Mireu la promoció que fa el “diario líder en castellano“, cliqueu aquí després de tapar-vos el nas.
Una història de franquisme any a any.
Segur que hi ha gent que en sentir la música del No-do o veure els discursos de Franco senten una mena de simpatia malgrat que ho passessin malament en aquella època. Malgrat tot, també és el seu passat, forma part de la seva joventut. Ens passa a tothom, ara jo taral·lejo quan sento les cançons d’Eros Ramazzoti per exemple, em recorda les festes de quan era jovenet i en aquella època detestava aquesta mena de música. L’exemple és estupid però vull dir que el temps ho cura tot, per això és important tenir sempre present la “memòria històrica” .
El temps ho perdona tot, sí. I amb ànim d’explotar aquesta mena de nostàlgia ( que és el primer pas, inconscient o no, per dir que aquella època era de fàbula) s’ha fet aquesta obra. D’acord que entre els autors les dades dels quals han fet servir per a fer-la hi han de tans dispars com Paul Preston i Juan de la Cierva. És la manera d’aparentar neutralitat i presentar-lo com un document històric explicat des de diferents punts de vista. El fet de fer aquesta col·lecció i sobretot qui la fa (el perfil mitjà d’aquest diari és el que és), és tendenciós, una manera de dir “van haver errors i excessos però malgrat tot va esta bé”.
És fastigós que aquesta sèrie s’anunciï en el moment que estem patint atacs a la llibertat l’expressió (recordem que precisament l’obra de Rubianes anava d’un dels primers assassinats feixistes).
Per que no siguem ingenus si us plau!!!! Algú s’imagina que algun diari basc dels que encara no han fet tancar fes una col·lecció titulada “La història d’ETA, any a any” explicada per historiadors des de diferents punts de vista? No seria un “document històric”? No és parla “de coses passades”?
Després de tot més ha matat el franquisme que ETA (sense comptar els morts fets durant la guerra).
Sí, hi ha molta més sang sota l’estanquera que sota la ikurriña, i no diguem ja que sota la senyera (Quants morts han estat per culpa nostra?????????)
Però som nosaltres qui sempre hem de demanar disculpes, sempre hem d’anar amb el cap acotat, sempre mirant d’aconseguir un rossèc de pa de la seva taula i donar les gràcies entusiasmats, sempre amb el sentiment de culpa interioritzat, sempre amb el pecat original de ser català i parlar la nostra llengua,…..
“Ells” poden dir el que vulguin, “ells” poden insultar, menysprear, escupir i calumniar, “ells” tindran el favor messell dels presos de confiança, “ells” sempre “ells”, “ells”….em fan fàstic, molt de fàstic i algun dia ens hauran de demanar perdò de genolls.
Un estat propi, si us plau, per pura dignitat.
-
Història de les històriesjosepselva | diumenge, 10 de setembre de 2006 | 11:05hNo és qüestió de sentir simpatia, ni que el temps ho perdoni tot. És qüestió que cadascú és fill de la seva época, tan com ho és de la seva mare. La nostàlgia del passat ve mes lligada a la història personal, a veuren’s “tal com érem” quan teniem vint anys. I érem també part involuntària, però inexorable de la història (desgraciada?) del nostre país. Totes les històries són tendencioses (unes mes que altres) i deixant de banda la pura propaganda feixista (tipus llibreria Europa) les hem de poder llegir totes (amb tot el sentit crític que es vulgui). Espero que també surti aviat la història de ETA en fascicles i DVD, escrita per ex-militants i per els qui han lluitat en contra.
-
I tantborinotus | diumenge, 10 de setembre de 2006 | 23:32h
Però segur que no explicaran la mateixa història aquests que si fos una col·lecció feta per una revista seriosa que es dediqués a la divulgació històrica. El que em queixo és que uns tenen butlla per a dir el que vulguin i com vulguin i altres no.
-
-
A l’Estat espanyol no és perseguiren els jueus per què l’inquisició els va expulsar abans.Anònim | diumenge, 10 de setembre de 2006 | 04:24h
Franco no va salvar l’Estat espanyol dels caciques i els poders factics que avui en dia encara manen i compten amb la majoria de mitjans.
Franco va afonar la peninsula en la misèria i Hitler comparat amb Franco, els jueues i els americans era un sant encara que un altre malalt criminal.
I a partir d’ahí ja poden contar totes les històries i mentides que vullguen de Franco i el Nodo.
Franco va ser molt dolent, però al menys era franc, no com els dirigents d’ERC que diuen defendre una cosa i en fan un altra ben diferent.
-
No acabo d’entendre el que vols dirborinotus | diumenge, 10 de setembre de 2006 | 23:41hPerò de tota manera prefereixo sempre un partit democràtic a un dictador
-
Divendres havia d’agafar un avió a Milà per tornar cap a casa, però el col·lapse circulatori de la Tangenziale Nord (la B-30 versió llombarda) me’l féu perdre. Així que hi vaig fer una nit inesperada que vaig dedicar a veure la tele (per una vegada) i a llegir Vilaweb.
Hi havia un anunci del diari La Repubblica oferint als compradors uns fascicles semblants, amb Mussolini com a protagonista. I què ? Va ser la història d’Itàlia. Com en Franco va ser part de la història d’Espanya. Si resulta que això serveix a nivell publicitari per augmentar les vendes, fan bé a utilitzar-ho.
Evidentment el dret d’expressió és per a tothom fins i tot per als feixistes. És clar que aquesta col·lecció és adreçada als lectors del diari aquest que tenen el perfil ideològic que tenen.És ingenu pensar que explicaran la història del franquisme des del rigor històric i no en faran apològia més o menys oculta o descarada.
Però no és això del que em queixo sinó del fet que no tothom te el mateix dret a explicar les seves històries i fins i tot s’escapcen els intents de fer uns mitjans d’expressió alternatius que expliquin altres punts de vista. Ells tenen el poder i te’l refreguen per la cara amb el trist resultat que acabes pensant que la culpa és teva i acabes demanant perdó per tot.
Temps d'incertesa (com tots) 