Votar (o no) el 20D

No sabria dir del cert  quantes legislatures fa que no voto a unes eleccions espanyoles.
Dues raons tenia per a defensar aquesta postura. Una era de tipus ideològic:

a) Si considerem l’estat espanyol com a ocupant per pura coherència no hem de reconèixer les institucions espanyoles com a legítimes per als catalans.

I una altra de pràctica:

b) Els diputats catalans no arriben a la cinquantena en un Parlament de 350 escons. Ni tan sols en el millor dels casos, és a dir que tots els diputats fossin independentistes, deixarien de ser una minoria inoperant (per cert, molt parlar del a sobrereprensetació de Lleida a les eleccions catalanes però poc es parla de la de les provincies espanyoles menys poblades) que com a molt pot aspirar, i segons el joc de majories, a algun que altre “peix al cove” que ens farien suar per aconseguir-lo després de titllar-nos de tot. És la tàctica que tradicionalment va fer servir la CiU de Pujol i que va tenir alguns èxits (la supresió del servei militar, la cessió d’alguns impostos,…)  però que a hores d’ara, i ja fa mooolts anys, és un estadi més que superat.

No hi ha res que m’hagi fet pensar que aquests dos arguments han deixat de ser vàlids però davant de les eleccions del 20D hi ha certs aspectes a considerar:

1- Com en totes les eleccions, els partits que hi obtinguin representació rebran subvencions per cada escó i per cada vot. Sempre he pensat que els diners dels nostres impostos no han d’anar a parar per a subvencionar ni partits ni sindicats ni patronals ni moltes altres coses, i que caldria acabar amb això. Però pensant en el mal menor, en aquest cas concret val més que la majoria d’aquests diners vagin a parar a partits que estan per la independència que no a d’altres que els faran servir per a engreixar la maquinària que ens va a la contra.

2- Si no guanyen els partits independentistes donarem un missatge al món que el procés ha fracassat.
Cal dir que no hi estic d’acord. La imatge al món la donarem amb el que fem a casa nostra (i per cert,  que l’estem donant ben galdosa)

3- Hem de fer que Duran no aconsegueixi cap diputat.
Haig de confessar que aquest argument m’atrau. No només per a fer fora a una persona hipersobrerepresentada políticament gràcies a padrins que li van encomanar la tasca de posar-nos pals a les rodes durant més de trenta anys, sinó també per veure la resposta a la seva autopregunta “De què viure si deixo la política?” (La meva aposta: endollat al Grup Godó d’alguna cosa però jo me’l veig com el primer ambaixador espanyol a la República Catalana)

4-Per acomiadar-se, ja que seran les darrers eleccions espanyoles en les que podrem votar. 
Argument més de broma que seriós, però és que em dóna la impressió que a casa nostra només els que tenen interessos allà se les prenen seriosament. Els partits indepes diria que no gaire, només cal mirar l’argumentari que fan servir i els candidats que hi han posat.

5- Per a bloquejar-los i tornar-los ingovernables. 
És l’argument a favor de votar més intel·ligent que he llegit. El va proposar en Vicent Partal en aquest article (que recomano que llegiu). Depén del joc de majories i només del vot dels catalans, és a dir, que potser no serveix de res votar depenent del ressultat global, però potser es pot provar.

———————————————–

Total, que estic per no votar però potser em decideixo a fer-ho al darrer moment. I si ho faig ho faré per un partit independentista. No com altres que són d’un partit (lloat per la seva coherència!) que advoca per l’abstenció i després diu que si vota ho farà per un partit que com a màxim promet un referendum (encara estem amb això? Nosaltres ja varem fer el plebiscit!) en el qual demanarà el NO.
Sí, vull dir el Sr. Arrufat de les CUP. (O potser és que, segons diuen males llengües, hom te coll avall que la CUP es trencarà pel tema de la investidura i ja n’hi ha que cerca tendir ponts per al futur, en tot cas a mi això m’és ben igual)

De formacions independentistes n’hi ha dos en aquests comicis: Democràcia i Llibertat i Esquerra Republicana de Catalunya.
Em sap greu, però el candidat d’ERC em tira enrere. Els que seguiu el blog us penseu potser que és per la qüestió de la llengua, tema important per a mi com ja vaig dir fa un temps, I considerar que una persona gairebé monolingüe en castellà pot moure a votar un partit independentista a la gent que fa només uns messos va votar un partit espanyolista (amb una candidata immigrada de fa pocs anys i que parla un català correcte, per cert) és no entendre res de res.

I sí, però és que a banda de ser una persona que te l’habilitat lingüística que te (malgrat haver anat a l’escola en català cosa que altres no varem poder fer) no veig quina altra virtut obstenta. No li veig ni carisma, ni do de paraula, ni habilitat comunicativa, ni res. (Com diria la caricatura del Polònia del número 2 de la llista “Perdoneu, però algú ho havia de dir!”)

En fi, que si voto ho faré sense entusiasme (I és curiós, CiU i CDC es dissoldran i no els hauré arribat mai a votar mai en unes eleccions ni catalanes ni espanyoles)