“S’ha rigut de les meves pèrdues i s’ha burlat dels meus guanys. Ha menyspreat la meva nació i ha desbaratat els meus negocis. Ha refredat les meves amistats i ha inflamat els meus enemics. I, per quina raó?
(…)
La vilesa que m’heu ensenyat jo la posaré en pràctica. I per molt dificil que sigui superaré els meus instructors”
Hem deixat que els hereus del feixisme, orgullosos dels seus orígens, ens vulguin donar lliçons de democràcia.
Hem deixat que els fills dels nostres botxins ens humiliïn i ens diguin nazis.
Hem deixat que els que ens roben i ens arruïnen ens diguin que no ens sabem administrar.
Hem deixat que els més corruptes ens donin lliçons d’honestedat.
Hem deixat que monolingües militants es permetin donar-nos lliçons de com hem de gestionar la nostra llengua.
Hem deixat que uns cretins menystinguin la nostra cultura.
Hem deixat que els que ens agredeixen es presentin com a víctimes.
Hem deixat que els nostres morosos ens prestin el nostres diners amb interessos abusius.
Hem deixat que la seva negligència hipotequi el nostre futur.
Hem deixat que els botiflers es venguin el país tros a tros.
Hem deixat que complets ignorants manipulin la nostra història.
Hem deixat que ens perdin el respecte, que considerin “català” com un insult i que ens tractin amb la condescendència mesquina d’aquell que diu “Doncs no sembles català” com si això fos un elogi, i tot i així que ens tractin de racistes.
Hem deixat que ens convencin que és de mala educació parlar la nostra llengua fins i tot al nostre país.
Hem deixat que qualsevol imbècil es pugui creure que te el dret de sentir-se superior a nosaltres.
Hem deixat que els seus crims quedessin impunes i acceptat que les nostres faltes (quan ho eren i quan no ho eren) tinguessin càstigs excessius.
Hem deixat que minoritzin la nostra llengua a casa nostra.
Hem deixat que ens fessin pensar que hem de demanar perdó per ser com som i per ser qui som.
Hem deixat que ….
Potser ja n’hi ha prou.
Mas, fes el pas.
I cap agressió sense resposta.
Temps d'incertesa (com tots) 
Sensacional post ! I l’enhorabona per l’encert escollint la irada resposta de Shylock a Salarino en l’acte tercer de “The Merchant of Venice”. M’ha fet vibrar dins meu una corda molt tensa i molt sonora.
M'agradaM'agrada
Gràcies. Em va semblar que el monòleg de Shylock s’hi podia adequar força bé al sentit del post.
I la interpretació d’Al Pacino és magistral!
M'agradaM'agrada
Fantàstic! Ja és hora de reaccionar!
Xavi.
M'agradaM'agrada
Efectivament ja és hora. Ja n’hi ha prou.
M'agradaM'agrada
F-a-n-t-à-s-t-i-c !!! Hi han reaccions, però molt febles, massa. Ja n’hi ha prou. I la gent del teatre no podria fer aquest monòleg abans de començar la funció normal ?
M'agradaM'agrada
I la gent que pot fer-hi alguna cosa (politics, p.ex.) podria actuar-hi en conseqüència mentre fan la seva, de funció 🙂
M'agradaM'agrada
També, però penso que si en qualsevol acte, la societat, dita, civil fa el monòleg, té més força, i aleshores els polítics i els tertulians, pujaríen al carro. I si fem una empastifada d’aquest ‘Hem deixat …’ ?
M'agradaM'agrada
Magnífic, Jaume. No afluixis, no afluixem cap de nosaltres, que ens hi juguem moltíssim. Una abraçada.
M'agradaM'agrada