Els informatius de Telemadrid comparen els catalanistes amb els nazis i els estalinistes.
El dissenyador Javier Mariscal compara la manifestació de la Diada amb una desfilada nazi.
L’expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra (PSOE) va comparar el MHPG Artur Mas amb Hitler.
Un regidor del PP a l’Ajuntament de Rubí també ho va fer.
José Bono (PSOE) va veure semblances entre el nazisme i el procés sobiranista
El diari “La Razón” va fer servir un cartell de l’extrema dreta per a atacar el procés d’immersió lingüística català.
Toni Cantó (UPyD) va equiparar la immersió lingüística amb la pederastia.
……I podriem seguir durant molt de temps enumerant la quantitat d’insults i desqualificacions que rebem. Aquests són dels més recents, però la cosa ve de mooolt lluny
En principi volia fer un post sobre la perversió que suposa la banalització del nazisme a Espanya per part de persones de tot espectre polític i el fet que quedi impune, cosa imposible de pensar en altres països europeus (bé, a Hongria no) però totalment normal en un estat que encara no ha passat comptes amb ell mateix pel seu passat, però quan ja el tenia mig apamat he vist que els amics de Hasbarats n’han fet un amb la contundència que els defineix, així que en recomano ferventment la seva lectura que no en sobra ni una lletra.
Només constataré que d’arguments a favor de la continuïtat a Espanya ni un. Tan sols crides a la por, intents de boicots i tergiversacions, desqualificacions i insults. En realitat és quelcom que ja tenim vist de fa temps, per exemple a les campanyes electorals dels partits espanyols ja no es donen arguments a favor del vot a l’opció pròpia sinó que s’intenta desmotivar el vot a les altres formacions polítiques.
En canvi, des d’aquí continuem donant raons des de diversos sectors i punts de vista, uns exemples de la vessant econòmica:
A ells sembla que només els queden els insults. Això potser és prou per al seu consum intern (tot i que el seu somni seria crear una confrontació interna a Catalunya) però de cara al món, quina imatge projecta cadascú? Per si no hi hagués prou amb una penosa imatge d’Espanya a la premsa internacional derivada de la corrupció, la monarquia decadent, els tràfics d’influències o la negligència de la gestió econòmica (de les que Catalunya no està exempta i ens caldrà fer-hi molta neteja però, per a resumir-ho amb un exemple, diguem que Millet era de la FAES i no se li coneix cap simpatia per l’estelada), ara cal afegir la seva nul·la capacitat de raonar davant d’una situació política d’un poble que vol votar.
Quel la opinió internacional pot ser quelcom secundari perquè al final el que preval és que cada país actuarà d’acord amb la seva conveniència i els seus interessos? I tant, però ens cal continuar treballant per a cercar aliats internacionals i en això és tan important la imatge com el fons, i és que…si haguèssiu de fer negocis, acords o tractes amb algú qui us mereixeria més confiança, aquell que argumenta les seves raons i els beneficis que obtindrieu de tractar amb ell o aquell que només es dedica a desprestigiar el rival ?
Temps d'incertesa (com tots) 
