#25N : Campanya en marxa

Des del passat divendres estem en campanya. Han tornat els cartells, els videos, els mítings i les entranyables protestes dels periodistes del mitjans públics en desacord dels criteris d’informació dels blocs electorals (Ara sembla que no reciten la cantarella tot i que segueixen sense signar les noticies).

Es nota que estem en plena crisi. El presupost dels partits ha baixat considerablement i la precampanya ha estat de baixa intensitat. Fa només uns anys dos messos abans de l’inici oficial ja teniem els carrers i tanques  plens d’eslogans.

Sigui com sigui, la campanya ja està en marxa. La campanya d’unes eleccions que tothom, li agradi o no, te assumit que seran històriques perquè marcaran un abans i un després en la història de Catalunya i de la seva relació amb Espanya. Ja sigui perquè obriran el camí de la independència o perquè al final no passi res (Fins i tot si al final no passés res les coses no tornarien a ser iguals).

En aquests primers dies ja hem començat a veure les estrategies dels partits: Bàsicament, mostrar les virtuts pròpies i els defectes aliens tot exagerant totes dues coses. Res que se’n surti del guió però sí que hi ha coses que sorprenen.

O més que sorprendre alguns cops sembla que a alguns directors de campanya se’ls en va massa l’olla. Com aquest vídeo del PP

Que si volia ser graciós o mostrar alguna mena de metàfora no hi ha per on agafar-lo.

O aquest del PSC:

Que tenint en compte que es va estrenar el dia de l’aniversari de la Nit dels vidres trencats hom no sap si atribuir-hi manca de tacte, voluntat de banalitzar l’Holocaust o directament estupidesa.

El dia anterior a l’inici de la campanya es van fer públiques les enquestes dels organismes oficials: el català CEO i l’espanyol CIS.

Hi ha el costum d’acusar les enquestes de partidisme segons sigui qui les llegeix i la seva afinitat amb l’encarregat de fer-la. En alguns casos val a dir que la potineria salta a la vista. Ja vaig dir en un apunt durant la campanya de les eleccions de fa dos anys que les enquestes poden servir tant com per a mostrar un estat d’opinió com per a contribuir a crear-lo.

En tot cas les enquestes del CEO i CIS haurien de ser en principi les més fiables. Poden estar més bé o més malament fetes però, en ser d’organisme públics (això és pagats per tots), hauria d’estar lliure de manipulacions o en cas de sospita certa hauria de ser objecte de denúncia, depuració de responsabilitats i compareixença dels responsables en seu parlamentària. En principi, és clar.

I llavors com és que totes dues enquestes mostren ressultats diferents?

L’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió diu:

CiU: 69-71 (majoria absoluta) ara en te 62

PP: 18-19 ara en te 18

PSC: 15 ara en te 28

ERC:  14 ara en te 10

ICV : 10 igual que els que te ara

C’s: 6 ara en te 3

SI: no hi treuria representació, quan fa dos anys en va treure 4 escons

CUP: hi podria entrar (0-3)

La dels Centre d’Investigacions Sociològiques diu:

CiU: 63-64

PSC: 19

ERC: 17

PP: 16-17

ICV: 11

C’s: 7

SI: 1

Cal tenir en compte que el marge d’error de l’enquesta del CEO és del ±2’47 mentre que la del CIS és del ±1’8 para el total i per provincies és Barcelona ±2,9%, Girona ±4,1%, Lleida ±4,1% i Tarragona ±4,1%. Alguns escons poden ballar amb això, i també el ressultat de les formacions més petites.

Tradicionalment les enquestes del CIS són força fiables tot i que quan es tracta de Catalunya no afinen tant a diferència de les del CEO. Potser és que l’elecció de la mostra i la posterior “cuina” dels ressultats es fan millor des de prop que no des de Madrid. Una altra dada interessant és que el treball del CIS te una trentena de pàgines mentre que el del CEO gairebé arriba a les quatre-centes.
A més a més, una enquesta ve a ser com el balanç d’una empresa, mostra la situació en un moment donat, situació que pot canviar i evolucionar i que cal anar seguint (i més en aquests dies agitats) però que pot mostrar algunes tendencies clares que es poden donar com a gairebé segures. En aquest cas, mirant aquestes enquestes i d’altres que s’han anat fent podriem dir que:

– CiU puja
– PSC es fot una castanya
– PP es queda igual, escó amunt o avall
– ERC puja
– ICV es manté o pot pujar una mica
– C’s puja

En canvi d’altres estan encara per decidir:

-Si CiU aconseguirà majoria absoluta
-Quina serà la segona força al Parlament
-Si SI tornarà a entrar al Parlament
-Si les CUP aconseguiran algun escó

Val a dir que entre la gent que te decidir votar hi ha un 36,7 (segons CIS) i un 29,5 (segons CEO) que encara no tenen decidit el vot. Un percentatge important en tot cas, i que és el que cobegen seduir (o si més no, impedint que votin als altres) les estratègies electorals ara ja a ple funcionament.

Una altra dada interessant és que els partidaris de votar “Sí” a la independència guanyarien per un 57% contra un 20,5% de No, 14,3% s’hi abstindria, 6,2% NS/NC i 1,5% No responen. Un ressultat que és per a preguntar-se per què no fem el referendum demà mateix.

(A banda dels comportaments electorals les dues enquestes oficials pregunten també sobre la situació social, la valoració dels polítics, etc….Els ressultats no denota gaire optimisme)

En tot cas la participació en aquestes eleccions serà un tema important. Sempre ho és però enguany més. El vot espanyolista es mobilitzarà com mai per a frenar “el procés”, i l’independentista es mourà per a accelerar-lo però també per a omplir el Parlament d’escons ocupats per diputats sobiranistes per a donar un missatge clar al món.

Potser per això es va prohibir que la Generalitat fes una campanya animant la participació   perquè això només ho pot fer el govern central. Hi ha coses que només poden passar a Espanya. El vídeo prohibit és aquest:

Divendres, a banda de commemorar-se la “Nit dels vidres trencats” també és l’aniversari de la caiguda del mur de Berlín. A diferència dels que he esmentat més amunt hi ha gent que sap  d’Història i va aprofitar per a fer aquest video coincidint amb l’inici de la campanya. Està ideat per Miquel Calçada (que hi posa la veu), Salvador Cardús i Vicent Parlat. Hi penjo la versió que du subtítols en anglès. Seria interessant fer-la còrrer per tot arreu. Espero que algú li hagi fet arribar a l’Angela Merkel. Ossi com és, això del Mur ho va viure de ple i pot comprendre millor el misssatge del vídeo. Recordeu que cal cercar aliats internacionals.

Em sap greu per als lectors d’aquest blog als que no els agrada la política però em temo que durant els propers dies els posts seran (continuaran sent) monotemàtics. Durant la campanya i si tinc temps tinc la intenció de fer posts dedicats als partits polítics. Una ullada al mostrari (o monstrari)

Imatge: Foto de Cèlia Atser per a l’ANC

4 responses to “#25N : Campanya en marxa

  1. Bona reflexió i información. Jo ja he començat a enviar el video ‘Cauen els murs’ a diferents amics i coneguts de l’Unió Europea, Àsia i EE.UU. Hi ha subtítols en anglès, francès i alemany. Convido a tothom a fer-ho.

    M'agrada

  2. Parlat no, Pardal 8) hehe.

    M'agrada

  3. It’s amazing that the ad to promote voting was banned. Spain pretends to be a democracy, but it isn’t. I wonder if the EU will ever notice that.

    M'agrada

  4. Certament aquestes no són unes eleccions normals, tampoc ho és que un president disolgui el parlament al cap de dos anys si no és per imposibilitat de seguir governant.
    En Mas, i nomès ell, no pas CIU, ha guanyat molts punts a ulls de molts independentistes que li acabaran donant el vot, i en canvi no haurien votat mai CIU. L’actitud d’en Mas ha estat sorprenent perquè s’ha mullat, el dubte que tenim molts és si encara guarda la tovallola i la roba per si de cas.
    L’altre dubte molt serios es el que va expresar la Carme-laura en un post (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/232882): votant CiU també es voten els unionistes de UDC, encapçalats per l’impresentable Duran Lleida, ja que les llistes de CiU estan trufades de noms dels partit d’en Duran, i tenint en compte que CiU és una coalició electoral, però en realitat són dos partits on cadascú vota el que vol al parlament, si hom vota CIU pensant en que defensarà la independència es pot trobar que a l’hora de la veritat, els diputats de CDC votin una cosa i els de UDC una altre, com ja ha passat altres vegades. Per tant, fins i tot si CiU tragués majoria absoluta no es podria garantir que votaria en bloc la independència.
    Com que aquestes no son unes eleccions normals, crec que són les úniques fins ara en que cal votar, i fins i tot votar partits, -no ens queda altre- -, no pas pensant en sigles sinò en en el procés ulterior. I qui no ho faci perque se l’agafa amb paper fi i encara esta donant voltes a si l’eix social o l’eix nacional és abans l’un que l’altre es mereix que, com la llebre de la faula se’l mengin, siguin “galgos o “podencos”, però com que en aquest cas no se’l menjaran sols a ell o ella sinò que tots plegats ens hi juguem molt mes, només queda triar entre partits independentistes o unionistes o be quedar-se amb la irresponsabilitat de no haver sabut estar a l’alçada d’un moment històric.
    No serà España ni els espanyols qui ens impedirà la independència, tampoc la UE, no seran pas les pors ni les amenaces. Només els catalans porucs que no siguin unionistes amb España i els menfotistes ho podran aconseguir.
    De manera, Jaume, que despres del 25N suposo que tu i jo seguirem lluitant per la independència passi el que passi, no en queda altra cosa si ens tenim respecte a nosaltres mateixos.

    M'agrada

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s