inscrits i els trams que falten per a omplir  són els que passen per zones menys poblades. Si encara no us hi heu inscrit ho podeu fer a la pròpia web de l’ANC (enllaç aquí).

Fins al dia 11 s’estan fent assajos i actes de suport. Aquí teniu el calendari dels esdeveniments.

També us hi podeu apuntar a travès de les paradetes que les diferents territorials munten de tant en tant. A banda d’apuntar-vos-hi també podeu demanar informació, comprar marxandatge independentista (així contribuïu a sufragar les despeses de les activitats de l’ANC que, com sabeu, no rep cap mena de subvenció) i signar un vot per la independència.

Per a més informació podeu contactar amb la Assemblea Territorial que tingueu més a prop.  En concret a Badalona la paradeta hi serà cada dijous a la vesprada (de 17.30 a 21 h.) a la cantonada entre el Carrer del Mar i el Passeig de la Rambla (lloc conegut com la Plaça del Pou de Greix).

BQnxp74CQAABBjB.jpg large

Que la Via Catalana serà un èxit està més que cantat. Serà un nou acte de publicitat de cara al món.  Ara només cal que els polítics a banda de seguir carregant-se de raons facin la seva feina i segueixin el pla previst.

Per cert, una curiositat per acabar. El 2004 es va celebrar el tricentenari de la sobirania britànica de Gibraltar (conseqüència, com sabeu, de la Guerra de Successió) i un dels actes va ser…envoltar la Roca amb una cadena humana.