Fa un any anomenava el meu post de comiat del 2011 i rebuda del 2012 com “Benvinguts a l’any de la incertesa!“. Avui, vist en perspectiva, podriem dir “incertesa? doncs mira que el que ve…”
Em sembla que mai havia vist un canvi d’any amb tanta aprensió col·lectiva al futur. Per acabar-ho d’adobar acabem l’any una miqueta més sols en desaparèixer avui una de les últimes baules (l’última potser?) que ens enllaçava amb la generació perduda que tant va fer per fer del nostre un país avençat i que tants somnis escapçats i tants somnis frustrats va patir.
Ja veurem que ens porta el nou any. Sabem segur que algunes coses seran més difícils, algunes situacions més turbulentes,…però potser, esperem, alguna esperança que tenim acaba per concretar-se en quelcom real.
Tindrem tempesta, i ben forta, però ja sabem que després de la tempesta, ve la calma. Així que prenguem-nos-ho amb tranquil·litat i procurem gaudir del 2013 tan bé com poguem.
L’any passat recomenava cantar “Uh, oh No tinc por” per a conjurar temors i acabava el meu post amb un curtmetratge que provocava somriures. Aniria ve revisitar-ho.
Avui, per acabar amb festa i alegria, ho faig amb el divertit video del que sens dubte ha estat un dels temes musicals de l’any ( i que ha matxacat tots els rècords de visualitzacions de videos penjats a internet)
I la parodia nostrada:
Temps d'incertesa (com tots) 