Adéu George, Adéu!

borinotus | 1- Politics | dimarts, 4 de novembre de 2008 | 09:12h

Avui és el primer dimarts després del primer dilluns del mes de novembre d’un any de traspàs. I això vol dir que als Estats Units trieu nou President.

A l’hora que publico això encara no han obert les urnes i només han votat aquells que ho han fet avençadament. No se sap, doncs, qui serà el teu successor.

Segons la majoria d’enquestes, però, qui guanyarà serà en Barack Hussein Obama. El candidat (mig) negre. (En Jesse Jackson sí era negre, però aquest no va passar de a semifinals al seu moment.  També són negres la Condolezza Rice i en Collin Powell. No ho dic per res, només constato).

No se si n’ets conscient però al final t’ha passat el mateix que al teu amic Aznar (Ansar, vaja): Has passat pel govern de tal manera que qui faci alguna promesa de canvi tindrà les de guanyar. En certa manera més que guanyar l’altre ets tu qui perd. Mentre no acabi essent un bluf com aquí….

Des d’aqui estant la informació que ens arriba del teu país és sempre bastant esbiaixada. Sembla que els més anti-ianquis vulguin que guanyi Obama i els més reaccionaris que guanyi McCain. Com si els primers esperessin alguna mena de revolució bolxevic i els altres pensessin que el seu candidat és l’únic patriota i creient. Això mostra fins a quin punt tenim un gran desconeixement de la política nord-americana.  De fet, molts punts del programa democràta els podria subscriure el PP tranquilament.

A mi la veritat tant se me’n dona qui surti. Ni visc allà ni, com he dit, disposo de prou informació per a tenir un judici prou meditat.  Només tinc ganes que acabi ja d’un cop que estic fins als nassos que per tot arreu ens parlin de les darreres anècdotes de campanya (Informació de programes poca cosa, però de tonteries i gracietes en sabem un munt).

Ara, si em fessin triar entre els dos segurament triaria més els del ruc que els de l’elefant. Però tot i així, deixa’m dir-te…Pobre Mc Cain!

Ell, en certa manera, també representava un canvi. Home amb experiència i heroi de guerra donava una imatge de persona gran i afable. Algú en qui fins i tot els democrates no convençuts de la inexperiència d’Obama hi podien confiar.

En McCain va estar fent equilibris durant totes les primaries per a desempallegar-se del teu llegat sense fer-li el joc a l’adversari. Pel que sembla l’electorat republicà ho va avalar. Mentre els democràtes anaven a la grenya i no es decidien entre Hillary i Obama, McCain va escombrar els seus rivals.

Vet ací un detall que posiblement us farà perdre les eleccions. Els dos candidats representants de Bibliopolis (Huckabee i Romney) van desaparèixer aviat d’escena. Semblava que els electors republicans ja en tenien prou de fonamentalisme cristià. No vàreu entendre el missatge i l’hi imposeu la Sarah Palin aquesta per a cobrir aquest flanc. Cosa que li va fer ben poca gràcia. Mentrestant l’Obama supleix les seves mancances amb la inclusió d’en Joe Biden amb la qual cosa fan un tàndem que combina la il·lusió del canvi amb la respectabilitat de l’experiència.

Quina mania de voler convertir la gent! Això ja de l’època Reagan però tu vas donar a aquests grups un impuls que no havien tingut mai. Es veu que de jove eres un bon tarambana. Irresponsable i borratxo. I que el contacte amb l’Esglèsia et va fer canviar i vas voler fer que tothom en compartís els beneficis de la pregària.
Jo ja t’ho agraeixo que et preocupis pel nostre benestar espiritual però, saps què passa? A casa som gent honrada que no ens droguem ni ens emborratxem ho sigui que no ens cal que ens vingueu amb la creu, entesos? Mercès, eh? Però de debò que no cal.

En tot cas, els republicans de cara a l’opinió púlica nostrada teniu les de perdre. Poc importa que hagin estat presidents democrates els que hagin participat en més guerres que els republicans. O que qui va decretar el final de l’esclavitud fou republicà. O que els que van fer fabricar i  tirar les bombes atòmiques fossin demòcrates. Sempre tindrà més bona imatge en Kennedy que tu malgrat que ell fos el primer a enviar tropes al Vietnam.

De tota manera, tant se val qui guanyi. D’aqui a un parell d’anys ja serà titllat d’imperialista i a les manifestacions anti-ianquis en passejaran un capgrós al costat d’un paio vestit de míssil.

Parlant de guerres…Ens diràs algun dia que nasos hi anaves a fer a l’Iraq? Allò de les armes de destrucció massiva no s’ho creia ningú i fins i tot vas fer fer el paperot a l’únic del teu equip que tenia una mica de seny: En Collin Powell. El vas fer anar a l’ONU a presenar unes proves que no s’agafaven per enlloc i ell et va abandonar. Tan cremat ha quedat que ha acabat donant suport a Obama.  I pel petroli no serà…Volies emular el teu pare? Ell en dos mesos ho va tenir resolt.

George, passaràs a la història com un dels Presidents més impopulars dels Estats Units. A dins i fora. Han fet còrrer que eres babau, i molts acudits de tu. (Per cert, el meu preferit el copio al final del post).

Bé Geoge, queden dos mesos si fa no fa per a que deixis la trona. Que faràs després?  Diuen els que et coneixen de prop que en la intimitat ets afable i amb molt sentit de l’humor. No gaire agut però sí simpatic i graciós. Que tens traça a l’hora de fer de còmic i que haguessis tingut èxit si t’hi haguessis dedicat.

Segurament és veritat. I jo crec que ho hauries d’haver fet si hi tenies ocasió. I saps què? Tots haguessim sortit guanyant.

——————————————————————————————–
Hu’s the new leader of China
________________________________________
Playwright Jim Sherman wrote this after Hu Jintao was named chief of the Communist Party in China.
________________________________________
(We take you now to the Oval Office.)
George: Condi! Nice to see you. What’s happening?
Condi: Sir, I have the report here about the new leader of China.
George: Great. Lay it on me.
Condi: Hu is the new leader of China.
George: That’s what I want to know.
Condi: That’s what I’m telling you.
George: That’s what I’m asking you. Who is the new leader of China?
Condi: Yes.
George: I mean the fellow’s name.
Condi: Hu.
George: The guy in China.
Condi: Hu.
George: The new leader of China.
Condi: Hu.
George: The Chinaman!
Condi: Hu is leading China.
George: Now whaddya’ asking me for?
Condi: I’m telling you Hu is leading China.
George: Well, I’m asking you. Who is leading China?
Condi: That’s the man’s name.
George: That’s who’s name?
Condi: Yes.
George: Will you or will you not tell me the name of the new leader of China?
Condi: Yes, sir.
George: Yassir? Yassir Arafat is in China? I thought he was in the Middle East.
Condi: That’s correct.
George: Then who is in China?
Condi: Yes, sir.
George: Yassir is in China?
Condi: No, sir.
George: Then who is?
Condi: Yes, sir.
George: Yassir?
Condi: No, sir.
George: Look, Condi. I need to know the name of the new leader of China. Get me the Secretary General of the U.N. on the phone.
Condi: Kofi?
George: No, thanks.
Condi: You want Kofi?
George: No.
Condi: You don’t want Kofi.
George: No. But now that you mention it, I could use a glass of milk. And then get me the U.N.
Condi: Yes, sir.
George: Not Yassir! The guy at the U.N.
Condi: Kofi?
George: Milk! Will you please make the call?
Condi: And call who?
George: Who is the guy at the U.N?
Condi: Hu is the guy in China.
George: Will you stay out of China?!
Condi: Yes, sir.
George: And stay out of the Middle East! Just get me the guy at the U.N.
Condi: Kofi.
George: All right! With cream and two sugars. Now get on the phone.
(Condi picks up the phone.)
Condi: Rice, here.
George: Rice? Good idea. And a couple of egg rolls, too. Maybe we should send some to the guy in China. And the Middle East. Can you get Chinese food in the Middle East?

Versió per imprimir (format PDF)

Comentaris: 3

Afegir-hi un comentari

• …

  latrappola | dimarts, 4 de novembre de 2008 | 19:52h

  La veritat és que no ho seguit gaire, però tot i així em sembla que prefereixo l’Obama, més que res perquè les darreres dècades han estat més tranquil·les amb demòcrates que amb republicans (tot i que en el passat no fou així). El que em rebenta una mica és la imatge esbiaixada que estan donant els mitjans d’aquí, l’Obama que ens presenten només existeix en l’imaginari d’alguns ideolègs de certs partits d’aquí que es fan dir d’esquerrers. Han sabut vendre una bona imatge, una icona, potser preveient que el negre perdria segur i després podrien seguir amb les seves dèries anti-imperialistes. Ahir em mirava l’Àgora i en Xavier Sala i Martín comentava el mateix, deia que l’Obama estava a favor de la pena de mort, de la venda lliure d’armes, i va cada vesprada a missa. Un paio així aquí en diríem d’extrema dreta, en canvi l’han mostrat com el nou messies de l’esquerra. També em va sobtar el comentari que va fer sobre sudamèrica, segons en XSM els sudamericans estan esperant una victòria de McCain, ja que l’Obama ha dit que no respectarà els tractats de lliure comerç, i és curiós, això és exactament el contrari del que s’està dient aquí. Una altra dada, a l’Avui d’avui surt un esquema dient que en McCain preveu una estada de 100 anys a l’Iraq mentre l’Obama en preveu una retirada en 16 mesos. És així? Jo no ho tinc tant clar que sigui així ni recordo que cap dels dos candidats hagi dit res semblant…

  Respondre aquest comentari
  • Blanc o negre

    borinotus | dimecres, 5 de novembre de 2008 | 13:24h

    Sí, a mi també em fot aquesta paranoia maniquea com si en McCain fos el Ku Klux Klan i l’Obama fos el Messies. Ni una cosa ni l’altra. Ens simplifiquen massa les coses i després venen les decepcions. No podem veure les coses alienes amb els nostres paràmetres.

    A mi em ve al cap les darreres eleccions  presidencials franceses. Semblava que el Sarkozy era un neocon salvatge i xenòfob i que l’única salvació del món, segons els nostres mitjans de comunicació, era la Ségolène Royal. Qui recorda ara això?

    Sobre això dels 100 anys a l’Iraq de McCain ho va dir en el programa de Larry King a la CNN. Ho pots veure aquí.

    Respondre aquest comentari
    • …

      latrappola | dimecres, 5 de novembre de 2008 | 20:53h

      Gràcies per l’aclariment i la referència de la CNN.

      Respondre aquest comentari

Canço d’amor en judeo-català

borinotus | 5- Miscel·lània | divendres, 31 d’octubre de 2008 | 18:37h

Aquesta senyoreta de la foto és la cantant Yasmin Levy (web), nada a Jerusalem l’any 1977.Descendent de jueus sefardites, fa anys que canta principalment en jueu-espanyol amb influències de ressonàncies africanes, indígenes americanes o aflamencades.

Si cliqueu a “Vull llegir la resta de l’article” en sabreu una miqueta més i la sentireu cantar…en català.

Com sabeu l’any cap al final del segle XV es van unificar dinàsticament les corones de Castella i Aragó. Continuaven essent “estats” separats amb les seves pròpies lleis i institucions. Amb una sola excepció. La primera institució espanyola fou… La Inquisició. (Ja va crear llavors un conflicte de competències)

Aquest organisme de l’esglèsia catòlica havia nascut al seu moment per a combatre heretgies (com ara el catarisme) però en aquella època va ser reconvertida en una implacable màquina de neteja ètnica i ideològica. L’any 1492 es va promulgar el decret d’expulsió dels jueus. A Catalunya un dels ports que van tenir una importància en l’embarcament de les famílies expulsades fou el de Port-Vendres, a Cotlliure (Rosselló) i allà hi ha una placa que ho recorda.

Els jueus expulsats es van repartir per tot el món principalment a l’Orient Mitjà. Els d’origen castellà van mantenir la seva llengua que s’ha anomenat després ladino. En canvi, els jueus catalans van anar perdent el català generació rere generació en favor de la llengua del país d’acollida.

(Ladino, per cert te un significat pejoratiu en espanyol i vol dir astut o fals. Normalment amb paraules que tenen l’origen en quelcom jueu ja passa això. Un altre exemple és marrano que és com es deia del jueu no convers i clandestí.)

La tasca de recuperació d’aquest llegat va ser en bona part obra de Yitzak (o Isaac) Levy, un musicòleg que es va dedicar a investigar els seus orígens culturals familiars (jueus castellans). La seva filla Yasmin, que tenia un any en morir el seu pare, en recull el testimoni.

Ja fa uns anys que na Yasmin canta i fa discs. I és el primer cop que inclou un tema en català en un album. Es diu “Mal de l’Amor” inclós al treball “Mano Suave” .

Us deixo un arxiu de veu de la cançó (De vegades triga una mica en començar després de prémer el “Play”)

(Si us agrada, podeu anar a aquest post que vaig escriure fa un temps on vaig penjar uns videos d’ Ofra Haza que també us agradaran)

El mal de l’amor
Es mal de migranya
Be ho sabia jo
De quan festejava

Vaig festejar un temps
Una Marianna
Que de voluntat
Jo prou li’n portava

Ella tambe a mi
O be ho demostrava
Les claus del meu cor
Ella les portava

Jo les hi vaig dar
Una matinada
Anant a la font
A la font de l’alba

(Fa tres posts seguits que poso fotos de senyores guapes. Al proper hi haurà un brusc canvi i posaré en Bush. Ho informo per tal que no s’hi espanti ningú. Bon capde)

Versió per imprimir (format PDF)

Comentaris: 2

Afegir-hi un comentari

• Bona música!

  Francesc| Adreça electrònica | diumenge, 2 de novembre de 2008 | 11:58h

  Escric aquest comentari tot escoltant la cançó.
  Una bona activitat per un matí de diumenge plujós.
  I m’agrada sobretot la instrumentació.Per cert, em podries dir cóm es fa per incloure música en un post?

  Respondre aquest comentari
  • És molt fàcil

    borinotus | dilluns, 3 de novembre de 2008 | 14:01h

    T’envio un correu a l’adreça que indiques i t’ho explico.

    Respondre aquest comentari

Mònica a TV3

borinotus | 2- Socials | dijous, 30 d’octubre de 2008 | 15:13h

Fa uns dies vaig escriure un apunt (aquest) on em queixava del mapa de temps que mostraven alguns mitjans nostrats. De TV3 deia que feia un temps que havien empetitit el mapa d’Europa per tal de mostrar una Península Ibèrica (bé, una Espanya) més gran.

Ja fa uns dies que veig que el mapa Europa torna a ser el que era. Rectificar és de savis.

Seria massa presumpció pensar que el meu post hi ha tingut res a veure-hi però per si un cas…Mònica, si llegeixes això, pren nota sup:

Ja han passat més dels cent dies tòpics que s’atorguen com a període de gràcia abans d’avaluar una gestió. Ja se que hi ha coses que a la televisió no s’arreglen d’un dia per l’altre i també n’hi ha d’altres que fins que no acabi la temporada no s’hi pot fer res i també sous blindats suposo. Però si em permets uns comentaris d’un simple espectador…:

– Que plogui i nevi no és una noticia prou important com per a ocupar mig telenotícies. Això a El Temps

– Ídem dels esports.  Que un jugador del Barça s’hagi torçat una ungla a la dutxa no és noticia. Hi ha programes específics d’esports per a parlar de tot això.

– Parlant d’esports: Pel que fa a la Selecció Espanyola pensa que qui en sigui seguidor preferira veure-la per altres mitjans abans que TV3. I que a l’espectador mitjà de TV3 el tema o se li’n fot o no li agrada. O sigui: No guanyes televidents nous i els de tota la vida et poden abandonar. Compte amb això!

-Els mitjans catalans es van crear per a donar una imatge catalana del món. Per a donar-hi una d’espanyola o de sueca ja hi són els mitjans espanyols i suecs.

-Em sembla molt bé que pel seu caràcter públic TV3 no vulgui fer segons quina mena de teleporqueria tot i que ens cal també ens cal algun grau de cutrerio en català. Ara bé, no ens matxuqueu més amb programes d’aquests en que la gent ens explica la seva vida i els seus neguits. Ve a ser el mateix però políticament correcte.

-M’agrada la F-1 però no que em feu el TN a les quatre de la tarda. Era preferible quan feieu les curses dividides en dues (mitja per TV3 i mitja pel 33). Que digueu que qui vulgui veure les noticies connecti el 3/24 no és cap solució. Habitualment a la gent no li agrada que li canviïn la programació habitual i fer-ho és una manera de perdre audiència. A més tenint en compte que els informatius tenen més seguiment que la F-1 crec que el millor seria fer la retransmissió com abans o be fer-ho tot pel 33.

-Més sobre la F-1. Igual que la selecció espanyola, qui no la veu perquè li agrada sinó perquè segueix Alonso perquè és espanyol preferira mirar T5. És vergonyós el seguiment tan servil que feu d’aquest pilot. Sobretot els dibuixos animats. M’agradaria veure una retransmissió més professional. Que entrevisteu l’asturià em sembla lògic (sobretot quan era campió) però ara que no s’hi menja res no cal que ho feu a cada programa i menys quan no entrevisteu ni a Raikkonen ni Hamilton ni Massa ni Kubica,….De pas, fes que aprenguin idiomes els locutors, sembla que pensin que tot animal racional que no sap català coneix el castellà.

-Quan tingueu temps morts a la programació fiqueu-hi dibuixos animats com feien quan jo era petit. El programa aquest de gracietes i putades (Just for laughs o com es digui) és penós i dura mitja hora.  Quan manaven els altres posaven Mr. Bean fins a la nàusea i ara aquests això…

-O millor encara, podrieu ficar programes com Valor Afegit o Silenci? o d’altres programes de gran qualitat i que passen desapercebuts. Passeu programes del 33 a TV3 . Pot ser-ne un bon rellançament. De fet, això és el que va passat amb tu i “La Nit al Dia”

-Els programes satírics i de fer riure estan molt bé. I més encara si estan fets per gent d’aquí. Però no basem tota la programació en un hihihi constant.

-Parlant d’humor: Doneu algun premi a “Vinagre”. Deu haver batut el rècord d’acudits sense gràcia de la història de la televisió.

-El reportatges de l’Entre Línies (la majoria del tipus “lesbianes sadomasoquistes a la tercera edat”) no tenen en la seva majoria gaire interès. Què fa aquest programa encara en antena? . Ja posats, quant cobra en Ramon Pellicer de TV3 entre les dues facetes de director de TN i amo de la productora del programa?.

-Quan digueu una noticia no cal que aneu al carrer a demanar l’opinió a quatre que passin per allà. El que puguin dir és molt respectable, però no ho podeu mostrar com a il·lustratiu d’una opinió general. A més, es nota molt (però molt) que “coleu” gent que parla castellà.

-Això passa també quan per a complementar una noticia demaneu l’opinió d’un especialista en la materia tractada. La majoria parlen castellà. Cap problema amb la llengua que tingui com a materna però després de tants anys d’escolarització qui no parla el català és que no arriba a graduat escolar (o com es digui ara) segons el pla d’estudis vigent. O això o els demaneu que parlin castellà o són eisimifòbics.

-La majoria de pel·licules que s’emeten i que han estat coproduïdes per TV3 amb altres cadenes “autonòmiques” són dolentes i a més estan mal doblades. Com és que és més fàcil doblar les pel·lis americanes que no les rodades en castellà? (I això que molts actors es doblen a si mateixos!)

-Els convidats famosos no tenen perquè ser tots espanyols i a més col·laboradors de cadenes de la competència. Creeu programes que donin lloc a un star-system propi.

-Per què Estopa surt cada dos per tres i els grups que canten en català no els coneix ni deu? És més, per què no els entrevisten en català? No han anat al col·legi? Jo al barri d’aquests nois i d’altres per l’estil (em vaig criar en un) em moc sempre en català i encara no he tingut cap problema. No mosseguen.

-Podria parlar de l’objectivitat de les noticies però el fet que el GupoZ (o sigui El Periodico) us hagi premiat pel vostre rigor informatiu ja ho diu tot.

-En connexió amb això. Recordo que l’ex-alcalde de Mataró i diputat va demanar el teu cap perquè no li va agradar una entrevista que li vas fer al President Montilla. D’altra banda en Joan Ferran (també socialista) va dir que calia arrencar la “crosta nacionalista” dels mitjans públics ja que no eren prou servils amb el govern.  Al cap de poc et van nomenar directora de TV3 cosa que malgrat que em va alegrar em va deixar amb el neguit de saber si sera un regal enverinat per a controlar una informadora independent i carregar-se “La Nit al Dia”. (Aquest neguit no l’hagues tant tingut si el nomenament hagues estat de cap d’informatius). Ara aquests mateixos us premien….Just en el moment més baix de popularitat de TV3.

Segurament hi han més coses per a parlar, però de moment ja n’hi ha prou.

Mercès.

Versió per imprimir (format PDF)

Comentaris: 17

Afegir-hi un comentari

• TV3 cada cop més TVEcat

  Antoni| Adreça electrònica | divendres, 31 d’octubre de 2008 | 20:30h

  TV3 cada cop és més TVEcat. El ditxós anunci “miee-eee-edoo…” és una prova més de l’espanyolització d’aquesta cadena “autonòmica” que tenim.

  Miee-eee-edoo… (l’anunci dels collons)

  Respondre aquest comentari
  • Això és a banda

    borinotus | dilluns, 3 de novembre de 2008 | 14:22h

    La publicitat aquesta no és de TV3.

    Respondre aquest comentari

• Afegir-hi quelcom…

  Jordi Carbonell | divendres, 31 d’octubre de 2008 | 18:49h

  seria esgarrar-ho. Esplèndid retrat de la “crosta”, perdó la “nostra”, i  aquest blocaire subscriu totes i cada una de les observacions.

  salut!

  Respondre aquest comentari
  • Sí que s’hi podrien afegir coses

    borinotus | dilluns, 3 de novembre de 2008 | 14:26h

    Però crec que en aquesta llista estariem d’acord la majoria.

    Respondre aquest comentari

• …

  latrappola | divendres, 31 d’octubre de 2008 | 17:21h

  Molt d’acord amb tots els apunts que indiques, ho veig tal com ho dius.

  Un altre tema que no m’agrada és el format de safareig que cada cop prenen més els informatius, estan convertint la informació política en una mena de pim pam pum on el fet polític no té cap mena d’importància. Exemple, el tema del ninot de Sarkozy per fer vudú, ho treien enmig de la informació de política internacional, com si hi tingués res a veure. Sovint apareixen informacions d’aquesta mena fora de lloc. No tenen cap altre intenció que ridiculitzar personatges que no agraden al govern.

  I aquesta tarda al Cor de la Ciutat, res de castanyada, han muntat un mena de Halloween espectacular. Jo ja fa 35 anys que visc en aquesta ciutat i no he vist mai res de semblant.

  Respondre aquest comentari
  • Safareig

    borinotus | divendres, 31 d’octubre de 2008 | 18:42h

    El tema dels TN és preocupant. Es passen més estona fent ximpleries i intentant caure simpàtics que informant.  Les conyetes entre companys que les facin fora de càmera.

    Entre el cap parlant i el programa de safareig hi ha un terme mig que TV3 tenia força apamat. Es d’esperar que la Terribas, que de fer informatius en sap, hi posi remei.

    Sobre Halloween no se que passa que sembla que hi hagi una campanya per a promocionar-lo. Dura de fa anys i és per tot arreu.

    Respondre aquest comentari

• Observacions que suscric

  carme.laura | dijous, 30 d’octubre de 2008 | 21:05h

  amb l’afegit del comentari de n’Homònim. Enhorabona!.

  Respondre aquest comentari
  • Crec que molta gent ho subscriuria

    borinotus | divendres, 31 d’octubre de 2008 | 13:54h

    És tan vox populi que estranya que no en facin cas. Coses de la crosta socialista.

    Respondre aquest comentari

• CLAR I CATALÀ

  Homònim | dijous, 30 d’octubre de 2008 | 16:58h

  Noi, et felicito per la teva clarividència i lucidesa en enumerar totes les mancances que molta gent advertim però que no sabem expressar amb el cap tan clar com tens tu.

  Jo només hi afegiria un apunt sobre  la qualitat  del català que parlen els professionals o fin i tot a les series de la casa,encara que les fagin unes productores,ara mateix  al Cor de la Ciutat acab de sentir “gilipollas” i no és nou ,ho he sentit moles vegades i ho mires a www.enciclopedia.cat  i no hi és i  d’ altra banda sintacticament el que més m’ emprenya es que comecen a parlar sense els pronoms febles igual  que alguns immigrants quan encara no saben  parlar bé el català.

  Respondre aquest comentari
  • Tens tota la raó!

    borinotus | divendres, 31 d’octubre de 2008 | 13:48h

    Un dels motius de la creació de TV3 va ser donar un impuls a la normalització del català. D’acord amb això els professionals haurien de ser curosos al respecte. No cal que parlin un registre culte tota l’estona sinó només quan calgui sinó també l’estandard, el col·loquial o el que calgui en cada situació. I per això no cal recòrrer a barbarismes que no calen.

    Tens tota la raó (menys en anomenar-me clarivident, és clar).

    Respondre aquest comentari

• mapa del temps

  Jaume | dijous, 30 d’octubre de 2008 | 16:46h

  Doncs a mi això dels mapes del temps em té força emprenyat. Fixa’t que quan surt el mapa de la Península (i per què no de l’Equador o del Magrib?) la paraula Madrid està col·locada a l’est (levante diuen ells) de manera que MADRID va des del centre de la Península fina al la nostra mar mediterrània. O sigui que gràfiacment, i no sé si metafòricament, ens han posat Madrid tapant un 80% dels Páïsos Catalans. Per què, havent-hi espai de sobres, no van posar la paraula madrid capa  l’oest del punt central que ocupa a la Penísnula, és a dir, que la D final del nom acabés al punt central i no fos la M la que comencés al punt central? Ja t’ho contesto jo: perquè així es veurien els Països catalans sense tapar-se i s’albiraria com és Espanya es concentra més enllà dels PPCC. Si no és dolós és que són uns inútils acabats.

  Respondre aquest comentari
  • i a TvE1

    Jaume | dijous, 30 d’octubre de 2008 | 16:57h

    pels qui creuen que això dels mapes del temos és anecdòtic o que ningú té cap malícia que es fixi en el mapa d’Europa de TVE1: hi surten les principals capitals europees. Sempre capitals, mai ciutats importants (que fins i tot són més importants que le capitals). Sempre? No. N’hi ha un aque no és cap capital i que ni tan sols és l segona ni la tercera ciutat en importància del país. Quina? ……. Niça!!!!!
    Per què Niça, direu? pel tractat? I ca!!!! Mireu el mapa un altre cop. Si fiteu  el mapa, veureu que entre Madrid i la capital europea més propera en línia recta (sense comptar Lisboa) que és Berna, hi ha una gradíiiiiiissima distància. I com que aquests espanyols sempre volen semblar allò que no són (europeus), i no accepten les coses com són,  hi han posat entremig una ciutat (NIça) per a omplir l’espai infinit que hi ha entre Madrid i Europa. Entre Madrid i on es juguen les partides de veritat. Poca broma. És molt sibil·lina la jugadeta. Però se’ls veu el llautó.

    Per a que després algú pensi que això dels mapes no té importància!!!

    Respondre aquest comentari
    • Jo no havia filat tan prim

      borinotus | divendres, 31 d’octubre de 2008 | 13:52h

      No m’havia fixat en això de Madrid. Potser sí. Però em sembla que la norma habitual és començar a escriure el nom de la ciutat al pun on al mapa i d’aqui a la dreta.

      Això de Niça és curiós. Ho miraré. Fa anys que no miro la TVE1.

      Respondre aquest comentari
      • Niça

        Jaume | divendres, 31 d’octubre de 2008 | 14:41h

        No sé si és la norma, però no seria millor tapar un tros d’oceà que no uns territoris? ja dic que si no és dolós, és que són uns ineptes.
        I sí que és curiós això de Niça
        Jo ho vaig veure per primer cop en una TVE-internacional i quan vaig arribar a casa vaig voler comprvar sí aquí era igual, i sí. I fa anys que dura.
        I disculpa, que amb tot el que he escrit m’havia oblidat de felicitar-te per les veritats que escrius en aquest post.
        Afegeixo una: és normal que quan surt un vídeo amb unes paraules  enregistrades d’un President se li grafiï a sota  només pel nom i no amb el títol de MH?

        Respondre aquest comentari

• Molt bé!

  josep| Adreça electrònica | dijous, 30 d’octubre de 2008 | 16:30h

  He llegit el teu post de referència i hi he trobat l’explicació. Enhorabona per la paraula; em sembla molt encertada.

  Respondre aquest comentari

Eisimifòbics?

josep| Adreça electrònica | dijous, 30 d’octubre de 2008 | 16:03h

Unes consideracions molt encertades en general, però ¿que vol dir “eisimifòbics”? Ho he buscat als diccionaris i al google i no ho trobo. Gràcies anticipades per les clarícies,

Josep

Respondre aquest comentari

Eisimofobia

borinotus | dijous, 30 d’octubre de 2008 | 16:07h

Hola. Mercès pel comentari.

Vol dir la fòbia a integrar-se. No m’estranya que no trobis res perquè el concepte me’l vaig inventar jo. Si us plau, mira aquest post (enllaç)

Vents de canvi a Israel?

borinotus | 1- Politics | dimarts, 28 d’octubre de 2008 | 17:59h

Aquesta senyora tan maca de la foto se’n diu Tzipora “Tzipi” Malka Livni.  El seu rostre se’ns està fent familiar i pot encarnar un canvi important a la manera de fer política a Israel si arriba al càrrec de Primera Ministre després de les eleccions previstes en principi per al proper mes de febrer.

Donades aquestes circumstàncies (ser dona, possibilitat d’encarnar un canvi  tot accedint al lloc de més responsabilitat d’un govern) m’estranya que encara no sigui reivindicada per les feministes nostrades que es van entusiasmar amb la Bachelet, la Hillary i la Ségolène. (Ara que hi penso, no vaig sentir tampoc gaire elogis de la Cristina Fernandez. És clar que amb el sarau que hi ha habitualment a l’Argentina potser millor esperar i veure…)

 

La Livni s’ha trobat liderant el govern després de la dimissió d’Ehud Olmert, acusat d’un cas de corrupció. (Dimissió vol dir que deixa el càrrec. Ho dic perquè és un concepte que per aquestes latituds nostres es veu que no es coneix gaire. Corrupció en canvi sí que es conegut, massa i tot).

La situació a Israel és complicadíssima i molt fragmentada. Penseu que Kadima, el partit majoritari i que és el que lidera la Livni te 29 escons en un parlament de 120. Podeu veure la composició de la Knesset  aquí baix:

Partit	Escons
Kadima	29
Labor–Meimad	19
Likud	12
Shas	12
Yisrael Beiteinu	11
National Union–National Religious Party	9
Gil	7
United Torah Judaism	6
Meretz-Yachad	5
United Arab List–Ta’al	4
Hadash	3
Balad	3
Total	120

Si cliqueu a cada un podeu trobar informació (vikipèdica, això sí) de cada partit. Els que estan en negreta vol dir que formen part de l’actual govern i són Kadima (centrista), Laboristes (socialdemòcrata) en coalició amb Meimad (religiós, esquerres), Gil (Pensionistes) i Shas (ultra-ortodoxos). Amb aquesta barreja us en podeu ben riure del Dragon-Khan tripartit.

Actualment qui te la clau de la governabilitat és el partit Shas. Allà saben fer servir aquesta clau millor que aquí, però les demandes d’aquest partit han arribat a ser inassumibles pel govern.  Livni, amb bon criteri, ha preferit demanar al President Shimon Peres (el seu blog aquí ) la convocatòria d’eleccions avançades (la legislatura finalitzava el 2010). Alguns mitjans ho han qualificat de fracàs o de manca d’habilitat (entre ells alguns de tan diferents com El Mundo i l’Avui) però crec que el que ella va dir “En nego hipotecar el futur d’Israel per ocupar el càrrec de premier. I aquells que estan disposats a renunciar en allò que creuen per aconseguir-ho, no en són dignes” demostra una integritat que ja se la podien aplicar alguns polítics més propers.

La Kadima (Endavant) va ser un poti-poti creat sota la iniciativa d’Ariel Sharon i engloba antics membres tan laboristes com del Likud (dreta).  Una barreja sorprenent que semblava voler superar les divisions clàssiques. En relació al conflicte es mostren favorables a la retirada de Cisjordània i a la creació d’un estat palestí.

Tzipi Livni és filla d’immigrants polonesos, va servir al Mossad  fins arribar a tinent. Com a membre del Likud va ocupar diverses carteres ministerials (Agricultura, Immigració i Habitatge) i actualment és Ministra d’Afers Exteriors, càrrec en el qual ha començat a estar valorada internacionalment  donat el seu tarannà dialogant i diplomàtic. (Per als amants del safareig, va fer cinquanta anys al juliol, és casada i te dos fills). Un dels seus èxits parlamentaris més important va ser la seva tasca per aconseguir la retirada de l’exèrcit de Gaza. A la típica divisió dels polítics israelians en “coloms” i “falcons” (I que no és el mateix que “figaflors” i “malparits” com ens acostumen a donar a entendre per aquí. La realitat és més complexa) ha estat situada entre els primers tot i que ja hi ha qui augura canvis. Ha promés “una nova forma de fer política“. Som a temps de canvi arreu, pel que es veu…

 

Sembla que la lluita electoral serà entre ella i el Likud de Benjamin Netanyahu “Bibi”.

El diari Haaretz (El País o La Terra) un dels més antics d’Israel i de tendència esquerrana dona suport a Livni. En un article publicat ahir li donen un vot de confiança (més aviat li concedeixen el benefici del dubte i afegeixen que els altres candidats no el mereixen), valoren que hi hagi gent nova no “tocada” (corrupta, en diuen ben clarament), parlen d’extorisió referint-se a l’actitud del Shas i menyspreen la tot just començada cacera contra la candidata. Si més no en la qüestió del canvi sí que tenen raó. Fa massa temps que són els mateixos i la majoria esquitxats d’escàndols. L’única figura més o menys indiscutible és  la del President Shimon Peres que ja te 85 anys!.

Ja veurem si guanya. Jo espero que sí, encara que només sigui per a barrar el pas a un Bibi cada cop més ancorat al populisme i la demagògia i que fa la gara-gara als partits ultra-religiosos. Hi ha qui no ha superat l’etapa de la part fosca de l’Irgun .

En tot cas, si guanya les eleccions ja veureu com més d’un periodista sense imaginació en parla de la “Golda Meir del segle XXI” o quelcom semblant. En fem una aposta?

El comptador d’estrelles (i II)

borinotus | 4- Vides exemplars | dilluns, 27 d’octubre de 2008 | 00:48h

Deia en l’apunt anterior que la tècnica de treball de Tycho era basada en la cerca de la precissió de les posicions estelars. Una feinada, i en aquella època encara més. Una excentricitat que si era fruit d’alguna mena de neurosi obsessiva no es manifestava en altra faceta de la seva vida. A l’illa Escarlata el nostre home es dedicava a els obligacions socials de l’aristocràcia de l’època: les caceres, les ingestions d’enormes quantitats de vi i cervesa, els banquets pantagruèlics,…i rebia com a convidats grans personatges de l’època.

La seva ílla tenia com nom oficial Hven (Illa de Venus), el nom popular d’Escarlata te l’origen en una llegenda en la qual un rei anglès va oferir al rei de Dinamarca tanta tela d’aquest color per tal de comprar-la.

Allà en Tycho feia i desfeia al seu gust. Home d’antiga alcúrnia, menyspreava a la majoria de gent de la seva classe als quals acusava d’ignorants i de viure de forma frívola. Fruit d’això (i perquè n’estava enamorat, suposo) convivia amb una dona plebea (Kirsten Jørgensdatter)  que li v donar vuit fills. La parella no es va separar mai. No estaven casat per l’església. En Tycho era massa orgullós per a ser creient.

Quan feia gairebé vint anys que treballava a Uraniborg va esdevenir la mort del rei Frederic II (aquell que l’oncle de Tycho va salvar). Sembla que el fat del bon rei era morir ofegat tot i que finalment ho feu…en alcohol.

El successor, Christian IV, era un noi assenyat que va intentar posar una mica d’ordre. Va reprendre Tycho per haver tractat els pagesos de Hven sense gaire justícia i va reduir les enormes quantitats que la Corona li pagava. Això va ser l’inici d’un estira-i-arronsa que va acabar amb l’abandonament de Tycho de Dinamarca.  Diuen que només van haver dos homes amb més nassos que Tycho (amb perdó!). Un era el rei, l’altre fou Johannes Keppler.

Al cap d’un temps  Tycho i el seu seguici es van instal·lar a Praga ja que l’emperador Rodolf II l’havia nomenat Matemàtic Imperial. (Rodolf va morir en un estat de depressió durant la guerra civil d’una dècada després, aïllat del món que l’envoltava dedicat a jugar amb rellotges).

En el lloc de Matemàtic Imperial Tycho va substituir Nicolaus Reimers Bär (Conegut com a Ursus per la latinització del seu cognom). Aquest home, abans de treballar a la Cort Imperial havia començat treballant a la cort…de porcs. (Pot semblar que no hi havia gaire diferència però sí que n’hi ha. Dels porcs se n’aprofita tot, per exemple). Fer aquesta carrera professional, i més en aquella època, volia dir que tenies unes aptituds enormes.

Ursus i Tyge ja es coneixien de fa temps…i s’odiaven (literalment) a mort. Fruit de les seves observacions Tycho va idear un sistema de l’univers: El geocèntric tradicional no s’aguantava per enlloc i l’alternativa copernicana no predeia els fenòmens amb exactitud, així que molts astrònoms van dir-hi la seva. El model proposat per Tycho era una barreja de tots dos: La Terra ocupava el centre i els planetes i el Sol giraven al voltant, llevat de Mercuri i Venus que eren satèl·lits del Sol. Curiosament Ursus havia publicat un model sospitosament semblant i Tycho va acusar-lo d’haver-se’n copiat durant una visita que havia fet a Hven. La qüestió va portar cua i una gran polèmica. Tot i que no es va poder demostrar mai el plagi Tycho en va sortir guanyador.

Més o menys per aquestes dates un jove professor de  matemàtiques alemany de la Universitat de Gratz de nom Johannes Keppler estava capficat en vàries coses. Tenia l’obsessió de provar el seu propi model d’univers i sabia que per a això necessitava les dades que Tycho Brahe tenia(sobre Keppler vaig escriure fa temps un post. L’enllaç aquí). Ja fa temps havien mantingut certa correspondència i Tycho li havia fet vagues promeses de col·laboració. Ara, però, a Keppler li urgia emigrar o, més ben dit, exiliar-se. L’Arxiduc Ferran II d’Àustria volia netejar el seu territori de la “crosta” luterana i malgrat que el bo de Keppler tenia bons amics catòlics (fins i tot dintre de l’ordre jesuïta) que sempre el van defensar, va arribar un moment que era més prudent canviar d’aires. Va demanar ajut a Tycho que li concedí i així va anar cap a Praga.

L’escriptor Arthur Koestler descriu així la trobada entre els dos grans astrònoms: “Per fi, el 4 de febrer del 1600 Tycho Brahe i Johannes Keplerus, cofundadors d’un nou univers, es trobaren davant per davant, nas d’argent contra galta crostosa. Tycho tenia cinquanta-tres anys, Kepler vint-i-nou. Tycho era un aristòcrata, Kepler un plebeu. Tycho un Cras, Kepler un ratolí d’església. Tycho un gran danés, Kepler un petaner sarnós. Eren oposats en tots els aspectes llevat d’un: Tots dos tenien el mateix caràcter irritable i colèric. Conseqüentment, es va produir entre ells una tensió constant que esclatava en grans disputes a les que seguien reconcil·liacions forçades” The Sleepwalkers (1959). La traducció és meva.

I així era. Els dos es necessitaven. Tycho sabia que Johannes era l’únic que podria entendre i aprofitar el munt de dades que havia fet durant tota la vida (la base de dades que en diríem avui). Keppler sabia que només podia avençar en les seves investigacions amb aquestes dades. Així  doncs, Tycho donava les posicions amb comptagotes a Keppler i aquest sovint donava un cop de porta…per a tornar poc després ja sigui per iniciativa pròpia o per demanda de Tycho.

Mentrestant la nena de la casa, Elisabeth Brahe, va fer pasqua abans de rams i va haver de casar-se amb el junker Franz Tegnagel, un perfecte imbècil com es podrà veure més endavant.

La relació entre els dos (Tycho i Johannes, vull dir) va durar un any i mig si fa no fa. Fins a la mort de Tycho. És curiós observar la cadena de casualitats que es van produir pels pèls i que després van tenir una influència decisiva en la nostra forma de vida.

Com sabem Keppler va passar-se la vida intentant demostrar un model d’univers basat en els seus sòlids perfectes. No ho va poder fer ja que era una hipòtesi falsa, però va descobrir les tres lleis que regeixen els moviments planetaris (a les quals no va fer gaire cas). No eren descobriments que fossin tan evidents que un altre ho hagués pogut descobrir com ara les lleis de l’electricitat, sinó que van ser fruit d’una obsessió i de molta feina i pals de cec. Sense aquestes lleis Newton (nascut dotze anys després de la mort de Kepler) no hagués pogut demostrar la llei de la gravitació universal i el nostre món hagués estat molt diferent. La física newtoniana és la que fem servir normalment malgrat les mancances detectades per Einstein (les teories de la relativitat no tenen gaire incidència en la vida quotidiana…o no tenien. El funcionament de la informació de satèlits i GPS l’han de tenir en compte per exemple).
Però les lleis de Kepler van ser posibles gracies a les dades atresorades per Tycho. Aquest li quedava poc temps de vida quan va trobar-se amb Kepler. I no s’haguessin trobat si Tycho no hagués estat convidat a marxar de Dinamarca (I les seves dades eren fruit d’un rebel obsessiu). I Kepler potser sense la persecució religiosa no hagués tingut la urgència de fugir de Gratz….

La causa de la mort de Tycho és curiosa. En un banquet va beure més del compte (fins aquí cap novetat) però no va miccionar en nom de la bona educació. Va retenir-se massa temps i va tenir una infecció que el va tenir en llit unes setmanes…Durant els seus deliris repetia un cop i un altre una frase que ha passat a la història:

Ne frusta vixisse videar

Que no sembli que la meva vida hagi estat debades.

Tycho va morir el 24 d’octubre del 1601 (aquest post i l’anterior havien de ser publicats aquest dia i el 23. Però m’ha estat impossible fer-ho coincidir). El seu enterrament va ser sumptuós i molt sentit. El “Fènix de l’Astronomia” (Com li deia Kepler quan estava de bones) havia fet una obra ingent.

Que va ser d’aquesta obra i dels seus instruments de mesura? Keppler va ser servir els primers  per a les seves investigacions. Però Tengnagel no va permetre que fes servir els instruments que van acabar rovellats i inservibles.

Fa uns anys van exhumar el cadàver de Tycho i van trobar restes de mercuri als seus cabells. Això capgirava la teoria de la causa de la mort. Enverinament?

Qui hauria pogut ser? En aquests casos hom acostuma a entonar el Quid prodest? Qui en va sortir guanyant?.

Keppler? Bé va ser nomenat Matemàtic Imperial en substitució de Tycho. Però això hauria acabat passant tard o d’hora i en tot cas sembla impensable que Keppler fos capaç de matar algú!

Tengnagel? Una ambició impacient i desenfrenada? No tenia prou amb la dot? Qui sap? Però tampoc te molta lògica.

Potser el mateix Tycho, aficionat a l’alquímia, en va prendre ell mateix com una mena de remei casolà per mal que l’afligia.

————————————————————————————————

Ja he dit abans que vist des d’ara la tasca de Tycho no sembla gran cosa.  Però sempre he pensat que te més mèrit aquell que és el primer en fer quelcom que no els de després que milloren l’invent o treuen partit al descobriment. Sempre avancem en base al que han fet altres abans. Com va dir Newton, Si veiem més enllà és perquè som nans damunt els muscles de gegants.

Foto: Monument a Praga dedicat a Tycho i Keppler.

Versió per imprimir (format PDF)

Comentaris: 2

Afegir-hi un comentari

• Déu n’hi do, noi

  L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS | dilluns, 27 d’octubre de 2008 | 06:53h

  M’has guanyat per a la teva causa. M’interessa molt la divulgació de la ciència. El posar a l’abast de tothom la seva terminologia i els seus conceptes. Els científics sovint semblen una casta sacerdotal (i ells que encara s’hi donen), uns bruixots.
  Seguiré venint de visita, si m’hi vols.

  Respondre aquest comentari
  • Sempre que vulguis

    borinotus | dilluns, 27 d’octubre de 2008 | 14:09h

    Tot i que no esperis que parli sovint de ciència. És un tema entre molts dels que tracto. Com que no se de res, escric de tot.

    Benvinguda.

    Respondre aquest comentari