Hi ha vegades que es fa certa la famosa dita que diu que una imatge val més que mil paraules. Aquesta mirada d’odi del Ministre Wert cap a la Consellera Rigau explica i resumeix molt bé moltes coses que estem sentint aquests dies.
Intents de millorar l’ensenyament? I ara! La reforma educativa presentada aspira a ser la materialització del propòsit que el ministre va expressar fa un parell de mesos: espanyolitzar els alumnes catalans.
En certa manera és lògic que un govern espanyol aspiri a que tots els ciutadans tinguin sentiments i imaginaris comuns, més encara quan el sentiment independentista va creixent dia rere dia. Però és que encara ara no han aprés la lliçó: l’espanyol no ha d’acceptar com a pròpia la llengua i cultura catalanes i el català ha de acceptar la llengua i cultura castellanes com a superiors a la seva, la qual ha de quedar relegada a un pur folklore regional i poca cosa més.
No és cap error. És el seu propòsit de sempre. Machado deia que “Castella menysprea allò que ignora” i podriem afegir-hi que n’hi ha qui a més odia a qui no s’hi sotmet. La diferència és que per primer cop (en democràcia, és clar) ja no cal que “se note el efecto sin que se note el cuidado” sinó que es pensen que poden anar a cara descoberta. I com que, a diferència de les Illes i el País Valencià, el PP aquí no és gaire res (relegat a quarta força i ho han celebrat com un triomf) no poden actuar directament contra l’ensenyament i necessiten l’ajut del govern central.
Sincerament s’agraeix. Així alguns il·lusos potser s’adonen de com estan les coses realment. Però, per què ara?
Potser realment es pensen que, com va publicar El Mundo (Sí, aquell diari que publica que te esborranys policials que ningú no troba i que la policia nega haver fet, i que malgrat tot no demanarà mai disculpes per llençar calumnies) l’independentisme està desactivat a Catalunya després de les eleccions del 25N.Potser és que els resultava simbòlic presentar aquest projecte un dia proper al Dia de la Constitució….
És posible. Però en tot cas em sembla clar que si han decidit fer aquest pas és perquè se senten segurs per a fer-ho. Potser sí que són conscients que l’independentisme és majoritari però tenen un as a la màniga: La Generalitat està endeutada fins a les celles i depén de la generositat del govern central per a fer front als pagaments mensuals. Sí, ja sabem que estem així perquè l’estat espanyol deu a Catalunya una barbaritat de calés (això a banda de l’espoli sistemàtic) i no te la més mínima intenció de pagar-los i que la solució que dóna és prestar diners, amb interessos naturalment, però la realitat és que cada dia que passa el govern català està més endeutat i, com que no te poder efectiu sobre la clau de la caixa, cada dia es limita més el marge d’actuació. Caldrà molt de sentit d’estat a Catalunya per a sortir-se’n. Ha arribat l’hora dels líders.
Hom es pregunta si realment a l’estat espanyol es creu realment que amb actituds així aconseguirà reduir l’independentisme i aconseguir que els catalans abracin la santa unitat espanyola, i si, en el cas d’aconseguir-ho, creuen que seria una situació permanent, que esborrarien el catalanisme per a sempre. Costa de creure. Potser és que tenen tan assumit que Catalunya s’independitzarà que volen assegurar-se que marxarà arruïnada. Abans del “xoc de trens” faran que descarrili el nostre.
Per cert que la “reforma Wert” no implica canvis només en l’ensenyament de i en llengües “cooficials”, entre altres coses també preten unificar l’ensenyament de la Història d’Espanya. Si tenim en compte que a Espanya encara no es posen d’acord,setanta-tres anys després que finalitzés, en valorar la guerra del 36-39 podem imaginar quin serà el tracte que poden donar a Francesc Macià o la Guerra de Successió o la Història de Catalunya en general.
I en aquest ambient enrarit ens arriben noticies no se si generalitzables però sí inquietants. Una candidata (i posible guanyadora) de les eleccions al Col·legi d’Advocats de Madrid ha de sortir al pas de certs rumors que cercaven perjudicar la seva candidatura i l’acusaven de tenir origen català o vinculacions amb Catalunya. Repeteixo que estem parlant d’advocats, no d’anònims en un fòrum d’internet o programes de futbol en una cadena televisiva de tercera. Com a contraexemple, nosaltres fa poc varem tenir un President nascut a Andalusia. Es van dir moltes coses negatives d’ell i de la seva gestió però mai es va sentir ningú que malparlés dels seus orígens.
Això sí, els intolerants, els que escampen l’odi i la divisió però que alhora anem de víctimes som sempre nosaltres. Creen un deliri i se’l creuen, un ja no sap si és la vella tàctica goeblessiana de “repetir una mentida fins que esdevingui una veritat” o n’hi ha que necessiten un psiquiatre.
Per cert, dono fe que la Sra. Gumpert no és catalana. Si més no, jo no l’he vista mai a la Sinagoga.
Temps d'incertesa (com tots) 